Accés lliure a la pintura.

El que us presento avui no és una proposta, és més aviat una manera d'entendre la necessitat d'expressar-se i explorar els processos creatius espontanis, col·lectius i col·laboratius.

Em vaig plantejar el repte d'oferir accés lliure a la pintura als meus fills. La veritat sigui dita, al principi estava plena de dubtes i (per què no dir-ho) una mica espantada. No sabia si sabria manejar la situació, si seria un caos i tot acabaria no pintat, sinó brut de pintura (que és diferent). Però alhora, pensar en la possibilitat de poder expresar-se en un moment d'inspiració sense haver de buscar i preparar els materials, i la possibilitat de compartir un fet creatiu també resultava engrescador.

L'espai de joc exterior ja havia donat molt de si, i dos mesos després del seu muntatge l'ús que en feien era escàs, així que vaig pensar que posar la pintura a fora m'oferia la posssibilitat de limitar temporalment l'accés si veia que el tema es complicava alhora que facilitava enormement les qüestions organitzatives i de neteja, minimitzant els possibles "danys".

Exploració i preparació del terreny.

Abans d'oferir accés a la pintura vaig oferir accés a un altre tipus de materials. La idea era la mateixa: accés lliure a la pintura, l'únic que aquests materials no taquen, o no ho fan de manera permanent. Vaig oferir aquests materials al llarg de tres dies durant els quals vaig observar i sospesar pros i contres. Evidentment, els pros van guanyar el pols.

Cavallet, ceres i aquarel·la líquida.

Color, gotes i pintura.

Atac creatiu.

Va arribar el moment d'oferir-los la pintura, i ho vaig fer acompanyant-la de dues normes molt senzilles i molt clares. Els vaig explicar que si no les respectaven retiraria la pintura.

Norma 1: ES COMPARTEIX. El cavallet exterior és per a ús col·lectiu i col·laboratiu. El que es crea en aquell suport pot ser modificat per QUALSEVOL membre de la família, o per algun amic o amiga. Si algú vol crear sense que ningú ho alteri, tenim els cavallets de sobretaula a l'estudi, i aquests sí que són personals, així com el que s'hi crea.

Norma 2: ES NETEJA. Els pinzells sempre s'han d'esbandir (o com a mínim deixar en remull). Si es taca quelcom, sigui el que sigui (roba, terra, paret... ) cal netejar-ho el més aviat possible. Ho neteja o ho posa a rentar qui ho embruta i, en el cas de la roba o en cas que no quedi net, es passa avís a algun adult de seguida. 

Setmana primera.

Invitació a crear. 

Abans d'estrenar-nos  amb la pintura vaig posar un tros vell de cortina de dutxa sota el cavallet (per a minimitzar danys). La Llum de seguida va posar-se a pintar. 

Quan en Biel es va posar a pintar sobre la pintura de la Llum, ella es va enfadar. Vam parlar-ne. Vaig recordar-los el nostre pacte. Vaig oferir-li portar la tela a dins i posar-la al seu cavallet, però li vaig recordar que el que es feia en aquest era per a compartir. Ella va declinar la meva oferta i es va sumar al projecte d'en Biel, i es va posar a pintar amb ell. 

Setmana segona.

Després d'uns dies en què el protagonisme requeia en els pinzells i els colors, el procés pren protagonisme i rellevància. Aplicar la pintura a raig, observar com cau, es barreja i crea formes i combinacions delicioses. Si em coneixeu ja sabreu que sóc una gran enamorada dels estadis intermitjos de qualsevol fet creatiu. 

Setmana tercera.

Durant la tercera setmana el procés d'exploració creix i s'alimenta de la casualitat: barrejant colors en una ampolla i abocant-los, pintant amb els dits (i les mans)...

Enganxant cables sobre la tela utilitzant la pintura.

Gratant amb els dits, les ungles, escuradents...

Fins i tot la pinça forma part de l'obra.

Els trucs:

· Deixar les normes de funcionament clares, i que siguin consensuades.

· Protegir el terra i les parets (si és necessari) amb robes o paper.

· Tenir un drap i algun davantal penjats al cavallet.

· Acompanyar la pintura amb un potet d'aigua, per a netejar i deixar en remull els pinzells.

· Tenir un punt d'aigua proper, i draps humits per a netejar. 

