#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 29 de novembre del 2014

Fulles, ceres i aquarel·les.


Aquesta tardor que sembla que no acaba de començar ni d'acabar... ens ha regalat ja les seves fulles. Fa uns dies vam estar recollint-ne algunes i, quan vam arribar a casa, les vam utilitzar per a fer un frottage que posteriorment vam pintar amb aquarel·les.

Com que tenia la idea d'oferir als nens aquarel·la líquida, vam utilitzar un paper de gramatge mitjà (200 gr.) a fi que absorbís adequadament l'aquarel·la i no s'estripés. Al principi temia que el paper fos massa gruixut i els nervis de les fulles no fossin del tot visibles, però la veritat és que es veien perfectament.
















Preparar una composició amb fulles i cobrir-la amb paper, fregar les ceres a sobre, pintar a sobre amb aquarel·la i veure com aquesat s'aparta de sobre la cera... repetir una i altra vegada... i un cop sec, fer-hi un dibuix a sobre. D'aquesta manera, combinant aquestes dues tècniques artístiques, hem pogut conservar el record d'algunes de les fulles que aquesta tardor tan càlida ens ha regalat.

Novembre del 2014. Sis anys, gairebé set.

Més (amb) fulles...







diumenge, 23 de novembre del 2014

· el tacte del fang · celebrant els set anys a La Pampalluga.


La Llum i en Biel han fet set anys. Set anys, que han passat volant. Com cada any, hem celebrat el seu aniversari. Aquesta vegada, teníem ganes de fer quelcom diferent, que estigués en la nostra línia i que fós també un regal per als amics que ens vulguéssin acompanyar en un dia tan especial... i així va ser com vam decidir regalar-los (i regalar-nos) un taller creatiu. L'espai de casa nostra es quedava petit per a acollir a tanta canalla, així que a La Pampalluga hi vam trobar l'espai suficient, els materials necessaris i la persona ideal que ho va capitanejar tot i ho va fer possible.

Per als qui no conegueu La Pampalluga, és un espai creatiu de recent obertura. Allà en Lluís us acompanyarà mentre exploreu els camins de la creativitat: nadons, infants, adults... no importa l'edat a l'hora de jugar amb les possibilitats creatives del fang, de descobrir un altre tipus d'extraescolars, o de divertir-se amb els jocs de cucanya tradicionals... també ofereix tallers familiars d'art i natura, de jocs d'equilibri... visiteu la seva pàgina i meravelleu-vos amb tot el que podeu fer!

Uns dies abans vam preparar les invitacions: la vella tècnica de la cera resistent al color, aquesta vegada però en comptes de fer servir pintura, vam fer servir fang diluït amb aigua.

El dia de de la festa, vam arribar amb gana i després d'un bon berenar ens vam posar mans a la obra (mai millor dit) i ens vam centrar en explorar el tacte del fang... Un procés obert i flexible, els nens hi entren a poc a poc. En Lluís, amb paciència i saber fer, poc a poc els va conduïnt durant un procés que parteix d'un objecte tridimensional i que els porta a explorar la pròpia creativitat. En cap moment  la curiositat decau ja que mica en mica es van introduïnt nous materials, estris, eines i tècniques.























Amb la voluntat de preservar la privacitat d'aquells i aquelles que ens van acompanyar, no us n'hem mostrat les cares. Però sí que us diré una cosa: hi llegeixes alegria, fascinació, diversió i (sobretot) molta, molta concentració!

Novembre del 2014. Set anys.

Més maneres de celebrar l'aniversari...

Set anys i un regal.

Secrets per a fer una festa d'aniversari de tardor a l'exterior.

Pell amb pell.

Una festa plena de màgia.

La Pampalluga.

dissabte, 15 de novembre del 2014

Set anys i un regal.



