#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimecres, 26 de febrer del 2014

Pintura amb compàs.


Sovint, les idees més senzilles són les més divertides… i les més boniques. Avui us presento una proposta simple i senzilla que ha omplert algunes de les nostres tardes amb cercles de diferents mides i colors. Als nens els agrada utilitzar eines i estris, incloure'ls en els seus processos creatius i, d'aquesta manera, aprendre com funcionen i per a què serveixen, però sobretot els agrada combinar. No són com els adults, a ells no els espanten les novetats perquè per a ells tot és nou, per això frueixen combinant eines, estris i materials…

La invitació a crear és senzilla: témpera, aigua, pinzells i el compàs. Una làmina de paper i, a sota, una mica de cartró (cal un xic de gruix per a poder clavar l'agulla amb facilitat).

Només cal posar el pinzell a l'adaptador i ajustar-lo. Si el pinzell és massa prim, el podem enganxar a la pota amb cinta adhesiva (com podreu observar a la última imatge).

I descobrir el plaer de traçar un cercle.

I un altre, i...

A vegades, uns quants cercles són una invitació dins el procés creatiu amb finalitat oberta. Cal respectar l'evolució natural del fet creatiu.

Jugar amb les mesures per a observar en què es tradueix en traslladar-ho al paper.

Calcular la posició del compàs dins el full a fi que els cercles càpiguen dins el paper i resoldre amb traça el fet que alguns es puguin escapar...

Bé, aquest no sembla ser un problema.

I, de nou, tornem-hi amb les mides, els radis i els diàmetres.

I quan la proposta perd interès, sempre es pot reutilitzar el cartró per a pintar.

No oblidem que poden col·laborar a l'hora de recollir i netejar.

Es pot repetir introduïnt variants. Aquesta vegada, amb aquarel·les!

Utilitzar una eina tal com un compàs, desperta la curiositat i atia la capacitat d'anàlisi dels infants, alhora que els permet explorar la geometria d'una manera divertida: descobrir la corba, predir el traçat de la línia, crear circuferències concèntriques, provar d'anticipar en quins punts dues circumferències es tallaran (circumferències secants) o es tocaran (circumferències tangents)… i tot, en un ambient creatiu i relaxant. Us aconsello que deixeu als nens explorar el compàs, descobir com funciona, deixar-los dibuixar i traçar cercles amb la mina que porta incorporada abans de començar amb el pinzell, així ja coneixeran quin és el funcionament del compàs.

Febrer del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre…







divendres, 21 de febrer del 2014

Cascades de colors.



Maneres d'explorar la densitat dels líquids n'hi ha moltes, però poques trobareu que siguin d'una bellesa que et deixi bocabadat. Així són les dues propostes que avui us presento.

La proposta consta de dues maneres de generar gotes que no es dissolen immediatament en aigua i que cauen creant formes sinuoses i plenes de colors.

Els materials.

Aigua, oli infantil, escuma d'afaitar i colorant alimentari líquid. Vasos, comptagotes, gerres, culleres i lupes! Jo vaig decidir protegir la taula amb paper, potser un plàstic hauria sigut una elecció més encertada.
El moment 0.

Tots dos experiments comencen igual, així que omplim dos gots d'aigua (un per a cada proposta) fins aproximadament la meitat i...

1. Cascades amb escuma d'afaitar.

En un hi posem escuma d'afaitar...

Amb el comptagotes, posem algunes gotes sobre l'escuma. El primer que podem observar és que s'escampen tenyint la superfície.

Després d'esperar una estona prudencial, les ganes van poder amb la Llum que va acabar per clavar lleugerament el comptagotes en l'escuma.

Les gotes poc a poc van atravessant l'escuma i arriben a l'aigua. Abans de barrejar-s'hi i dissoldre's ens regalen algunes imatges precioses i plenes de colors.

2. Cascades amb oli.

Afegim un dit o dit i mig d'oli sobre l'aigua.

I unes gotes de colorant alimentari.

El primer fet que podem observar és que adopten una forma esfèrica.

Després les gotes de colorant baixen dibuixant recorreguts capriciosos i esclatants de colors.

La meva teoria és que tant l'escuma d'afaitar com l'oli recobreixen les gotes de colorant i les impermeabilitzen temporalment, ja que l'oli és indissoluble, i l'escuma no ho és, però momentàniament actua com a barrera. *No us perdeu l'explicació de la MontseMu als comentaris, molt més acurada i encertada!!!

La recollida d'impressions i reflexió.

Recollir les impressions i idees és important, així com posar-hi un nom, és com classificar-les per a tenir-les disponibles per a properes ocasions. Així, en Biel em va demanar si ho podia classificar com a "Reaccions químiques", en vam parlar i ens va semblar una bona idea.

