dissabte, 15 novembre de 2014

Set anys i un regal.



Avui fa set anys em vaig reinventar a mi mateixa per a reconvertir-me en una versió de mi que mai havia existit realment malgrat formar part dels meus somnis i jocs d'infantesa.
Avui fa set anys vaig descobrir com de meravellosa i aterridora pot ser la maternitat, vaig encetar un camí que em va portar a fer, desfer, deixar fer, aprendre i, sobretot, desaprendre. 
Avui fa set anys vaig connectar amb les meves llums i les meves ombres: les vaig destapar i he après a estimar-les, a conviure amb elles. 
Avui fa set anys vaig conèixer una nova manera d'estimar: més crua, més sencera, més visceral i més brutal que cap altra manera que mai hagi experimentat.
Avui fa set anys que em vaig convertir en mare.
I, sí, he fet totes aquelles coses que abans de ser mare sempre havia dit que mai faria.
I, sí, he fet totes aquelles coses que feia la meva mare i que no m'agradaven... i les que m'agradaven, també
I, sí, he après que entre els petits braços d'una criatura et pots sentir immensament poderosa, i terriblement fràgil. 
I, sí, he plorat, he rigut, he patit i he gaudit com mai. He viscut els moments més màgics i els més esgarrifosos de la meva vida. 
I, sí, he vist la felicitat més pura, i el desconsol més absolut.
I, sí, he perdut algunes batalles, i n'he guanyat algunes altres. 
I, sí, he descobert que no hi ha batalles per a guanyar ni per perdre, perquè no hi ha enemic.

I quan creia que ho tenia tot, m'han fet un regal. 
Havia preparat un petit "altar" per a fer algunes composicions. Vaig pensar que si els oferia els tresors de tardor amb una superfície per a crear a sobre, la invitació els resultaria irresistible. 
I així ha sigut. Mentre em barallava amb la roba bruta, i la neta, ells han preparat quelcom i m'han vingut a buscar.








 15 de novembre del 2014. Set anys.

dissabte, 8 novembre de 2014

Retrats esbojarrats amb l'escàner.


Fa uns dies vaig tenir la idea d'oferir una safata plena de tresors de tardor als nens per a jugar amb l'escàner. Crear composicions, fotocopiar-les, dibuixar-hi a sobre... composar i crear amb elements naturals utilitzant la tecnologia. Vaig pensar que seria divertit, però no em podia imaginar fins a quin punt ens ho passaríem bé. D'un temps ençà els nens han començat a prendre la seva iniciativa a l'hora de fer propostes creatives a casa, i aquesta vegada el seu enginy va anar més enllà. 

Vaig decidir provocar-los amb una senzilla invitació a crear: sobre la taula de l'espai creatiu vaig posar la màquina d'escriure, la safata amb els tresors de tardor i la impresora. Vaig fer una composició i vaig apretar el botó per a que en sortís una còpia, no vaig dir res als nens, em vaig retirar i la seva curiositat va fer la resta. 

La invitació.

La descoberta.

Composició.

Composició en evolució.

Curiositat.

Còpia.

Exploracions independents.

I, evidentment, després d'explorar amb alguns objectes la Llum va tenir "la idea".

I la seva idea va resultar ser molt més divertida que la meva. I tots la vam explorar. 

I tots ens vam escanejar la cara, i vam dibuixar, pintar, guixar i enganxar-hi a sobre tot allò que vam trobar a l'abast.

Dibuixar i dibuixar...

I tornar-hi, i tornar-hi...

Van estar llarga estona ben entretinguts, fent composicions, còpies, fotocopiant objectes, dibuixant, pintant a sobre...

I vam acabar amb uns fantàstics (i aterridors!) retrats familiars.

L'experiència m'ha ensenyat (en repetides ocasions) que si els deixes a ells prendre el control de la situació de joc les seves idees sempre seràn molt més divertides i autèntiques que les teves. Els infants no tenen prejudicis, filtres ni temor quan s'enfronten a un nou objecte, o quan s'expressen. Aquestes condicions s'adquireixen i alimenten a mesura que l'ésser creatiu es compara amb els altres i tracta de comprendre abans de permetre's explorar i experimentar. 

Permeteu als infants prendre decisions, obrir-se i explorar. Us ho passareu genial.


Novembre del 2014. Sis anys, gairebé set. 

Si us ha agradat aquesta experiència, us pot agradar...




dimarts, 28 octubre de 2014

Pintura casolana de guix.


Una de les nostres debilitats és fabricar-nos la pintura: és divertit, econòmic i ens ajuda a prioritzar el procés per sobre del resultat. La pintura que us presento avui només requereix tres ingredients i està llesta en menys d'un quart d'hora, és plena de color, alhora que s'escampa i es barreja amb facilitat i té un acabat lleugerament brillant.

Materials:


Aigua, cola blanca i guix (per a cada color: 100 ml d'aigua, 1 barreta de guix, 150 ml de cola blanca).
Got mesurador, embut, batedora i pots per a contenir la pintura.

Nota: per al meu gust, la pintura va quedar un xic massa líquida, de manera que, quan repetim el procés segurament hi posarem menys aigua i més cola.

Procediment:

Estovem el guix en l'aigua dins els got mesurador, i ho triturem tot amb la batedora.
Barregem la mescla resultant amb la cola dins un pot.
Sacsegem... et voilà!














La Llum i en Biel van utilitzar la pintura combinada amb pedaços de carbó que recollits a la platja. Amb el carbó van crear motrius i patrons, van perfilar les formes, tacar-les...

Maig del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada no deixeu de visitar...

Pintura amb espècies.

Celebrem la caiguda de la primera dent pintant amb pasta de dents.

dilluns, 20 octubre de 2014

Eufòria post-ikea. 3 maneres curioses de reutilitzar embalatges i instruccions.


Sóc molt fan d'Ikea. M'agrada la versatilitat i l'estètica dels seus mobles, i també els seus preus. Gaudeixo tremendament muntant mobles, hackejant-los i canviant-los de lloc. És el que jo anomeno "eufòria post-ikea". Empapada d'aquella sensació d'anar de pujada contínuament, aquella determinació a muntar a qualsevol hora (procurant no fer massa soroll), aquelles ganes de tirar-ho tot per la finestra i començar de nou. Aquest estiu vam fer alguns canvis a casa i, evidentment, va caure un viatge a Ikea. Amb les sobres dels embalatges i les instruccions van sorgir tres propostes creatives molt interessants, que són les que avui us vull presentar. Exceptuant la primera proposta, les altres dues van sorgir de manera espontània i per iniciativa dels nens.

I tot va passar després de muntar les cadires que vam comprar per a l'estudi...

1. instruccions + retoladors = acolorir les instruccions.






2. retoladors + caixes = creació d'escenaris de joc i petits universos. 


3. cartró + cinta adhesiva = construcció de figures tridimensionals, joc simbòlic. 












La tridimensionalitat és present en qualsevol de les tres propostes: en una es vesteix de perspectiva, en l'altre forma part de l'escenari i acull l'acció i en la tercera esdevé l'acció en si mateixa. I tot pel mateix preu. 

Juliol i agost del 2014. Sis anys i mig. 

Si us han agradat aquestes entrades no podeu deixar de llegir...