#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimarts, 21 de maig de 2013

Temps de flors amb ulls d'infant.


La nostra visita al temps de flors ha quedat immortalitzada en un recull de fotografies que han fet els nens. Els vaig proposar capturar allò que més els agradés de l'exposició, i ells van acollir la proposta amb il·lusió. Armats amb la nostra càmera de fotos (càmera resistent, submergible i resistent als cops) ens vam encaminar a l'exposició. Abans d'arribar-hi ja havien fet gairebé una vintena de fotografies. El que veureu és tan sols una petita mostra del que van fotografiar, una vintena de fotografies que he escollit entre les més de vuitanta fotografies que van fer, algunes les he escollit per el que mostren, d'altres perquè malgrat no estar ben enfocades, la seva composició és bonica, o l'enquadrament m'ha resultat curiós... i d'altres simplement perquè m'han cridat l'atenció. Benvinguts al temps de flors a través dels ulls (i les mans) de la Llum i en Biel.

Abans d'arribar estaven molt emocionats. Aquesta foto és part d'una seqüència de fotos que li va fer la Llum a en Biel mentre ell saltava i feia animalades de camí cap a l'exposició.

En Biel volia fotografiar la Catedral.

La Llum va quedar fascinada per aquestes flors fetes amb globus. Els va fer un munt de fotografies.

Detall del mateix aparador. L'enquadrament mostra detalladament el que a ella li cridava l'atenció: les textures.

El pont, les ombres, els arbres... i "la caixa" que sura que és el que en Biel volia fotografiar i que en realitat és feta de maons, suposo que deu ser una espècie de dipòsit.

 
Des del mateix punt que la fotografia anterior, en Biel va capturar Sant Feliu. La composició em sembla deliciosa!

Es va seguir girant i va fotografiar, de nou, la Catedral (i les cases de l'Onyar).

Lleugerament desenfocada degut a l'escassa il·luminació de l'indret, però entranyable i vibrant, aquesta fotografia la va fer la Llum.

Flors de patchwork fotografiades per la Llum. Llàstima que algunes composicions estaven un xic deteriorades o malmeses. Em sorprèn que la gent sigui tan poc respectuosa.

I la bicicleta, vista des de la seva perspectiva, es veu més majestuosa. Fotografia de la Llum.

Aquesta fotografia és de la Llum, del muntatge que hi havia a les escales que donen accés a la Plaça dels Jurats. Hi van passar una estoneta divertida pescant lletres i noms entre flors i nassos. 
Del muntatge "Sortir-se'n" no en van voler fer cap fotografia, van quedar molt impactats tan per el muntatge com per la història.

En aquesta instal·lació, la Llum fa uns dies s'ho va passar molt bé pintant flors, és el que més recordava. Lamentablement, estava malmesa però això no els va privar de jugar-hi una bona estona, donar voltes i voltes i més voltes.

Quan es va amb nens, ja se sap... espais exteriors i alguna corredissa.

 
Als Jardins de John Lennon hi vam fer la troballa de la tarda: una caseta de ganxet que va fer les delícies dels nens (i també dels qui els acompanyavem). La fotografia és d'en Biel els nens només van fer una foto de l'exterior i no s'aprecia la delicadesa del muntatge (hi havia molt més que la caseta), però jo sí en vaig fer... us les ensenyaré una altra estona.

Un refugi on descansar, on meravellar-se i on admirar.

Un espai que va acollir llarga estona el joc dels petits, i que va fascinar a tots els grans que van passar per allí.

Ple de detalls.

 
Des d'aquest bloc vull agraïr a la gent del Grup de la llana de Girona que hagin creat quelcom viu, que invita a entrar-hi i a gaudir-ne independentment de l'edat, tot i que per als més petits i per a tots aquells que anàvem amb nens va esdevenir EL LLOC. El lloc on parar, descansar, jugar, descarregar i agafar forces per continuar. La Llum i en Biel hi van muntar el seu particular restaurant, i van cuinar força estona.

Vam veure alguns interiors, també. Aquesta foto la va fer la Llum, hi havia aigua i reprimia les ganes de posar-hi la mà... potser per això la foto li va quedar moguda.

I quan enfilàvem el camí cap a casa, una última parada per fer una foto a la Cocollona que van pintar durant l'anterior edició del Milestone Project i que ens recorda que aquest esdeveniment que omple la ciutat d'art i cultura (de nou) s'acosta.

Va ser divertit arribar a casa i buidar la càmera. Veure les fotos, escollir, comentar, parlar i recordar. A ells els va ajudar a recordar l'exposició, el que van veure i sentir. És una experiència que tornarem a repetir.

Maig del 2013. Cinc anys i mig.

2 comentaris:

  1. Ostras, quin recull més maco , quins artistes !
    l'altre dia vam dir amb el Ramon que l'any que ve hi anirem a aquesta expo, així tornarem per terres gironines que ens encanten.

    ResponElimina
  2. Mirar la vida a través de l'objectiu d'una càmera fotogràfica és una font de descobertes i emocions. A casa sempre ens ha agradat molt, tant que el meu fill n'ha fet la seva professió!
    Felicito al Biel i a la Llum, són uns artistes!!!
    Petonets
    Carme

    ResponElimina

Digues la teva!