dilluns, 27 de juliol de 2015

Els ulls.

" Però sé que no m’he de cansar 
de buscar aquell llenguatge amic 
que m’acosti a la poesia dels teus ulls."
                                   Lluís Llach.





" Els ulls ténen forma d'ou però són com finestres que s'obren i es tanquen. També ténen forma de fulla allargada... de fulla o de taula de surf."
Llum, 7 anys i mig.

Juliol del 2015.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...



divendres, 24 de juliol de 2015

Retrat aigualit d'una mare (amb la mirada de color tutti-frutti).

" Yo que encontré mi lugar
en el color de tus ojos."
                                   Dorian


Bé, acaba de caure el cel.
Literalment.
En forma d'una densa cortina d'aigua.
I hem aprofitat el ruixat per a fer un retrat a la pluja.










Combinant retoladors rentables i retoladors permanents la Llum ha fet un dibuix meu sobre paper d'aquarel·la. Durant llarga estona m'ha observat i ha anat dedicant temps i esforç al seu retrat, mentre l'aire que precedia a la tempesta d'estiu entrava a l'estança i ens esbullava els cabells.

Un cop enllestit i abans d'estendre'l, m'ha demanat de fer-ne una còpia amb la impresora perquè li sabia greu que el seu dibuix desaparegués totalment i esdevingués irreconeixible. Després, parlant amb ella he pogut comprendre que no volia que el dibuix transformat li provoqués por. Potser per això quan l'hem estès m'ha demanat que el deixéssim sota el ruixat només un minut: és un temps que ella pot controlar i això fa que es senti còmode amb aquesta mesura, amb aquesta quantitat de temps. Juntes hem esperat durant un minut observant com la pluja amarava el paper. Després l'hem posat sobre una safata, i hem esperat mentre s'assecava. Aleshores, ella m'ho ha dit...

"Mama: em feia por que el teu retrat es fongués i sembléssis un monstre. Però ha passat una cosa molt bonica: t'han quedat els ulls de color tutti-frutti! Ho veus? Són de tots colors!" <3

Juliol del 2015. Set anys. 

Si t'ha agradat aquesta entrada també t'agradarà...



Body Tracing Activity for Kids. - The Artful Parent.

diumenge, 12 de juliol de 2015

Pel camí del retrat de la mà de la fantasia.

Retrat d'un home a punt de ser devorat per una serp.

Ja fa algun temps que vaig notar una petita i lleugera desconnexió entre els nens i jo en el camp creatiu. L'entusiasme inicial amb què acollien les propostes s'estava adormint. Fa un temps, n'hi havia prou amb obrir un pot de pintura i posar un tros de cartró al seu abast per a que prengués la flama. Hauria pogut enganyar-me, i pensar que potser era perquè es fan grans, creixen i els seus interessos varien... perquè ara es centren més en ells mateixos, en explorar en profunditat qui són, com són, per què són... perquè els seus interessos es tornen més complexes i la seva motivació és intrínseca, així  que creativament esdevenen més lliures i no necessiten ningú al costat que els acompanyi... i si hagués volgut enganyar-me, m'hauria quedat en aquesta reflexió.

Però m'agrada ser honesta i sincera amb mi mateixa i vaig acabar per reconèixer que moltes vegades els feia una proposta concreta perquè se'm havia acudit A MI de provar-ho... ells l'acollien i en gaudien com mai, però no s'hi abocaven perquè els seus interessos anaven per un altre costat. Era com estar gratant la superfície de quelcom molt bonic... però sense aprofundir en res en concret. Això em va portar a un bloqueig creatiu. Em costava escriure, em costava dibuixar, em costava pintar, em costava pensar...

Així que amb la intenció de posar-hi remei, em vaig dedicar a observar-los i a observar-me també a mi d'una manera més acurada. Durant dies em vaig estar repetint les mateixes preguntes: Quins són els seus/meus interessos reals? Què els/em mou a expressar-se/me? Quin és el llenguatge que compartim? Com puc fer aquest procés més obert, participatiu i significatiu?

Per a sortir del bloqueig, vaig llegir, i vaig decidir crear com a hàbit, i fer-ho acompanyada per ells. Compartint els nostres processos i projectes creatius. Valent-nos de l'altre, prenent el seu treball com a punt de partida o de reflexió. Vam pintar, vam escriure, vam cantar junts... Crear per a escoltar, per a llegir-los i per a llegir-me. No us diré que no va ser difícil. Crear quan et sents lligat de mans i de peus és el més difícil. Però també és la única manera de sortir del pou.



A continuació he recollit algunes de les meves reflexions, anotacions i idees que han sorgit durant aquests dies convulsos, i que han omplert les pàgines d'una espècie de quadern de camp.

"La Llum és predominantment narrativa: el seu raonament va en sintonia plena amb la seva capacitat de narrar (oralment i per escrit), però també amb una fantasia que emergeix de dins del seu cap i el seu cor i ho vesteix tot de colors. El seu ritme és pausat i s'acompassa amb qualsevol proposta de ritme lent excepte quan sent música... aleshores, el seu cos i la seva veu es desperten i omplen l'estança de moviment, de traços gestuals, de diferents textures de veu."

