ELS LLENGUATGES DE L'AIGUA


Actualment tenim posada la nostra mirada i les nostres mans a l'aigua. Les seves propietats. Les seves formes. La seva essència. La seva composició. El seu cicle. Els seus colors. El seu moviment. El seu sabor. La seva presència. Els seus llenguatges. Les nostres experiències líquides flueixen sota "Els llenguatges de l'aigua". Fluïu amb ells.

dissabte, 6 d’agost de 2016

La paret que somiava ser mar.

Fuera de las rutas en los mapas 

dibujar el mar de nuevo a golpes.





Vaig somniar que era paret.
La pell, de maó,
i un vestit teixit amb heura.

Una vida pètria,
immòbil.
Només
mirar,
observar,
espiar.

I enmig d'aquell somiar
naixia un desig
imperiós,
incontenible
de cridar,
de bategar
de trencar el temps
de trencar l'espai.

El somni del meu cos
ocupant un nou espai
amb un moviment d'anada i vinguda.

El somni del meu cos
jugant a ser onada
amb un moviment creixent i rítmic.

I vaig ser paret.
I vaig ser onada.
I vaig trencar el silenci del moviment.

I després, el cel.


Juliol del 2016, vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...




dilluns, 1 d’agost de 2016

Jugar a ritme de pluja.

Entomarem la dutxa
de totes les canals
i ens inventarem barques
a tots els xorregalls.


Maria-Mercè Marçal, Cançó de pluja.

En aquest enllaç la podeu escoltar 
musicada i cantada deliciosament per Túrnez i Sesé 




L'última tarda del mes de juliol. 
Un juliol dens, intens, 
a voltes inesgotable, 
a voltes inexorable.
Carregat de jocs i gelats.
De cames morenes.
De tupès i cançons. 
D'amics i emocions.
Cal tancar-lo sense deixar enrere
tot el que hem viscut i après.

Celebrem-lo en la seva última tarda.
Amb amics i gelats. 
Amb un cel enteranyinat.
Amb una temperatura amable.
Amb un joc sense hores ni temps.
Amb un aiguat baixat del cel
com un caramel d'aigua.
No fa fred.
Tenim tarda i hores elàstiques.
Tenim els pulmons plens de geosmina i petricor.
Tenim les flors de la calamarsa esperant a ser recollides.
Tenim pressa per viure el temps de la infància.
Que la infància acaba el dia que en veure una bassa
en comptes d'una possibilitat hi veus un entrebanc.



























De l'aigua desbocada i salvatge en una tarda d'estiu.
De l'aigua fent veure que es deixa domesticar en una plaça concreta.
De l'aigua jugant a fet i amagar amb uns infants curiosos.
De gota en gota.
De raig en raig.
De bassa en bassa.
Per canaleres i caminets imaginats.
D'uns infants jugant a ritme de pluja. 
Amb la samarreta amarada i la pell regalimant.

Juliol de 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...




dissabte, 16 de juliol de 2016

Un pom d'estrelles a la mà.


(...) però una nit vaig somiar que les flors de llessamí em cridaven; volien que les collís jo i només jo. 
Mercè Rodoreda. Viatges i flors.

Pensar amb les mans.
Deixar-les fer i desfer a voluntat.
Sempre m'han fascinat les coses que fan les mans de les persones.
A vegades costa trobar temps per a deixar-les volar.
Com dos ocells lleugers i feliços amb la panxa plena.

Fa uns dies vaig estar remenant al balcó.
Vaig preparar una petita invitació per als nens:
Pedres, aigua, guixos.
Al costat, el gessamí.
Dels bons, que deia la meva abuela
Dels que fan més olor al vespre.
Nena: el jazmín y la Dama de noche. 
Però va passar que l'ombra de les flors de gessamí em va cridar...
i m'hi vaig quedar a jugar-hi jo.

Dibuixar, pintar, esborrar, barrejar...
La bellesa efímera que es transforma, s'esvaeix.
