Documentar utilitzant tots els mitjans possibles és útil. Així doncs, fer un croquis de l'experiment i del que ha passat, és un recurs més que cal tenir present. 

Una estona per a la reflexió amb els materials a davant.

I després… 


… sempre podem reutilitzar les barreges per a pintar!

Aquesta proposta és senzilla, neta i ràpida. Deixeu als nens prendre el control de la situació, gaudiu-ne. Els resultats se'n van per l'aigüera i es pot tornar a començar. Tantes vegades com es desitgi.

{Lab Series} Explorant al laboratori. Miscibilitat i immiscibilitat.

Escuma d'afaitar de colors. 

Pintar núvols de cotó - Manetes i cosetes.

Clouds in jars and on the table top too - Teach preschool

Create your own indoor waterfall with food coloring - Momdot



diumenge, 16 de febrer del 2014

Aprenentatge en joc {en defensa del joc lliure i espontani}.


"Els nens juguen i treballen. Coneixen la diferència entre el joc que té la finalitat en si mateix i aquell altre joc que té com a objectiu la construcció d'objectes. (…) Vull parlar dels nens que els agrada la feina quan ha estat lliurement escollida. Quan són ells els que per realitzar el seu projecte han de treballar i esforçar-se i cansar-se, aleshores són capaços d'estudiar, treballar, suar. En resum, quan no han de treballar i esforçar-se per alguna cosa que els ve de dalt: del ministeri o d'una càtedra o d'una circular o d'un reglament. Però quan jo els veig treballar als centres d'estiu per preparar el terreny amb cabanes, gronxadors, itineraris; quan els veig esforçar-se també a l'escola fent una recerca que ha nascut de la seva curiositat, que ells mateixos han implantat, del projecte del qual també són autors juntament amb el mestre que s'ha posat entre ells per ser-ne l'animador, aleshores els veig dedicar a aquesta tasca el mateix entusiasme que dediquen al joc i els veig treure d'aquesta feina el mateix plaer que treuen del joc."

El que els nens ensenyen a la gent gran, Conferència de Rodari el 23 de gener del 1980.

Fa temps que tenia ganes de fer una entrada sobre el joc lliure i espontani. Perquè crec que els nens han de jugar. Perquè el joc és el seu terreny, el seu llenguatge. Perquè el joc és el fet creatiu per excel·lència.  Perquè malgrat aquest és un blog on hi ha propostes creatives, sempre he defensat que el procés és lliure i no dirigit (o lleugerament orientat), però no seria honesta si no us reconegués que el fet d'escollir determinats materials i disposar-los de manera atractiva i atraient per als infants, és, no només una invitació, també és un condicionant i una limitació.

Crec en els processos creatius amb finalitat oberta, i crec que les propostes són una experiència meravellosa, però sempre que els nens tinguin espai per al joc. Per això defenso una educació que comprengui a l'infant com una globalitat, que el llegeixi i procuri comprendre'l, empatitzar amb ell. I per a això és necessari que el joc lliure i espontani estigui present en la vida dels infants, que ocupi i pobli el seu temps.

Prenc com a punt de partida un matí en què vam acompanyar a la meva germana a passejar el gos. Podria prendre molts altres moments, però a través d'aquest, intentaré reflexionar. El joc sempre s'obre camí, fins i tot quan aparentment no hi ha cap element de joc a prop. En aquest cas, el joc s'inicia amb la construcció d'una cabana. Com a base per a l'estructura es prenen unes parets que fan de banc i, alhora, de baranes per a una escala que accedeix al replà. L'esforç de traslladar els troncs, les fulles i les branques, el fet de picar els troncs entre ells mentre es construeix (jugant a construir mentre es construeix l'estructura). Una vegada l'estructura està ben conformada, cal decorar-la per a que esdevingui una llar, i després el joc simbòlic apareix repartint rols i funcions.


Un passeig, un gos, un pal, una idea.

La idea pren la forma d'una cabana, i l'estructura s'emplaça en un lloc de la seva elecció. El joc és subjectiu i auto-motivat, es dóna pel pur plaer del joc i, d'aquesta manera, es converteix en el llenguatge de l'infant per excel·lència, en una porta oberta al seu fascinant món interior. 

Transportar, alinear, construir. Buscant l'estabilitat de l'estructura.

El joc estimula el desenvolupament cognitiu de l'infant, l'adquisició del llenguatge verbal i l'estructuració del pensament. El joc permet assajar situacions de la vida quotidiana. Dins el joc, tot és vàlid: aprendre, viure, inventar, provar, equivocar-se. 

El joc admet i accepta la seva existència dins el propi joc, permet entrar-ne i sortir-ne lliurement.

El joc afavoreix el coneixement del propi cos, les seves possibilitats, la seva situació i relació amb l'entorn i les possibilitats que aquest li ofereix. 

