Aprenentatge en joc {en defensa del joc lliure i espontani}.

"Els nens juguen i treballen. Coneixen la diferència entre el joc que té la finalitat en si mateix i aquell altre joc que té com a objectiu la construcció d'objectes. (…) Vull parlar dels nens que els agrada la feina quan ha estat lliurement escollida. Quan són ells els que per realitzar el seu projecte han de treballar i esforçar-se i cansar-se, aleshores són capaços d'estudiar, treballar, suar. En resum, quan no han de treballar i esforçar-se per alguna cosa que els ve de dalt: del ministeri o d'una càtedra o d'una circular o d'un reglament. Però quan jo els veig treballar als centres d'estiu per preparar el terreny amb cabanes, gronxadors, itineraris; quan els veig esforçar-se també a l'escola fent una recerca que ha nascut de la seva curiositat, que ells mateixos han implantat, del projecte del qual també són autors juntament amb el mestre que s'ha posat entre ells per ser-ne l'animador, aleshores els veig dedicar a aquesta tasca el mateix entusiasme que dediquen al joc i els veig treure d'aquesta feina el mateix plaer que treuen del joc."

El que els nens ensenyen a la gent gran, Conferència de Rodari el 23 de gener del 1980.

Fa temps que tenia ganes de fer una entrada sobre el joc lliure i espontani. Perquè crec que els nens han de jugar. Perquè el joc és el seu terreny, el seu llenguatge. Perquè el joc és el fet creatiu per excel·lència.  Perquè malgrat aquest és un blog on hi ha propostes creatives, sempre he defensat que el procés és lliure i no dirigit (o lleugerament orientat), però no seria honesta si no us reconegués que el fet d'escollir determinats materials i disposar-los de manera atractiva i atraient per als infants, és, no només una invitació, també és un condicionant i una limitació.

Crec en els processos creatius amb finalitat oberta, i crec que les propostes són una experiència meravellosa, però sempre que els nens tinguin espai per al joc. Per això defenso una educació que comprengui a l'infant com una globalitat, que el llegeixi i procuri comprendre'l, empatitzar amb ell. I per a això és necessari que el joc lliure i espontani estigui present en la vida dels infants, que ocupi i pobli el seu temps.

Prenc com a punt de partida un matí en què vam acompanyar a la meva germana a passejar el gos. Podria prendre molts altres moments, però a través d'aquest, intentaré reflexionar. El joc sempre s'obre camí, fins i tot quan aparentment no hi ha cap element de joc a prop. En aquest cas, el joc s'inicia amb la construcció d'una cabana. Com a base per a l'estructura es prenen unes parets que fan de banc i, alhora, de baranes per a una escala que accedeix al replà. L'esforç de traslladar els troncs, les fulles i les branques, el fet de picar els troncs entre ells mentre es construeix (jugant a construir mentre es construeix l'estructura). Una vegada l'estructura està ben conformada, cal decorar-la per a que esdevingui una llar, i després el joc simbòlic apareix repartint rols i funcions.

Un passeig, un gos, un pal, una idea.

La idea pren la forma d'una cabana, i l'estructura s'emplaça en un lloc de la seva elecció. El joc és subjectiu i auto-motivat, es dóna pel pur plaer del joc i, d'aquesta manera, es converteix en el llenguatge de l'infant per excel·lència, en una porta oberta al seu fascinant món interior. 

Transportar, alinear, construir. Buscant l'estabilitat de l'estructura.

El joc estimula el desenvolupament cognitiu de l'infant, l'adquisició del llenguatge verbal i l'estructuració del pensament. El joc permet assajar situacions de la vida quotidiana. Dins el joc, tot és vàlid: aprendre, viure, inventar, provar, equivocar-se. 

El joc admet i accepta la seva existència dins el propi joc, permet entrar-ne i sortir-ne lliurement.

El joc afavoreix el coneixement del propi cos, les seves possibilitats, la seva situació i relació amb l'entorn i les possibilitats que aquest li ofereix. 

El temps, dins el joc, és inexistent i alhora pot ser etern. Pot ser elàstic i estar poblat de forats de cuc.

.

El joc estimula el pensament divergent, la presa de decisions, la resolució de conflictes i problemes, l'autorregulació del comportament i la contextualització de les situacions. 

El joc és bellesa en moviment i evolució. Bellesa en creixement.

A través del joc, ens mostra les seves necessitats, inquietuds i interessos. Quines emocions habiten dins els seus petits cossos, dins les seves ments, i dins el joc es juga a gestionar aquestes emocions i sentiments.

El joc és també, una possibilitat de contemplació i una eina per a la reflexió.

Aquesta defensa del joc és un cant d'amor. Perquè jugar és important, perquè el joc no té edat. Perquè defensar el joc durant els primers anys de vida ens sembla fonamental, però a la que els nens comencen primària sembla que ens n'oblidem, i entre les hores d'escola, els extraescolars i el joc "electronitzat" sembla que gairebé no els queda el temps (i el dret) a jugar. I el joc els beneficia a ells també.

I, si he començat amb Rodari, m'agradaria acabar també amb una cita seva, una invitació a la reflexió:

"L'adult que juga amb els nens, que els ajuda a fer en comptes de mirar, pare o educador, que els ajuda a fer servir tots els llenguatges en comptes de consumir-los, treballa per a ell mateix gairebé tant com per al nen. Pot dir-se que és generós amb els nens, pot dir-se que tracta bé els nens, però també es tracta bé a si mateix, perquè es permet a si mateix de ser jugador en comptes d'espectador. (…) Pel que a mi fa, em sembla, i ja ha estat dit en un cert sentit, que a més del joc espectacle en què hem vist que participa l'adult, hi ha persones a qui és permès, socialment, de continuar jugant durant tota la vida. Són poetes, artistes, científics, inventors. Persones que poden continuar buscant més enllà d'allò que es veu, i analitzar i experimentar noves combinacions possibles de paraules, d'idees, de conceptes, d'objectes, d'unitat de comportament. Aquestes persones duen a terme durant tota la seva vida una feia que per a ells és també un gran joc. Que comporta la mobilització, dintre seu, no sols de la creativitat científica, sinó també de la creativitat lúdica."

Exercicis de fantasia, Gianni Rodari.

Gener del 2014. Sis anys.

Si us ha agradat aquesta entrada no us podeu perdre...

La teoria de les peces soltes.

La taula (aprenent com a mare a respectar el procés i el temps de joc).

Juga i viu intensament*

La importància del joc, Carlos González - Ara criatures

El jugar no té edat - jugarijugar 

Central importance of play - The Imagination Tree