#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimecres, 19 de març de 2014

L'increïblement entretingut kit de costura creativa.


Hi ha una proposta que de tant en tant treu el cap per casa, i quan ho fa fascina als nens... és la costura. I això que no és que jo en sàpiga gaire... em defenso, però justet, justet. Potser per això m'agrada oferir-los la possibilitat de que ells explorin els estris i materials de costura. Potser per això a la que trec el costurer per a cosir un botó (el meu nivell sobre roba dóna per poc més) de seguida els tinc demanant fil i agulla. Potser per això els vaig preparar un cistellet amb algunes cosetes bàsiques, i el vaig deixar al menjador de casa, al costat del sofà, sense dir-los res.

El cistellet.

A dins hi ha: dos papers plastificats i perforats, un parell de bastidors amb tela, fil de llana, botons, agulles de llana i tisores. Les agulles de llana són una bona opció perquè no són molt punxegudes i el risc de que es punxin és petit.

Les opcions sobre el paper són múltiples: imaginar el patró.

Enfilar - i a la primera O_o.

Tallar.

Anusar. És una bona excusa per a practicar els nusos. Una vegada i una altra. Repetir, repetir i repetir.

Però al final, surt!

Traslladar el patró imaginat sobre el paper.

I aprendre els camins que han de seguir els dits, l'agulla i el fil que va tot darrera. Per a no enredar-se, per a no liar-se i que el fil no es malgasti pel camí. 

Cosir sobre roba és la idea de la costura per excel·lència.

Però amb el fil i l'agulla, a més de dibuixar patrons podem enfilar.

D'aquesta manera, fem treballar de valent la coordinació entre el cap, els ulls i les mans.

Les ments curioses són insaciables. Observar el camí 

El cistell ja fa algunes setmanes que està al menjador. De tant en tant, algú s'hi enganxa, i s'entreté a cosir, descosir, enfilar, fer nusos (o intentar-ho...). Els dits treballen a un ritme frenètic i practiquen noves habilitats, alhora que el cap també: buscar patrons, enfilar, anusar, el dret, el revés, cosir, descosir...

No m'agradaria tancar aquesta entrada sense regalar-vos una cançó, preciosa i delicada, ara que ja us he explicat tot el que us volia explicar. I aquesta cançó us l'enllaço ara al final, com a cloenda, perquè cal escoltar-la en calma i amb els ulls tancats. Ella cus.

Març del 2014. Sis anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no et pots perdre...

Cosint paper - Post by angaleta a P'tit gat

Costura creativa - Manetes i cosetes.

First sewing basket for kids. - The Imagination Tree.

9 comentaris:

  1. Que bé poder tenir el cistellet a punt i gaudir-ne quan vulgueu. Em sembla que traurem la pols a la nostra proposta de costura i n'ampliarem els components. M'encanta la idea de cosir paper plastificat i ja perforat, però encara em fa una mica de por el tema de les agulles... No sé d'on ho he tret però em sembla que n'hi ha de plàstic. En buscaré, i si no en trobés, sempre ens quedaran els escubidús!
    Moltes gràcies per enllaçar ls meva entrada de Costura Creativa! Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres a l'escola amb els infants més petits utilitzàvem agulles de plàstic.
      Per la mida i el gruix són similars a les de llana i, a la nostra ciutat les podíem trobar a les merceries de tota la vida.
      Petonets
      Carme

      Elimina
    2. Aquestes agulles no són punxegudes, de fet, vaig plantar-me a la merceria del meu barri i els vaig explicar per a què les volia, i elles mateixes em van recomanar aquestes. De totes maneres, de plàstic n'hi ha, no sé on n'he vist, però les he vist...
      I el paper plastificat i perforat és un gran entreteniment (primer de tot, per a tu, mentre el perforis, després per a ells!)... camins i caminets es tracen i s'entrellacen entre ells per a garantir que els ditets inquiets no s'avorreixin!
      Petons!!!

      Elimina
    3. Gràcies a totes dues per les informacions! Miraré de posar fil a l'agulla, mai millor dit! Una abraçada

      Elimina
  2. Una proposta genial i molt útil per a la vida domèstica.
    A mi sí que m'agrada cosir i a l'escola sempre hi havia el taller del fil i l'agulla. Els encantava!!!
    Petonets
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment, Carme. De fet, la meva intenció malèfica és que aprenguin a cosir-se els ***** botons de la bata que cada dos per tres salten-perden-se'ls trenquen (Muaaaaaahahahahah, muaaaaaaahahahaha!). A mi m'agrada, no et pensis que no, però és quelcom que no se'm dóna bé i que m'acaba posant nerviosa... ara, dóna'm un paper i fil i agulla i t'hi faré quelcom bonic, això segur!
      Petonets cosits (ouch?).

      Elimina
  3. Qué chulo el rincón de costura!!... Los bastidores, tienen un aroma acogedor tan familiar que dan ganas de sentarse a coser nada más verlos :) ... muy buena la idea del papel cuadriculado y plastificado, me ha encantado
    Besos

    ResponElimina
  4. ohhhhhhhhhhhhhhhhh, he al·lucinat!!! quina destresa i interès que tenen els teus peques per la costura ( i per tantes coses ...) Molt bé la idea de preparar-los-hi el material per a que l'agafin quan vulguin .
    Ah, agulles de plàstic n'hi ha a l'Abacus, però en paquets de 100 :-( , és per escoles més aviat ...
    Ep, ja ens diràs com va el tema cosir-se els botons , jejej. estaré expectant !!!
    Una abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, de cent en cent? Me'n sobren unes 98... em penso que hauré de provar-ho amb les de llana. Gràcies per la informació. Una abraçada!

      Elimina

Digues la teva!