#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 26 de juliol del 2014

Aquarel·les i sabó.


Als meus fills i a mi ens encanta pintar, i ens encanta fer experiments. Procuro que tinguin lliure accés a diferents tipus de materials, que no em necessitin per a pintar o per a fer una de les seves pocions, per aquest motiu, tant a l'espai creatiu com a la cuineta-laboratori, sempre hi ha material al qual poden accedir lliurement per a explorar i experimentar.

Així, gràcies a aquesta espècie de barra lliure creativa, l'altre dia va sorgir una idea fascinant, que era pintar i fer una espècie de poció a la vegada: pintar amb aquarel·les i sabó. No sé ben bé com va anar, sé que de cop i volta estavem barrejant aquests materials sobre paper i... era meravellós!

El traç és suau i lleuger. El pinzell llisca i rellisca sobre el paper. 

Vam utilitzar aquarel·la líquida perquè ens va semblar que la textura dels materials casaria millor.

I així va ser, la textura es torna més semblant a la d'un gel: s'espessa i es torna viscosa.

I a l'hora de barrejar, els colors es poden sobreposar.
La Llum crea les "Ulleres de l'amor".

Blaus i verds. 

I en Biel crea un quadre que porta per nom "Quatre estacions".

I com que el que és divertit és tornar-hi...

Doncs hi tornem. 

Després d'haver pintat d'una manera més destinada a explorar les propietats de la pintura, regalant-se en cada passada i jugant a descobrir les qualitats de la nova pintura...

Sorgeixen les ganes de crear quelcom més concret. 

A estones.

Les marques del sabó es poden veure.

Petits detalls que engalanen l'explosió de colors.

I que dibuixen i acompanyen el traç.



Un camí entre l'exploració i la creació, entre l'expressió i l'experimentació, entre l'art i la ciència.

Una proposta que es situa entre la pintura i les pocions màgiques, que neix dels materials que hi ha al voltant i que acompanya el procés creatiu, desmitificant-lo i disfressant-lo de joc.

Una proposta que transforma els tres elements implicats: la pintura, l'aigua i el sabó.

Una proposta que meravella els tres exploradors implicats: els creadors i el documentador.

Una proposta que ens recorda que, en el procés creatiu, tot està permès i que el més important és el camí.

Juliol del 2014. Sis anys i mig.



Si us ha agradat aquesta entrada, no deixeu de visitar...

Pintura de precisió.

Aquarel·les (cola) i sal. 

Aquarel·la sobre ceres.

Aquarel·la centrifugada.

Aquarel·la líquida casolana.

Aquarel·la líquida casolana fluorescent.

Pintar amb cola, sal i colorants - Manetes i cosetes.

Pintem els nostres noms - Descobrint i experimentant creixem.

Doily and Watercolor Art for Preschoolers - Tinkerlab.


dissabte, 19 de juliol del 2014

Com salvar una peça de roba tacada de pintura.


Els que ens coneixeu bé sabeu que ens encanta sortir i crear. Ens encanta participar en qualsevol taller que s'organitza, i intentem apuntar-nos a tots els que podem... Fa unes setmanes vam participar en els tallers organitzats a la Rambla amb motiu de l'Inund'art. L'any passat ens ho vam passar molt bé, i vam fer un munt de tallers, aquesta experiència enllaçada al peu de l'entrada. Aquest any hi vam anar, contents i decidits a passar-ho d'allò més bé.

Hi havia un taller de pintura, i... bé, va passar el que passa amb la pintura: es van tacar. No molt, no massa, però era pintura plàstica, i aquesta no marxa de la roba. Ho sé. M'he tacat amb ella. Jo m'anava repetint (i anava repetint a tothom): No passa res, sempre van tacats de pintura. No passa res... Però sí que passava. Passa que els compro poca roba als nens (tinc la sort que una legió d'amigues em passen roba preciosa i en molt bon estat, gràcies noies!) i aquelles dues peces les havien estrenat el cap de setmana anterior. Sí, no passa res, però... de seguida vaig trucar al meu germà:
     - Es pot treure?
     - Que no s'assequi! - em va dir.
     - Tard!
     - De seguida que arribis a casa intenta-ho amb alcohol i sabó, potser el pigment no ha tenyit la fibra encara: la mama, una vegada, ho va aconseguir!


Bé, així que vaig arribar a casa vaig mullar la pintura, vaig posar-hi un raig de sabó i amb un raspall vaig començar a fregar. No marxava. Vaig optar per afegir-hi alcohol de 70º. Després de molt fregar, la pintura havia marxat, però el pigment havia tenyit el fil. Una samarreta i una camisa. Noves. Bé, vaig pensar, hauràs de fer un experiment i salvar-les.