Avui fa set anys em vaig reinventar a mi mateixa per a reconvertir-me en una versió de mi que mai havia existit realment malgrat formar part dels meus somnis i jocs d'infantesa.
Avui fa set anys vaig descobrir com de meravellosa i aterridora pot ser la maternitat, vaig encetar un camí que em va portar a fer, desfer, deixar fer, aprendre i, sobretot, desaprendre. 
Avui fa set anys vaig connectar amb les meves llums i les meves ombres: les vaig destapar i he après a estimar-les, a conviure amb elles. 
Avui fa set anys vaig conèixer una nova manera d'estimar: més crua, més sencera, més visceral i més brutal que cap altra manera que mai hagi experimentat.
Avui fa set anys que em vaig convertir en mare.
I, sí, he fet totes aquelles coses que abans de ser mare sempre havia dit que mai faria.
I, sí, he fet totes aquelles coses que feia la meva mare i que no m'agradaven... i les que m'agradaven, també
I, sí, he après que entre els petits braços d'una criatura et pots sentir immensament poderosa, i terriblement fràgil. 
I, sí, he plorat, he rigut, he patit i he gaudit com mai. He viscut els moments més màgics i els més esgarrifosos de la meva vida. 
I, sí, he vist la felicitat més pura, i el desconsol més absolut.
I, sí, he perdut algunes batalles, i n'he guanyat algunes altres. 
I, sí, he descobert que no hi ha batalles per a guanyar ni per perdre, perquè no hi ha enemic.

I quan creia que ho tenia tot, m'han fet un regal. 
Havia preparat un petit "altar" per a fer algunes composicions. Vaig pensar que si els oferia els tresors de tardor amb una superfície per a crear a sobre, la invitació els resultaria irresistible. 
I així ha sigut. Mentre em barallava amb la roba bruta, i la neta, ells han preparat quelcom i m'han vingut a buscar.








 15 de novembre del 2014. Set anys.

dissabte, 8 de novembre del 2014

Retrats esbojarrats amb l'escàner.


Fa uns dies vaig tenir la idea d'oferir una safata plena de tresors de tardor als nens per a jugar amb l'escàner. Crear composicions, fotocopiar-les, dibuixar-hi a sobre... composar i crear amb elements naturals utilitzant la tecnologia. Vaig pensar que seria divertit, però no em podia imaginar fins a quin punt ens ho passaríem bé. D'un temps ençà els nens han començat a prendre la seva iniciativa a l'hora de fer propostes creatives a casa, i aquesta vegada el seu enginy va anar més enllà. 

Vaig decidir provocar-los amb una senzilla invitació a crear: sobre la taula de l'espai creatiu vaig posar la màquina d'escriure, la safata amb els tresors de tardor i la impresora. Vaig fer una composició i vaig apretar el botó per a que en sortís una còpia, no vaig dir res als nens, em vaig retirar i la seva curiositat va fer la resta. 

La invitació.

La descoberta.

Composició.

Composició en evolució.

Curiositat.

Còpia.

Exploracions independents.

I, evidentment, després d'explorar amb alguns objectes la Llum va tenir "la idea".

I la seva idea va resultar ser molt més divertida que la meva. I tots la vam explorar. 

I tots ens vam escanejar la cara, i vam dibuixar, pintar, guixar i enganxar-hi a sobre tot allò que vam trobar a l'abast.

Dibuixar i dibuixar...

I tornar-hi, i tornar-hi...

Van estar llarga estona ben entretinguts, fent composicions, còpies, fotocopiant objectes, dibuixant, pintant a sobre...

I vam acabar amb uns fantàstics (i aterridors!) retrats familiars.

L'experiència m'ha ensenyat (en repetides ocasions) que si els deixes a ells prendre el control de la situació de joc les seves idees sempre seràn molt més divertides i autèntiques que les teves. Els infants no tenen prejudicis, filtres ni temor quan s'enfronten a un nou objecte, o quan s'expressen. Aquestes condicions s'adquireixen i alimenten a mesura que l'ésser creatiu es compara amb els altres i tracta de comprendre abans de permetre's explorar i experimentar. 

Permeteu als infants prendre decisions, obrir-se i explorar. Us ho passareu genial.


Novembre del 2014. Sis anys, gairebé set. 

Si us ha agradat aquesta experiència, us pot agradar...