Marea viva.

Dime si aun estás aquí 

Y yo 

Volveré a considerar 

Ser Pacífico y Atlántico 

O aquel Ícaro directo al Sol

Love of Lesbian. Planeador.

Vam fer coincidir la nostra visita a Donostia amb la lluna plena. Un llenguatge cíclic. Marea viva: la Terra, la Lluna i el Sol, alineats. El mar Cantàbric en dansa. La idea era espiar el batec del mar des d’Ondarreta, però els nens se'ns van plantar, just a la Playa de la Concha cap a les cinc, pocs minuts abans de la Plenamar. 

Són nens peix: nena sirena i nen tauró. Necessitaven un bany.

Res millor que viure-ho en carn i onada, vaig pensar.

Ens vam posar a uns metres de la voreta, que havia de pujar. 

Molt mediterranis, nosaltres. 

I vam estrenar el Cantàbric. 

Perquè per a nosaltres era nou. 

I endins, endins, que no cobreix gaire.

Hi ha una baixadeta, però remunta. 

Que els camins de l’aigua són inescrutables. 

Vint minuts i dues llepades d’aigua més tard. 

Les tovalloles amarades. 

Les bosses mullades. 

La roba de recanvi empapada. 

Tu guanyes, Cantàbric. 

1 a 0.

Molt mediterranis, nosaltres.

L’aigua se’ns havia menjat la platja. 

Literalment. 

I per més que ens vam fer enrera, finalment vam capitular.

Vam acabar cedint-li, regalant-li, retornant-li, el seu espai.

Sencer. Ple.

Diàstole.

2 a 0. 

Berenar i un deliciós passeig fins al Peine del Viento.

De tornada, un paisatge nou.

Despentinat, despullat, salvatge i net. 

I lluny, lluny, que encara no cobreix.

Hi ha una baixadeta però remunta.

Que els camins de l’aigua són inescrutables.

La sorra clapejada d’una aigua que mai fins aleshores havíem tocat.

I els pantalons de no-recanvi mullats fins les engonals per les ones mentideres i les baixadetes que no remunten.

3 a 0.

Una visita d’emergència a la primera botigueta que trobem oberta i una pizza després, i és negra nit. 

I semblaria que podríem arribar fins a l’illa de Santa Klara fent un passeig, com estem passant de La Concha a Ondarreta. 

Són dos quarts i escaig de dotze, i el Cantàbric s’ha retirat tímidament. 

Baixamar.

Potser té son, com la lluna, que dorm a la sorra mullada.

Sístole.

El mar està viu. 

El mar batega. 

Sístole. 

Diàstole.

Fa que marxa, però sempre torna.

A per més.

A per més aigua.

A per més moviment.

El batec del mar.

Plenamar, diàstole.

Baixamar, sístole. 

Agost del 2016. Vuit anys, gairebé nou.

els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Marea viva (a la Viquipèdia). 

La paret que somiava ser mar

Jugar a ritme de pluja

(coses) de l'aigua

Aigua pentinant el reflex d'un arbre 

La paret que somiava ser mar.

Fuera de las rutas en los mapas 

dibujar el mar de nuevo a golpes.

Doctor Deseo. Olas y naufragios.

Vaig somniar que era paret.
La pell, de maó,
i un vestit teixit amb heura.

Una vida pètria,
immòbil.
Només
mirar,
observar,
espiar.

I enmig d'aquell somiar
naixia un desig
imperiós,
incontenible
de cridar,
de bategar
de trencar el temps
de trencar l'espai.

El somni del meu cos
ocupant un nou espai
amb un moviment d'anada i vinguda.

El somni del meu cos
jugant a ser onada
amb un moviment creixent i rítmic.

I vaig ser paret.
I vaig ser onada.
I vaig trencar el silenci del moviment.

I després, el cel.

Juliol del 2016, vuit anys i mig.

Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Aigua pentinant el reflex d'un arbre. 

Festival de colors en una bombolla. 

Festival de colors en una bombolla

Un manantial

breve y fugaz

entre las manos.

Vetusta Morla, Los días raros.

Fa uns dies vam acompanyar un passeig d'aquells mandrosos, un passeig de diumenge havent dinat, amb una bona ració de bombolles de sabó.

Caminant, caminant, vam arribar a la vora de l'estanyet que hi ha al Parc del Migdia.

Un cop allà, les bombolles ens van fascinar.

Vam poder observar com una a una, totes les bombolles que queien a l'aigua es comportaven de la mateixa manera: en tocar l'aigua passaven de ser totalment transparents a mostrar un ampli ventall de colors just abans d'esclatar.

Una bombolla d'aigua no és més que una esfera d'aigua atrapada entre dues fines capes de sabó: una per dins i una per fora. Vam elaborar una teoria... vam suposar que era perquè en tocar l'aigua la seva composició canvia i també ho fa el seu aspecte: a mesura que el sabó es trasllada cap a l'aigua podem observar com els colors de la bombolla ens mostren tota la seva iridiescència, i com aquesta se'ns ofereix llaminera, seguint un camí i un patró dolç, evident i clar.