Van estar uns dies rebotides dins d'un armari fins d'entre totes les possibilitats em vaig decantar per un efecte Dip-Dye. Vaig comprar un tint Iberia al súper, però no em convencia el color... i aleshores a l'Abacus vaig trobar una cosa que em va enamorar: tint de colors vius i llest per a utilitzar. Pràctic, net, es pot jugar a barrejar els colors... ho tenia tot! Així que vaig decidir-me i ho vaig aconseguir en tres senzills passos:

1. Donar la peça per perduda. 
Sí, sé que us he dit que la entrada era sobre com salvar-la, però si ets conscient que l'alternativa és utilitzar-la com a pijama o fer-ne draps, et sentiràs molt més lliure a l'hora d'experimentar amb ella.

2. Transformar-la radicalment.
Oblida't de l'aspecte que tenia abans. Serà una peça de roba diferent. I ara... gaudeix!

Materials: Tints (per a aplicar en esprai i amb rodet), recipient que es pugui llençar per al tint (jo vaig fer servir la part superior d'una ouera), plàstic per a protegir la taula i guants. 
Molt important: Si heu aplicat alcohol, sabó o qualsevol producte a la roba per a eliminar la pintura, renteu-la abans d'aplicar el tint, del contrari pot interferir en el procés de tenyit. 

L'elecció dels colors va anar en funció dels colors de les taques i les peces. Així per a la Llum em vaig decantar per un degradat de tres colors (sobreposant-ne dos sobre les taques) i per a en Biel per un degradat d'un sol color (enfosquint-lo aplicant un segon color sobre les taques).  Els nens em van descobrir quan tot just havia començat a fer la primera ratlla... i em van demanar de sumar-s'hi, i jo vaig accedir. 
Atenció: només permeteu-los prendre part del procés si esteu disposats a deixar-los explorar i experimentar, i a que el que en sorgeixi sigui més generós en colors i en extensió del que us heu plantejat inicialment. El que em va enamorar d'aquestes peces de roba van ser els seus estampats, així que part de l'estampat la volia mantenir... la consigna va ser: de les aixelles cap a dalt, sisplau, no hi pinteu. I em van fer cas <3

Vam combinar l'aplicació amb esprai i amb rodet. Els dos processos són magnífics.
Les costures requereixen una quantitat extra de tint. La camisa d'en Biel la vam acabar aplicant una mica d'aigua per a aconseguir un efecte degradat.

Finalitzar el procés de tenyit. En el nostre cas, deixar assecar entre tres i sis hores, rentar a 40º i planxar durant 5 minuts. La camisa cal planxar-la descordada, si no, els botons poden quedar marcats a l'esquena. Vaig dissimular algunes taques de tint cosint-hi motius a sobre.

 3. Lluir-la amb estil!


Estil estrella.

Estil enxaneta.


Salvar una delicada peça de roba del calaix dels pijames és una gran satisfacció. Lluir una samarreta única al món i feta per un mateix, encara ho és més.

En els següents enllaços trobareu algunes alternatives fantàstiques per a salvar altres peces de roba tacades... o per a convertir una peça qualsevol en una joia.

Samarretes amb flors diluïdes. Tie-Dye amb retoladors permanents i alcohol.

DIY Estampar con fotocopias - Creative Mindly

DIY Applique Shirt for St. Patrick's Day - Buggy and Buddy

DIY Splatter Painted Pants - Pink Stripey Socks

DIY Inkblot Shirt - Pink Stripey Socks

Stenciled Infinity Scarf Craft Ideas - Club Chica Circle

Empapats d'art. De visita a l'Inund'ART.

Juliol del 2014. Sis anys i mig.

divendres, 11 de juliol del 2014

Com i per què muntar una zona de joc en un espai exterior petit.


Visc en un pis mitjanet, amb un petit balcó. El balcó és petitó, deu fer uns 2'5m2, pam amunt, pam avall. M'encantaria tenir un gran espai exterior, on els nens poguéssin córrer, gronxar-se, enfilar-se als arbres, banyar-se, asilvestrar-se i fer pastetes i marranades diverses, cop de manguera i fora. Però la nostra realitat és aquesta. Això sí, sempre me l'he plantejat com a un espai aprofitable, i per aquest motiu, sempre procuro tenir-hi alguna proposta: des de caixes sensorials fins a racons de lectura, trobareu les propostes enllaçades al peu de l'entrada.

Malgrat ser un espai petit, m'agrada la llum que hi ha, l'airet que hi corre. Però sobretot m'agrada perquè ens permet estar a prop els uns dels altres mentre jo feinejo per la cuina... sempre i quan no estiguin ajudant a la cuina. Sortir a fora ens canvia la perspectiva, encara que sigui un espai limitat, com és el nostre cas.

