#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 15 d’octubre del 2016

Domar l'aigua.

You have to catch the waves
And move in ways
That make you
'Cause you are
The greatest project
Heal the scars
Forget the subject
Ring your eye
And feel the blood
Rushing



Nen coneix aigua,
la mira,
l'observa,
i com que el que veu li agrada,
dansa amb ella.

Estudiar-ne el moviment
per a convertir-lo en un diàleg
encadenant-lo amb el següent
acollint
la sincronia,
el moment,
l'alè
i l'acció.

Un patró que es repeteix,
com un bucle etern
on l'aigua lleugera,
s'enfila de puntetes fins dalt de tot
només per a deixar-se caure en picat 
confiada,
decidida,
inconscient
en un acte de valentia
o d'estupidesa infinita.

I el cos guiat pel moviment de les mans
donant-li forma
de fulla, de gla o de llavor,
recollint-la de terra
per llençar-la enlaire de nou
amb força
i observar l'espectacle de la davallada
acostant la mirada a l'alçada de la cresta
esperant l'impacte.















I després,
el mar
vestit d'onades
deixant-se domar
per la lliçó observada
en unes mans entrenades
una tèbia nit italiana d'estiu.







Amb aquesta entrada
que relata el moment en que el nostre projecte sobre els llenguatges de l'aigua va néixer
una nit d'estiu qualsevol
posem fi a aquest projecte.
Deixem moltes coses per explicar,
però la urgència d'un nou projecte ens mena a desconnectar un xic,
a buidar els pulmons d'aigua, 
a omplir-los d'aire,
a carregar-nos i així retornar vius, líquids i sencers.

Agost del 2015. Set anys i mig.
els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...


dissabte, 8 d’octubre del 2016

Un paraigua d'aigua.


Com una espècie de redudància física i tangible.
Un paraigua fet d'aigua.
Com una cullerada de mel empalagosa regalimant-te coll avall i saturant-te els sentits.
Com la suor traduïda en picor a les teves cames amagades sota unes malles de llana.
Com la sort d'ennuegar-se amb la truita de patates, tan toveta i deliciosa.
Com unes estranyes ulleres de sol projectant glops ferotges de llum a tot el voltant.

L'aigua parlant en el llenguatge de la forma i la quotidianitat.
Un element concret, comú, conegut i accessible.
Com una cara familiar, amable i amiga.
La possibilitat apareix com una casualitat.
Convertint l'aigua en un hemisferi.
Tangible.
Present.
Possible.
Casual.
Corbat.
Enmig del joc apareix la casualitat.
La casualitat i la ciència sovint fan bones migues.
El millor, quan això passa, és ser-hi.
Estar present i jugar.
Allargar un dit.
O dos dits.
Tocar.
Remenar.
Meravellar-se.
I deixar-se portar.
Per la màgia del moment.















Un paraigua d'aigua.
El món ordenant-se conforme a uns principis físics concrets.
El millor de tot és que a la ciència no li importen les teves creences.
Avança, implacable, amb les seves lleis i els seus principis.
Si vols, pots intentar comprendre-les.
Teories, hipòtesis, deduccions i la dansa del pensament.
Perquè la ciència és la poesia de la realitat.

Agost del 2015. Set anys i mig.
els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

L'aigua dansarina

Inversió per refracció

Flotació rudimentària

Clips dins el got