Un festival.

Només per als nostres ulls.

Gratuït i efímer.

Després, unes ones.

I després res.

Juny del 2016. Vuit anys i mig.

Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

B.oOºOo.MB.oOºOo.LLES

I més bombolles

Estampant amb bombolles fluorescents. 

Pintant basses ( o la bellesa de l'art efímer). 

Teranyines perlades. 

Teranyines perlades.

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra. Cançó de pluja. 

Fa uns dies els nens i jo vam sortir a fer un petit passeig pel barri.

Un passeig mandrós i sense rumb aparent.
En Biel guiava les nostres passes: carrers, carrerons, dreceres... vivim en un barri preciós, ple de petits raconets mig amagats i plens d'encant, espais que són com una barreja entre temple i secret, espais impregnats d'una màgia pròpia, espais que als nens els encanta investigar.
En un carreró d'aquells tan santnarcisencs que per no tenir no té ni vorera, vam trobar una tanca de xiprer plena de teranyines.
Regalada.
Plena, plena.
Aquelles teranyines éren una delícia.
Precioses, efímeres, fràgils.
Vam intentar fotografiar-les, però donada la finor dels seus fils, i la seva delicada naturalesa, no ho vam aconseguir.
Després, donant-hi voltes, vam recordar que a l'hivern algunes teranyines es vesteixen de gebrada, n'atrapen les gotes i es revelen impúdiques, glorioses, espectaculars.
Així doncs, ens hem decidit a reproduïr aquesta petita casualitat.
I hem sortit...
A buscar les tímides teranyines per vestir-les d'aigua.
A fer-ho amb cura per a no trencar-les.
A fer-ho amb determinació i afició, per a poder observar-les amb els ulls nus i golosos.
A valer-nos del meravellós poder revelador de l'aigua.
Armats amb un parell de vaporitzadors hem buscat una font propera al lloc de la nostra troballa.
La resta, té la forma d'un somni.
És una revelació.

· LA VIVÈNCIA DE LA LLUM EXPLICADA PER ELLA MATEIXA.

L'aranya era suuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuper mini!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I molt guai!

Les teranyines eren enooooooooooooooooooooooooooooormes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! En canvi l'aranya supermini! Hi havien teranyines alineades i hi havia una teranyina que semblava una hamaca i on hi havien enganxades altres teranyines, alineades, enormes, com les que surten als dibuixos animats, on hi havien molts insectes... N'HI HAVIA D'INCREIBLES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LLUM 

· LA VIVÈNCIA D'EN BIEL EXPLICADA PER ELL MATEIX. 

M'ha agradat mullar les teranyines perquè en mullaves una i n'apareixien 2 o 3 a darrera. També n'hi havia amb forats i amb forma rodona i enormesoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooormes!

BIEL

· Observacions, pensaments i comentaris que he pogut recollir.

Les teranyines cada vegada es movien més, perquè pesaven més per l'aigua.

Hem vist un munt d'insectes dels que s'hi enganxen i que després les aranyes es mengen. 

Hem vist una aranya. Veient com en són de grans les teranyines, era molt petita. 

Les teranyines es mullen quan plou, i quan fa fred es carreguen de gebrada.

No volem trencar-les, hem de fer-ho suau! Així, de lluny.

Gràcies a l'aigua hem pogut revelar la bellesa adormida dins les línies que conformen cada una de les teranyines que hem pogut observar. 

El poder revelador de l'aigua.

El llenguatge visible de l'aigua.

De teranyines amb vestits fets d'aigua.

Juny del 2016. Vuit anys i mig. 

Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada no et pots perdre....

Aigua pentinant el reflex d'un arbre. 

Nusos.

De molt a prop. El món a través d'una lupa. 

Circuits d'aigua · a l'estil animal ·

(coses) de l'aigua

Portem uns dies mig adormits.
Com si ens entrés la son a cada bafarada d'aire que ens empassem.
Com si ens entrés la son a cada glop d'aigua que degustem delerosos.
Això sí, mirar... mirem.
Això sí, pensar... pensem.

Hem sortit a carregar piles,
a inspirar-nos,
i hem investigat algunes
peculiaritats,
curiositats,
de l'aigua
i també alguns dels seus secrets
sabent que són
poc discrets,
sabent que són
cantats als quatre vents.

I hem redescobert l'aigua... coses de l'aigua,

que parla en llenguatge binari

(en aquest vídeo podeu veure què espia la Llum)

que es mou d'un miler de maneres diferents,

suau, discreta, eterna,

que té presència, formes, sentits,

que té les seves pròpies lleis observables i innegables, que regna sobre els fluids,

que té una composició que viu d'acord a les seves pròpies lleis invisibles,

que té una força constant i mutant, que marca una direcció natural,

que té una aparença, un tacte, una temperatura

L'aigua.
Concreta.
Variable.
Infinita.

Maig del 2016. Vuit anys i mig.

Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...

Els llenguatges de l'aigua

Inversió per refracció

Aigua pentinant el reflex d'un arbre.