Tres setmanes després, puc dir que està resultant ser una experiència altament gratificant. De fet, quan  vaig planificar l'accés lliure a la pintura vaig pensar que quan jo tornés a treballar, tenint en compte que els nens seguirien de vacances, possiblement hauria de replantejar-m'ho. Però no ha sigut així, en fan (en fem!) un ús responsable. Evidentment jo també he participat en el procés creatiu, tot i que no hi ha fotos, ara només ens falta seduïr al papa, que es fa de pregar una mica...

Hem accedit a negociar, hem mostrat i convidat als altres participar en el nostre procés creatiu. Estem creant una obra col·lectiva, expressant-nos en llibertat i de manera autònoma. Hem après i hem crescut. No sé què faré quan arribi el fred, però la intenció de moment és mantenir l'espai exterior amb la pintura a l'abast.

Agost i setembre del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre...

   · a encenent la imaginació...

Com salvar una peça de roba tacada de pintura. (per si les mosques!)

Com i per què muntar una zona de joc en un espai exterior petit. 

Aquarel·les i sabó.

   · a casa dels nostres amics...

10 Steps for Easy Indoor Easel Painting. - Tinkerlab.

Our Art Playhouse and Our Fav Things to Keep In It. - Meri Cherry.

(més) coses mig pintades.

Bé, si seguiu el blog sabreu que aquest estiu la Jackie que viu en mi ha aflorat i no ha deixat canya dreta, us ho vaig començar a explicar fa uns dies quan us vaig presentar les cadires mig-pintades. Un dels divertiments de l'estiu ha sigut mig-pintar coses. Avui us ensenyaré dues coses més que he mig-pintat: una paret i un moble d'Ikea.

   · Paret mig pintada a mà alçada.

Patró pintat a mà alçada sobre una paret.

La paret del meu dormitori estava força tocada, sobretot a l'alçada dels nens. Feia tres dies que l'havíem pintat quan una nena petita i trapella s'hi va repenjar tota untada de crema solar. D'això ja fa dos estius, i tot i netejar-ho amb diferents productes, la paret no va acabar de quedar mai neta. La veritat és que la volia pintar, però em feia mandra encintar, retirar mobles... així que vaig pensar que podia pintar-la parcialment. 

Vaig estar valorant possibles patrons, i finalment em vaig decidir per fer una espècie de paral·lelograms inclinats i distribuïr-los en columnes paral·leles. 

La gràcia de fer un patró a mà alçada és que et permet jugar amb la superfície que vols cobrir.

I malgrat la mandra de desmuntar i encintar... bé, desmuntat i encintat (més o menys).

Després d'invertir quatre hores i escaig vaig deixar-ho, vaig fer caure el patró cap al capçal. I aquest és el resultat. El capçal de llit és un ikea hack fet amb tres taules i dibuixat a mà alçada amb retolador permanent.

L'acabat és semblant a un paper pintat. I quan me'n cansi, cinta i una mà de pintura!

   · Calaixera mig pintada. Ikea hack.

Un ikea hack súper senzill i bonic.

Fa uns dies vaig rescatar una calaixera que dormia dins d'un armari. Vaig pensar que m'aniria molt bé per a fer lloc a l'armari dels nens (ara força atapaït). Així que la vaig posar al seu dormitori però, la veritat, és que en una habitació amb predomini del color blanc i el blau, la calaixera de color roure desentonava. Era necessari fer-hi quelcom. El més senzill? Pintar-la. I vaig pensar que si no podia acostar-me a l'estètica de l'habitació, havia de trencar totalment amb ella.

Vaig pensar que podia pintar-hi un triangle. Vaig netejar-la bé amb un drap de microfibra. Vaig buscar el centre del calaix inferior i vaig marcar-lo. Vaig encintar des d'aquell punt fins a les cantonades superiors del calaix més alt de tots, traçant un triangle.

Volia jugar amb el triangle, traçar-lo per fora i per dins, mostrar la fusta. Vaig tallar la cinta entre els calaixos. Si pintava una part per dins i l'altra part per fora, donat el gruix de la cinta el triangle no quadraria, així que vaig moure la cinta seguint el contorn del triangle. 

Vaig pensar si fer algun motiu més a l'interior... i vaig marcar les parts que anaven sense pintar.