"En Biel té una gran tirada cap al pensament plàstic. Els seus dibuixos són plens de detalls minúsculs i elements fantàstics. Sovint, si es bloqueja explicant quelcom em demana que m'esperi, va a buscar un paper i un llapis i mentre traça i dibuixa gargots i símbols la seva capacitat d'expressar i concretar pren forma i sentit. El seu tempo és rítmic i té un gran sentit de la responsabilitat, és molt exigent amb ell mateix. Necessita el moviment per a pensar."

"Jo em sento a gust expressant-me, i tant m'és quin llenguatge utilitzo. A casa canto, danso, dibuixo, pinto, recito, escric... i ho fare amb més o menys gràcia, però gaudeixo tremendament fent-ho. Però em sento molt condicionada per el temps, ofegada per el temps. Al dia li falten hores, a l'hora de prioritzar la rutina m'atrapa. Em manca temps per a fluir."

"Potser escollint un tema i aprofundint-lo trobarem el camí. Però han de poder participar en la presa de decisions, en el traçar la línia i determinar quin serà aquest eix."

"El llenguatge compartit és en algun lloc. Però no el veig perquè no sé com buscar-lo, perquè no sé que existeix."

"Últimament han mostrat molt d'interès en el retrat, en copiar de la realitat. Com els puc ajudar? Els puc suggerir alterar aquesta realitat?".


Després de dialogar amb ells sobre què els movia a retratar em va semblar que el retrat podia ser un bon eix per a treballar durant l'estiu. En vam parlar i la idea els va agradar. Tres mesos per a retratar la realitat, les persones, els objectes, els paisatges, les vivències. Retratar valent-nos de tots els llenguatges possibles. Retratar per a capturar un estiu.

Però el retrat no és un llenguatge, sentia que encara em mancava una resposta. I la vaig trobar enmig d'un procés creatiu compartit.

La fantasia era la resposta. La fantasia era el llenguatge. La fantasia ho impregnava tot: el traç i l'acció, el pensament i la verbalització, el moviment i la projecció de la idea, la veu, el diàleg i la conversa. Durant aquest procés de cura, havíem estat cridant en el llenguatge de la fantasia.

El que va seguir... simple i senzill. Vaig traçar alguns possibles camins i recorreguts, unes quantes idees. El vaig compartir amb els nens, en vam debatre. Van triar, fer suggeriments, canvis i aportacions. Vam traçar un mapa que serà la base del nostre projecte per a l'estiu, els nostres pensaments, reflexions i propostes els trobareu acompanyats de l'etiqueta "retratant la fantasia" o #RetratantLaFantasia.

Aquest procés de reflexió i aquesta decisió no signifiquen que ens limitem exclusivament al retrat. I no significa que, si deixa de semblar-nos interessant, no ens decidim a tancar el tema, perquè justament del que es tracta és d'estar enamorats del que fem. I mentres ho estiguem, estarem encantats que ens acompanyeu per aquest camí que hem traçat plegats.

"So I was screaming out a language that I never knew existed before.
Florence and the Machine."


Maig, juny i juliol del 2015. Set anys i mig.

Si t'ha agradat no deixis de llegir...



dimarts, 23 de juny de 2015

Sopeta d'estiu per a fades.

Vull dedicar aquesta entrada a l'Aurora, que em va demanar quelcom màgic per Sant Joan. 


En unes hores estarem tots dansant, ballant, tirant petards i contemplant el foc en algunes de les seves facetes més espurnejants. La nit de Sant Joan celebrem el solstici d'estiu (tot sigui dit, amb un xic de retard), celebració que té quelcom de pagà, de tradicional i de màgic.

L'imaginari popular conta per grapats les llegendes i les històries d'éssers màgics que, aquesta nit, surten i campen per les nostres terres. També és sabut que gran part de les herbes aromàtiques i remeieres es troben en el seu millor moment, d'aquí ve la tradició de collir les herbes ratafiaires i elaborar la beguda pels volts d'aquesta festivitat.

Diumenge al matí vam anar a passejar per la riba del Ter. Vam trobar un petit paratge encisador, i hi vam fer parada. Mentre jo llegia i feia algun petit esbós, els nens ràpidament es van posar d'acord (cosa poc habitual últimament) i van decidir-se a construir una cabana per a les fades del bosc.









L'endemà, és a dir, ahir, hi vam tornar en caure la tarda, ja que vam considerar que per a afrontar una nit tan intensa, les fades del bosc de ben segur que necessitaran reposar i agafar forces. La idea era preparar un xic de sopa per a les fades i els altres éssers màgics del bosquet. De camí cap al nostre raconet vam recollir herbes i flors. 

