Cosint una fulla.

O dues, o tres, o... ha arribat la tardor. Els arbres es despullen i els terres de les ciutats es vesteixen. El verd dels arbres, que fa uns dies se'ns mostrava tendre, primer s'entristeix i després s'enrabia. I s'encén. I pinta la ciutat amb els colors ardents de la tardor. 

L'altre dia, passejant per un parc proper a casa vam trobar unes fulles de magnòlia a terra. Ens van semblar tan boniques i tan fortes que vàrem pensar que podíem recollir-les i fer-ne alguna cosa, així que vam provar de cosir-les per a fer-nos-les més nostres, i vam cosir aquelles fulles marrons i avellutades amb fils de llana i de macramé, fils plens de color, i vam convertir aquest acte en una espècie de ritus de pas, en una espècie de celebració del canvi d'estació.

Les fulles seques es trenquen amb faciliat, així que si voleu provar de fer-ho us recomano utilitzar fulles fresques i recent recollides. Amb el fil les vàrem omplir de colors i formes, i amb la granadura les vam omplir de motius vistosos i alegres.

Setembre del 2014. Sis anys, gairebé set.

Si us ha agradat aquesta entrada no us podeu perdre...

Cuineta de tardor.

Dibuixant en fulles.

Cosint fulles amb fulles de pi.

Fulles perforades per a un collage de tardor. - Manetes i cosetes.

Bola de fulles. - Mamà recicla.

Teixint amb fulles de canya i flors.

 

És Temps de Flors, la ciutat està impregnada d'un dolç aroma, i durant uns quants dies, aquesta petita casa de la imaginació, es vestirà també de flors. 

La primera proposta és senzilla, amb materials que es poden trobar a l'aire lliure fent un passeig per una zona amb vegetació. Es tracta de teixir utilitzant fulles (cal que siguin llargues, nosaltres hem fet servir fulles de canya) i flors.

El procediment és senzill, i molt gratificant: entrellaçar les fulles alternant-les. És una proposta que abraça les matemàtiques i que, no només ens ajuda a crear una espècie de sistema binari (0 i 1, + o -ple o buit, per sobre o per sota), sinó que es submergeix en la geometria a través de les formes i patrons que es creen: quadre, requadre, quadrícula...

Cosir amb materials naturals és connectar amb la natura, utilitzar el que ens brinda per al nostre gaudi, alhora que ens ajuda a desenvolupar les habilitats motrius fines.

Utilitzar fulles per a improvisar un teler és una bella manera de distreure els dits i el cap, creant i manipulant amb delicadesa, connectant amb l'entorn, amb l'espai, fent-nos-el nostre i reivindicant-lo, convertint les nostres accions en una declaració d'amor a la natura.

Abril del 2014. Sis anys.

L'increïblement entretingut kit de costura creativa.

Hi ha una proposta que de tant en tant treu el cap per casa, i quan ho fa fascina als nens... és la costura. I això que no és que jo en sàpiga gaire... em defenso, però justet, justet. Potser per això m'agrada oferir-los la possibilitat de que ells explorin els estris i materials de costura. Potser per això a la que trec el costurer per a cosir un botó (el meu nivell sobre roba dóna per poc més) de seguida els tinc demanant fil i agulla. Potser per això els vaig preparar un cistellet amb algunes cosetes bàsiques, i el vaig deixar al menjador de casa, al costat del sofà, sense dir-los res.

El cistellet.

A dins hi ha: dos papers plastificats i perforats, un parell de bastidors amb tela, fil de llana, botons, agulles de llana i tisores. Les agulles de llana són una bona opció perquè no són molt punxegudes i el risc de que es punxin és petit.

Les opcions sobre el paper són múltiples: imaginar el patró.

Enfilar - i a la primera O_o.

Tallar.

Anusar. És una bona excusa per a practicar els nusos. Una vegada i una altra. Repetir, repetir i repetir.

Però al final, surt!

Traslladar el patró imaginat sobre el paper.

I aprendre els camins que han de seguir els dits, l'agulla i el fil que va tot darrera. Per a no enredar-se, per a no liar-se i que el fil no es malgasti pel camí. 

Cosir sobre roba és la idea de la costura per excel·lència.

Però amb el fil i l'agulla, a més de dibuixar patrons podem enfilar.

D'aquesta manera, fem treballar de valent la coordinació entre el cap, els ulls i les mans.

Les ments curioses són insaciables. Observar el camí 

El cistell ja fa algunes setmanes que està al menjador. De tant en tant, algú s'hi enganxa, i s'entreté a cosir, descosir, enfilar, fer nusos (o intentar-ho...). Els dits treballen a un ritme frenètic i practiquen noves habilitats, alhora que el cap també: buscar patrons, enfilar, anusar, el dret, el revés, cosir, descosir...

No m'agradaria tancar aquesta entrada sense regalar-vos una cançó, preciosa i delicada, ara que ja us he explicat tot el que us volia explicar. I aquesta cançó us l'enllaço ara al final, com a cloenda, perquè cal escoltar-la en calma i amb els ulls tancats. Ella cus.

Març del 2014. Sis anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no et pots perdre...

Cosint paper - Post by angaleta a P'tit gat

Costura creativa - Manetes i cosetes.

First sewing basket for kids. - The Imagination Tree.