Finalment vaig descartat fer cap motiu central. Vaig escollir els tres colors i vaig decidir pintar la calaixera amb els colors més neutres a la part interior del triangle i el color que volia que destaqués més a la part exterior. 

Vaig donar dues mans de pintura, vaig deixar assecar i vaig retirar la cinta. Et voilà!

Així que ja ho veieu, si em deixeu sola en un espai i tinc pintura a mà, sóc perillosa. Però m'encanta i m'ho passo bé.

Vull que casa meva tingui un toc especial i aquesta és, per a mi, una de les maneres d'aconseguir-ho.

Agost del 2014.

Més DIY - Ikea hacks molons:

L'estanteria dels contes. 

Cadires mig pintades. 

DIY Toadstool Stool (Ikea hack) - Pink Stripey Socks.

Best DIY Ikea Hacks for Kid's Rooms - Handmade Charlotte.

Cadires mig pintades (amb aplicacions). Un DIY d'una tarda.

Bé, tenia moltes ganes de donar un nou look al pis. Ja us he explicat que sóc una Jackie, així que necessitava fer neteja física i emocional de casa meva, hem viscut un any intens i necessitava un canvi. Això sí, em vaig proposar fer una inversió mínima, poblar el pis de DIY i reutilitzar tot el que pogués. I estic molt contenta amb el resultat.

Per a la sala d'estar em vaig fixar dos objectius: més llum i punts de color. La idea era que predominés el blanc, posar-hi uns tocs dels tres colors primaris i alguna pinzellada de negre, i rematar-ho tot amb una mica de fusta. Em feia por caure en l'excés, però he trobat un punt on tot s'equilibra, si més no, és un espai viu i alegre on jo em sento a gust. Un espai amb personalitat. Així que a més de les cadires us ensenyaré algunes de les obres que vesteixen les parets. L'espai encara està en re-construcció, a mesura que les parets es vagin omplint ja us les presentaré.

Avui us presento un dels DIY més agraïts d'aquests dies. He mig pintat les cadires... o les he pintat a mitges, que vindria a ser el mateix. Per què a mitges? Perquè les volia canviar, però a la vegada no volia que perdéssin la seva essència. Perquè el seu color i la seva textura, la seva forma i les corbes que dibuixaven m'agradaven suficient com per a mantenir-les, però necessitàvem un canvi (elles i jo). Així que em vaig assortir amb unes quantes pintures de colors golosos, una mica de cinta de carrosser... i paper metal·litzat (sí, vaig anar a comprar expressament ous-no-kinder als nens per a tenir un assortit de paper daurat i, mala mare que és una, els vaig mig empatxar de xocolata (bé, i servidora també, per a que negar-ho)).

El procés és molt senzill i el resultat és una glopada de color i aire fresc!

Volia respectar el color natural de la cadira, perquè m'agrada molt. Així que vaig pintar-ne només una part, per a marcar vaig encintar part de les potes i una petita part del respatller, dues mans de pintura i quan la pintura va estar seca hi vaig posar una mica de paper daurat per a acabar de donar-li el toc de glamur.

Ta-dah!

Abans de pintar és important que la cadira estigui neta. Amb la cadira blava vaig fer el mateix, però vaig ser més generosa amb la pintura i vaig prescindir del paper metal·litzat. Vaig aplicar una capa de barnís en acabar, a fi de fer la pintura més duradora.

Et voilà!

Al menjador conviuen amb altres cadires que vam arramblar en una visita fugaç a Ikea i que, com que són noves, encara no he pintat (doneu-me temps...). 

Un plat de la tia àvia de la meva mare i un quadre a l'oli que porta per nom "Dia gris" pintat l'any 1.989 pel meu pare, vesteixen la paret.

També vaig pintar el fons de l'estanteria... bé, només un compartiment. La combinació em resulta deliciosa.

Delicioses il·lustracions d'Apanona omplen la paret.

Un espai versàtil i preparat per a fer-hi vida. Alegre però sense resultar estrident.

Amb la inspiració dels colors que vesteixen el menjador, em vaig decidir a crear una petita composició.

I aquest és l'aspecte que presenta.

Inspiració...

El racó de lectura.
L'estanteria dels contes. 
Living-room. Tauler a Pinterest amb algunes de les idees que han inspirat aquesta entrada.
Apanona.