Abans de reprendre la tasca d'ampliar i millorar la cabana van preparar la sopeta, amb una recepta senzilla i nutritiva: en un bassalet d'aigua de riu, barrejar un ramillet d'espígol, un grapat de til·la, algunes flors vermelles i unes poques de liles, un nespre i un parell de figues que hem trobat al peu del camí. Macerar durant cinc minuts i trinxar-ho tot amb un pal guarnit. Deixar-ho reposar la nit sencera. Prendre-la a la llum de la lluna i a xarrupets.








El foc, la flama: la fusta. Els remeis, les flors: les herbes. Les fades, les bruixes, els follets. La proposta d'avui té quelcom lligat a la fusta, a les herbes, i als éssers màgics que (suposadament) habiten els boscos.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Maria Mercè Marçal (fragment d'Avui les fades i les bruixes s'estimen)

Un projecte nascut l'últim matí de primavera, reposat la primera nit d'estiu i alimentat en l'hora en què el dia perd el nom. Una sopeta d'estiu per a fades, per a la nit de Sant Joan.

Juny del 2015. Set anys i mig. 

Si t'ha agradat aquesta entrada segurament t'agradarà...

Land Art Aromàtic (jugant en una bassa).

Prendre la flama.

La natura com a parc (a Cultureta).

Inspiration for Swedish Midsummer - Willowday

diumenge, 14 de juny de 2015

{lab series} explorant el principi d'Arquimedes


Un cos insoluble totalment o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas) en repòs rep una força de baix cap a dalt igual al pes del volum del fluid que desallotja.

El que us presento avui és conseqüència directa de dir-li a en Biel "-Tanca ja l'aixeta (de la banyera) que sinó quan s'hi fiqui la teva germana es sobreeixirà." A la meva afirmació va seguir tot un grapat de preguntes, respostes, explicacions i unes petites marques fetes amb llapis a la paret de la banyera que els nens observaven amb curiositat a través de les ulleres de piscina. El principi d'Arquimedes forma part de la física elemental i més bàsica, i els nens són curiosos per naturalesa.



Un cop fora de la banyera els he convidat a seguir explorant la relació entre el desplaçament de l'aigua i el volum dels cossos que s'hi submergeixen. Per a començar els ho he presentat de manera clara i simple: aigua, pedres i retoladors. La meva tria no ha sigut casual, per a no embolicar més la troca he buscat cossos compactes, més endavant explorarem altres materials.













Han fet suposicions prèvies, han fet proves, exploracions, preguntes i han pres notes. Han repetit i constatat. Han elaborat una petita teoria que no va del tot desencaminada, tot i que alguns conceptes que jo els he explicat encara se'ls escapen. Però ha sigut divertit. I ha sigut un joc. 

Juny del 2015. Set anys.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no dubtis a llegir...

{lab series} explorant el mètode científic.

{lab series}

diumenge, 7 de juny de 2015

Missatges escrits en globus.


L'art genera una explosió d'emoció, i en el cas de l'art urbà, el valor afegit ve donat pel fet que aquesta explosió t'assalta per sorpresa. I és que una de les meravelloses virtuts de l'art urbà és la seva capacitat per a alegrar el dia a algú, la prova està en que pots sortir a fer un passeig per el teu barri i gaudir d'una explosió d'art, color i emoció.

Submergint-nos en aquesta idea, festejant aquestes tres paraules, aquests tres conceptes lligats a l'expressió creativa que són art, color i emoció, vam idear una petita acció, una espècie de performance urbana que buscava expressar-se i comunicar-se de manera casual amb els nostres conciutadans. Un petit i divertit exercici: escriure missatges positius en globus i repartir-los per la ciutat. Nosaltres vam escollir com a emplaçament per a la nostra acció el parc central, una de les maltractades artèries de barri de Sant Narcís, i vam realitzar l'acció en plena festa major!

Després de provar amb retoladors permanents ens vam adonar que tot i deixar-ho assecar durant dies, la tinta no acabava d'eixugar-se mai i els globus tacaven quan estaven desinflats, de manera que els motius s'emborronaven. Vam decantar-nos per a utilitzar retoladors de guix. En assecar-se el guix també acaba saltant, però no embruta tant i es neteja molt millor.



L'acció consta de dues fases:

Fase primera: Escriure en els globus.
El més divertit és veure com els globus s'inflen i es desinflen, i com el motiu o la frase s'encongeixen.




Fase segona: Repartir els globus.
Vam utilitzar cordills per a lligar-los als arbres, i fins i tot en vam crear de nous in situ!








Durant el transcurs de la nostra acció se'ns van acostar alguns curiosos, i també vam veure com alguns tafaners s'acostaven a llegir els globus (i s'enduien una sorpresa). Les reaccions van ser totes diferents, però totes plenes de sorpresa i felicitat.

Juny del 2015. Set anys. 

Si t'ha agradat aquesta proposta, t'agradarà...

#pedrafeliç - The #happystone project

seed bombing · jardineria de guerrilla

guix-a la ciutat