I per una estona em vaig convertir en una nena perduda,
com la Gertrudis.
I igual que ella, vaig escollir seguir vivint en aquell bosc
amb la faldilla vermella i el cosset de floretes,
i un pom d'estrelles oloroses a la mà.

Juliol del 2016. 
Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Pintant pedres amb aigua.

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Pintura casolana de guix.



dilluns, 27 de juny de 2016

Festival de colors en una bombolla

Un manantial
breve y fugaz
entre las manos.



Fa uns dies vam acompanyar un passeig d'aquells mandrosos, un passeig de diumenge havent dinat, amb una bona ració de bombolles de sabó.

Caminant, caminant, vam arribar a la vora de l'estanyet que hi ha al Parc del Migdia.

Un cop allà, les bombolles ens van fascinar.

Vam poder observar com una a una, totes les bombolles que queien a l'aigua es comportaven de la mateixa manera: en tocar l'aigua passaven de ser totalment transparents a mostrar un ampli ventall de colors just abans d'esclatar.

Una bombolla d'aigua no és més que una esfera d'aigua atrapada entre dues fines capes de sabó: una per dins i una per fora. Vam elaborar una teoria... vam suposar que era perquè en tocar l'aigua la seva composició canvia i també ho fa el seu aspecte: a mesura que el sabó es trasllada cap a l'aigua podem observar com els colors de la bombolla ens mostren tota la seva iridiescència, i com aquesta se'ns ofereix llaminera, seguint un camí i un patró dolç, evident i clar.


Un festival.

Només per als nostres ulls.

Gratuït i efímer.

Després, unes ones.

I després res.


Juny del 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...




Pintant basses ( o la bellesa de l'art efímer). 

Teranyines perlades. 

diumenge, 19 de juny de 2016

Pintant pedres amb aigua.


Time it took us
To where the water was
That's what the water gave me
And time goes quicker
Between the two of us
Oh, my love, don't forsake me
Take what the water gave me
Florence + The  Machine, What the Water Gave Me



L'aigua fascina als humans. Tant que som capaços de donar-li diferents noms en funció de l'estat en què es troba: l'anomenem aigua quan està en estat líquid, l'anomenem neu, gel o glaç quan està en estat sòlid, l'anomenem vapor quan està en estat gasós.  

Segons la viquipèdia És l'únic compost que pot estar en els tres estats (sòlid, líquid i gas) a les temperatures que es donen en la Terra. Es troba en forma líquida als mars, rius, llacs i oceans; en forma sòlida, neu o gel, als casquets polars, en els cims de les muntanyes i als llocs de la Terra on la temperatura és inferior a zero graus Celsius; i en forma de gas es troba formant part de l'atmosfera terrestre com vapor d'aigua.

Avui us portem una petita proposta on l'evaporació de l'aigua és la protagonista. 
En un raconet del petit balcó de casa hi tenim pedres, pinzells i aigua. 
Una proposta sense grans pretensions. 
Una proposta amb un alt grau de meravella, d'encís, de fascinació... 
Una proposta amb grans dosis de paciència, d'observació, de temps. 
Un respir.

Pintar les pedres amb aigua pel plaer de fer-ho, de poder-ho fer.
Deixar que s'assequin, tornar a començar.

La diferència rau en la velocitat a què l'aigua s'evapora segons si les pedres són fredes o calentes. Segons si el dia està enteranyinat o el Sol apreta. 

Els dies ennuvolats les pedres són fredes i l'aigua hi resta durant llarga estona.













Els dies assoleiats, les pedres són calentes i l'aigua s'evapora ràpidament.












Un racó tranquil.
Un moment per a agafar aire.
Per a pensar amb els dits.
Per a meravellar-te. 
Per a evaporar-te. 


Juny del 2016. Vuit anys i mig. 
Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser també t'agradarà...

Gel instantani.

Pintant roques escalfades al sol amb ceres.