La proposta per a aquest mes de juliol és senzilla: em vaig proposar crear una zona de joc amb objectes i materials divers. Un tipus de material que encaixa amb el que denominem "Peces soltes". Com que una oferta de material generosa i sobtada sol desembocar en un caos, vaig plantejar-me adequar la zona en dues sessions: la primera setmana els vaig oferir material de rebuig i de plàstic, la segona vaig ampliar l'oferta amb material recollit de la natura.

Vaig retirar la proposta anterior (un caixó amb arròs de colors, culleres de fusta, bols de plàstic i metall, coladors, marietes, papallones...), vam netejar el balcó (que de tant en tant toca, no?).

A vegades fer feina té recompensa. En Biel va trobar una marieta i es devien caure bé, perquè van estar jugant plegats durant més de vint minuts!

SETMANA PRIMERA.
Amb el balcó net, vam acordar de mantenir-hi la taula i preparar el material. Si una cosa tenia clara era que no volia invertir ni un euro en acondicionar la zona. Així que vam reconvertir el verduler en un moble per al material. Vaig agafar principalment objectes petits de plàstic i metall, i vaig presentar-ne una part al carro i l'altra part en una safata al costat de la taula. L'espai és petit, així que no poden estar de costat... però per sort, tampoc queda lluny... i permet fer unes quantes passes que ajuden a rumiar (en Biel necessita el moviment per a pensar!).

Presentació dels materials.

El joc que va sorgir va ser... com ho podria dir... U-A-U! Meravellós! No només es van entretenir a crear composicions que anaven guanyant en complexitat ("Això és un museu!" - van dir) sinó que a més la seva atenció es va anar centrant en un projecte que va sorgir gairebé per casualitat: una "estació" per a ocells. Amb una menjadora, un gronxador i un cartell de benvinguda. Adorable.

El museu.

"Estació de diversió" per a ocells.

SETMANA SEGONA.
Uns dies més tard, vaig ampliar l'oferta de material. Vaig traslladar tot el material de la safata al carro (reomplint capsetes de plàstic) i vaig oferir material recollit de la natura a la safata, situada al costat de la taula. Per a fer més acollidor l'espai, protegir-los del sol i dels ruixats d'estiu vaig instal·lar una espècie de cabana (que diuen ells) que vaig fer amb l'estenedor i una cortina vella. Ho vaig decorar amb una garlanda de pom-poms. Un espai atractiu convida a passar-hi una bona estona, a concentrar-se i a gaudir dels processos que hi tenen lloc.
Presentació dels materials.

El joc que va sorgir va ser... com ho podria dir... U-A-U! Meravellós! Es van dedicar a explorar i crear composicions d'una complexitat considerable, experimentar amb el pla inclinat i buscar diferents materials que complementen l'oferta inicial.

Composicions, materials i exploració del pla inclinat. 

Així doncs, ja ho veieu. Per petit que sigui l'espai, si intentem llegir les possibilitats que ens ofereix i les lliguem a les potencialitats creatives dels petits, obtenim un espai ple de significat i preparat per a gaudir aprenent i creant. La millor notícia? No cal ser petit per a poder jugar-hi. Jo també ho he fet.






Juny i juliol del 2014. Sis anys i mig.

Altres propostes que han omplert de vida el nostre petit balcó...

Com crear una petita selva per a gaudir del joc d'un petit món.

Massa núvol "Sol ixent".

La caixa de les crispetes.

La caixa de la meravellosa llum de l'estiu.

La caixa de la primavera (reloaded).

Improvisant un racó de lectura a l'exterior.

Banyar-se amb taurons.

Junts però no barrejats.

La caixa de les castanyes.

dilluns, 7 de juliol del 2014

Cent maneres de descobrir i de pensar. La Teoria de les Peces Soltes. La presentació.




Dissabte passat vaig tenir el privilegi d'assistir a la Jornada d'Educació Infantil: De la descoberta de l'Infant al compromís de l'adult. Les jornades, organitzades per l'Associació de Mestres Rosa Sensat,  giraven entorn la figura del pedagog Loris Malaguzzi i el seu poema "Els cent llenguatges dels infants" i que es van obrir amb el debat i la presència de tres mestres italians que van treballar amb Malaguzzi: Mara Davoli, llicenciada en belles arts i tallerista; Mariano Dolci, titellaire, pedagog i un mestre en l'art del teatre d'ombres i Antonia Ferrari, mestra i formadora, tots tres fortament lligats a Reggio Emilia, així com la presència de l'Irene Balaguer, presidenta de Rosa Sensat.

