#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 27 de juny de 2016

Festival de colors en una bombolla

Un manantial
breve y fugaz
entre las manos.



Fa uns dies vam acompanyar un passeig d'aquells mandrosos, un passeig de diumenge havent dinat, amb una bona ració de bombolles de sabó.

Caminant, caminant, vam arribar a la vora de l'estanyet que hi ha al Parc del Migdia.

Un cop allà, les bombolles ens van fascinar.

Vam poder observar com una a una, totes les bombolles que queien a l'aigua es comportaven de la mateixa manera: en tocar l'aigua passaven de ser totalment transparents a mostrar un ampli ventall de colors just abans d'esclatar.

Una bombolla d'aigua no és més que una esfera d'aigua atrapada entre dues fines capes de sabó: una per dins i una per fora. Vam elaborar una teoria... vam suposar que era perquè en tocar l'aigua la seva composició canvia i també ho fa el seu aspecte: a mesura que el sabó es trasllada cap a l'aigua podem observar com els colors de la bombolla ens mostren tota la seva iridiescència, i com aquesta se'ns ofereix llaminera, seguint un camí i un patró dolç, evident i clar.


Un festival.

Només per als nostres ulls.

Gratuït i efímer.

Després, unes ones.

I després res.


Juny del 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...




Pintant basses ( o la bellesa de l'art efímer). 

Teranyines perlades. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!