El temps, dins el joc, és inexistent i alhora pot ser etern. Pot ser elàstic i estar poblat de forats de cuc.
.
El joc estimula el pensament divergent, la presa de decisions, la resolució de conflictes i problemes, l'autorregulació del comportament i la contextualització de les situacions. 

El joc és bellesa en moviment i evolució. Bellesa en creixement.

A través del joc, ens mostra les seves necessitats, inquietuds i interessos. Quines emocions habiten dins els seus petits cossos, dins les seves ments, i dins el joc es juga a gestionar aquestes emocions i sentiments.

El joc és també, una possibilitat de contemplació i una eina per a la reflexió.

Aquesta defensa del joc és un cant d'amor. Perquè jugar és important, perquè el joc no té edat. Perquè defensar el joc durant els primers anys de vida ens sembla fonamental, però a la que els nens comencen primària sembla que ens n'oblidem, i entre les hores d'escola, els extraescolars i el joc "electronitzat" sembla que gairebé no els queda el temps (i el dret) a jugar. I el joc els beneficia a ells també.

I, si he començat amb Rodari, m'agradaria acabar també amb una cita seva, una invitació a la reflexió:

"L'adult que juga amb els nens, que els ajuda a fer en comptes de mirar, pare o educador, que els ajuda a fer servir tots els llenguatges en comptes de consumir-los, treballa per a ell mateix gairebé tant com per al nen. Pot dir-se que és generós amb els nens, pot dir-se que tracta bé els nens, però també es tracta bé a si mateix, perquè es permet a si mateix de ser jugador en comptes d'espectador. (…) Pel que a mi fa, em sembla, i ja ha estat dit en un cert sentit, que a més del joc espectacle en què hem vist que participa l'adult, hi ha persones a qui és permès, socialment, de continuar jugant durant tota la vida. Són poetes, artistes, científics, inventors. Persones que poden continuar buscant més enllà d'allò que es veu, i analitzar i experimentar noves combinacions possibles de paraules, d'idees, de conceptes, d'objectes, d'unitat de comportament. Aquestes persones duen a terme durant tota la seva vida una feia que per a ells és també un gran joc. Que comporta la mobilització, dintre seu, no sols de la creativitat científica, sinó també de la creativitat lúdica."


Exercicis de fantasia, Gianni Rodari.

Gener del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada no us podeu perdre...






dissabte, 8 de febrer del 2014

Mapa sonor d'un matí de diumenge.


Hi ha dies en què el temps no existeix, o no vol existir. O existeix, però l'ignorem. Un matí tranquil de diumenge, una lectura en un llit blanc immaculat. Tenim la finestra oberta, i entra l'aire amarat de l'olor dels llençols nets que s'oregen amb l'aire reposat del matí, és el primer matí del mes de febrer, però no fa fred.

Llegint. Cadascú el seu llibre, tots i cadascun d'ells, una joia. La Llum llegint "Dorm com un Tigre", en Biel, "Cuando os hagáis pequeños", i servidora "Cómo ser un explorador del mundo" de Keri Smith.  Cadascú al seu ritme.

A en Biel li va cridar l'atenció una pàgina del meu llibre, i em va demanar de posar-nos-hi.
Perfecte, anem a buscar les nostres llibretes i un parell de bolígrafs. Ara... Tanca els ulls. Escolta. I plasma el que sents.

Cadascú amb el seu estil. En les notes de la Llum, la lletra pren protagonisme. El seu mapa s'organitza cronològicament, a mesura que va parant atenció als fets.

El mapa d'en Biel és predominantment visual. Els elements s'organitzen d'una manera un xic erràtica, alguns van acompanyats de text, d'altres no.

Els primers sons registrats per la Llum.

Quan s'escolta, es poden arribar a captar molts detalls.

Soroll del meu boli. Bona, aquesta!

El meu mapa. Vaig intentar situar els sons en funció de la seva ubicació. Dreta, esquerra, dins i fora de l'habitació, de casa...

En Biel i la Llum van anar altenant estones de joc amb el procés creatiu, com en una espècie de joc en què un creava sons per a l'altre.

Detall.

Un xic de color (o no) i llestos!

El nostre mapa sonor és únic, generat pels sons que hem escoltat, així el procés creatiu beu de la casualitat, però també de la quotidianitat, i ens obliga a aturar-nos, a escoltar, a observar… el mapa resultant en ens recorda un matí pausat i relaxat entre llibres i jocs. Està poblat per éssers estimats, per objectes propis i aliens, per accions, per remors, per lectures, per suposicions… per sons buscats i per sons trobats. Per sons furtius. Per sons que van acompanyats d'una olor o d'un color determinat. Per sons que fan visible allò que no es veu, per sons que ens ajuden a reconnectar amb l'entorn. Us convido a crear el vostre, és un exercici relaxant i deliciós. 

Febrer del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada potser us agradarà…