La jornada va ser fantàstica, carregada d'emocions i experiències. En l'apartat d'Experiències Compartides vaig tenir la possibilitat de compartir, amb tots aquells i aquelles que així ho van desitjar, les Cent maneres de descobrir i de pensar. La descoberta de l'infant i els seus processos de pensament. Aquest fil conductor em va brindar la possibilitat de parlar sobre la relació de l'infant (i l'individu) amb l'entorn, com aquest esdevé una espècie de catalitzador del pensament i vaig poder explicar breument La Teoria de les Peces Soltes de Simon Nicholson.



Compartir taula amb el senyor Aldo Fortunati i l'equip de mestres de l'Escola Alcalde Marcet va ser una experiència emotiva, emocionant i fantàstica. Des d'aquí m'agradaria felicitar-los per la tasca que realitzen dia a dia.

L'experiència a la tarda va ser igualment fantàstica. El tacte de l'argila de la mà de la Montserrat Nicolàs, la màgia de Marion Telleman o el paisatges sonors que ens va descobrir la Reina Capdevila. La jornada va cloure's amb les interessantíssimes reflexions de Gino Ferri i Meritxell Bonàs.

I per a tots aquells que ho desitgeu, aquí teniu la presentació en Prezi i en PDF per a que la pugueu consultar tant com vulgueu. Quan el vídeo estigui disponible, l'enllaçaré.

Visualitza la presentació en Prezi (disponible online).



Descarrega el document en PDF en aquest enllaç.

Mil gràcies a tots i totes els que em vau escoltar, acompanyar i acollir, i als que em vau acompanyar en la distància fent d'aquest dia una jornada meravellosa. Però sobretot a la Montse per dedicar-me unes paraules tan boniques i emotives abans de començar, de no ser per ella jo no estaria on estic, no faria el que faig.

En el número 199 de la revista Infància (corresponent a aquest mes de juliol-agost) apareixerà publicat un article sobre la Teoria de les Peces Soltes que he preparat amb moltes ganes i il·lusió! Així que, ja ho veieu, aquest estiu serà... solt!

Juliol del 2014.

Per si voleu saber un xic més...

La Teoria de les Peces Soltes.

Loris Malaguzzi, enllaç a la wikipedia (italià).

Associació de Mestres Rosa Sensat.

Aldo Fortunati.

Escola Alcalde Marcet.

divendres, 4 de juliol del 2014

Circuits d'aigua. Entre l'art efímer i el joc motriu.

Després de treure les rodetes ens hem aficionat a això de la bici. Així que aquestes tardes, hem agafat les bicis i hem anat a passejar, amb la idea d'anar agafant soltesa. Fa uns dies, després d'un d'aquests ruixats d'estiu, vam agafar les bicicletes. Com que el terra estava un xic massa moll, les bicis patinaven, i vam acabar a la pista de bàsquet del barri, que estava buida. Vaig pensar que seria un bon espai per a practicar els girs, les frenades i aquestes cosetes que volem anar polint. El terra de la pista estava més sec que el del carrer, però encara hi havia alguns petits bassals.


Això em va donar la idea de crear circuits amb aigua a terra: vaig treure la cantimplora i vaig començar a traçar una línia: controlar el raig per a que la línia sigui contínua va ser quelcom que vaig tenir controlat ràpidament. En Biel no va tardar a veure què estava fent, i va venir. A partir d'aquí va ser un no parar i com que al costat de la pista hi ha una font, els viatges van ser innombrables.

Circuit inicial.

En Biel no va tardar a animar-se i crear el seu circuit.

Ple de girs...

Ple de el que ell anomenava "rotondes"...

La circulació en alguns trams era complicada... i no precisament pel trànsit.

Reomplir, i tornar-hi!

Un traçat lliure i generós.

Un procés centrat en l'interès pel moviment en joc i pel joc del moviment.

I vam aconseguir traçar un circuit infinit (mentre va durar). <3 
Descobriment independent: la pista fa pendent.


El procés creatiu i el joc motriu es van aliar per a obsequiar-nos amb una llarga estona de diversió.

Crear amb aigua sobre el paviment permet recrear-se en el plaer efímer del fet creatiu, alhora que proporciona un estímul per al joc i el moviment.

Potser algú no es sent còmode dibuixant circuits a terra amb guix (no és el meu cas, i de tota manera, amb una mica d'aigua el guix marxa) així que l'aigua és una molt bona alternativa.

Juliol del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta proposta no oblideu visitar també...

El mètode sense pedals. + 1 proposta creativa de joc motriu. 

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.

Improvisacions.