ELS LLENGUATGES DE L'AIGUA


Actualment tenim posada la nostra mirada i les nostres mans a l'aigua. Les seves propietats. Les seves formes. La seva essència. La seva composició. El seu cicle. Els seus colors. El seu moviment. El seu sabor. La seva presència. Els seus llenguatges. Les nostres experiències líquides flueixen sota "Els llenguatges de l'aigua". Fluïu amb ells.

dissabte, 19 de novembre de 2016

standby (me)

Tendrá que haber un camino,
habrá un camino
que me lleve,
que me lleve donde pueda estar.



Sempre hi ha un després. 


Un netejar el que s'ha embrutat. 


Un recollir el que s'ha trencat. 


Un escombrar les runes. 


És necessari per poder recomençar. 


Donar-nos fins a la sacietat. 


Buidar-nos del tot. 


I, després, rentar-nos les mans, amb les mànigues ben arromangades. 


Oblidant les ganes de trencar-ho tot per no haver de netejar-ho, per poder emmirallar-nos i aguantar-nos la mirada amb les mans distretes subjectant els cabells a l'alçada de la nuca. 


I agafar aire nou. 


Per mastegar-lo i escopir-lo amb regust a magrana, a caqui, o a llorer. 


I escopir de ple en la pena, sense importar si es pròpia o aliena. 


I només després, dormir. 


Per recomençar. 


Estem en standby. 


Però seguim vius i respirant. 


And it feels so good.


Novembre del 2016. 
Carregant piles.


dimarts, 15 de novembre de 2016

nou

La vida es domingo,
canción sin fin,
noche de estrellas,
y un rato en el jardín.
Dije para mí.
Allí.
Y eso fue la bienvenida.





El número nou. Precedint la desena. Espiant-la i anticipant-la.
El nou com a novetat, com a possibilitat i com a incertesa.
L'hora d'entrar a l'escola. Amb petons a les portes i els cabells recollits.
La taula del nou, amb tots els seus trucs, peculiaritats i curiositats.
Una quantitat concreta, mesurada en volum, encabida al palmell de la mà.
La nou del coll, prominent i sensual.
El nou cargolant-se sobre si mateix com les branques d'un arbre inquiet.
El fruit de la noguera, replegant-se com un cervellet.
L'olor d'un llibre acabat d'obrir i ensumat amb els ulls clucs.

Són només nou possibilitats del nou.
I, entremig, tot el que cap entre totes i cada una d'elles.
De bo i de dolent.
D'alegre i de trist.
De nu i de vestit.
De ple i de buit.
De possible i d'impossible.
De camins i d'abismes.
De riures i plors.
De vell i de nou.
El nou com un any de canvis, de novetats i possibilitats.
On viureu moments per cridar, per riure, per plorar i per esperar.

Però sobretot el nou,
com un diumenge etern, d'estrelles i jardins.
Y eso fue la bienvenida.
Pel regal que em vau fer fa nou anys convertint-me en mare.


15 de Novembre del 2016. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...




dissabte, 15 d’octubre de 2016

Domar l'aigua.

You have to catch the waves
And move in ways
That make you
'Cause you are
The greatest project
Heal the scars
Forget the subject
Ring your eye
And feel the blood
Rushing



Nen coneix aigua,
la mira,
l'observa,
i com que el que veu li agrada,
dansa amb ella.

Estudiar-ne el moviment
per a convertir-lo en un diàleg
encadenant-lo amb el següent
acollint
la sincronia,
el moment,
l'alè
i l'acció.

Un patró que es repeteix,
com un bucle etern
on l'aigua lleugera,
s'enfila de puntetes fins dalt de tot
només per a deixar-se caure en picat 
confiada,
decidida,
inconscient
en un acte de valentia
o d'estupidesa infinita.

I el cos guiat pel moviment de les mans
donant-li forma
de fulla, de gla o de llavor,
recollint-la de terra
per llençar-la enlaire de nou
amb força
i observar l'espectacle de la davallada
acostant la mirada a l'alçada de la cresta
esperant l'impacte.















I després,
el mar
vestit d'onades
deixant-se domar
per la lliçó observada
en unes mans entrenades
una tèbia nit italiana d'estiu.







Amb aquesta entrada
que relata el moment en que el nostre projecte sobre els llenguatges de l'aigua va néixer
una nit d'estiu qualsevol
posem fi a aquest projecte.
Deixem moltes coses per explicar,
però la urgència d'un nou projecte ens mena a desconnectar un xic,
a buidar els pulmons d'aigua, 
a omplir-los d'aire,
a carregar-nos i així retornar vius, líquids i sencers.

Agost del 2015. Set anys i mig.
els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada, t'agradarà...


dissabte, 8 d’octubre de 2016

Un paraigua d'aigua.


Com una espècie de redudància física i tangible.
Un paraigua fet d'aigua.
Com una cullerada de mel empalagosa regalimant-te coll avall i saturant-te els sentits.
Com la suor traduïda en picor a les teves cames amagades sota unes malles de llana.
Com la sort d'ennuegar-se amb la truita de patates, tan toveta i deliciosa.
Com unes estranyes ulleres de sol projectant glops ferotges de llum a tot el voltant.

L'aigua parlant en el llenguatge de la forma i la quotidianitat.
Un element concret, comú, conegut i accessible.
Com una cara familiar, amable i amiga.
La possibilitat apareix com una casualitat.
Convertint l'aigua en un hemisferi.
Tangible.
Present.
Possible.
Casual.
Corbat.
Enmig del joc apareix la casualitat.
La casualitat i la ciència sovint fan bones migues.
El millor, quan això passa, és ser-hi.
Estar present i jugar.
Allargar un dit.
O dos dits.
Tocar.
Remenar.
Meravellar-se.
I deixar-se portar.
Per la màgia del moment.















Un paraigua d'aigua.
El món ordenant-se conforme a uns principis físics concrets.
El millor de tot és que a la ciència no li importen les teves creences.
Avança, implacable, amb les seves lleis i els seus principis.
Si vols, pots intentar comprendre-les.
Teories, hipòtesis, deduccions i la dansa del pensament.
Perquè la ciència és la poesia de la realitat.

Agost del 2015. Set anys i mig.
els llenguatges de l'aigua

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

L'aigua dansarina

Inversió per refracció

Flotació rudimentària

Clips dins el got

dissabte, 24 de setembre de 2016

de l'aigua (en el pinzell de Sorolla)

Some feelings, they can travel too
Oh there it is again, sitting on my chest
Makes it hard to catch my breath
I scramble for the light of change

Wish That You Were Here. Florence + The Machine

Per a la meva Soraya, que coneix i estima Sorolla.


Dir que som els primers en enamorar-nos de l'aigua seria mentir.
Seria com pretendre que som els primers
en passejar els ulls llaminers per la superfície farinosa de la lluna,
en tancar els ulls després d'ensopegar-nos amb aquell glop d'aire salat de vida que ens escup el mar a la cara,
en dibuixar constel·lacions unint imaginàriament pigues amb petons, o pedres amb pals.

L'aigua ha sigut observada i estimada
per tantes mans i tantes mirades,
per ulls oberts com dues preguntes negres i rodones,
per tantes vides, en tants moments,
que es podria dir que parla tantes llengües com persones hi ha al món.

A Sorolla li parlava cada dia,
en el llenguatge de la llum,
del color i del moviment
que bressola la vida en si mateixa
en un anar i venir delicat i incansable.

Sorolla la va estimar.
I la va pintar.
Un dia rere l'altre.
Fins a l'eternitat.
Perquè l'aigua de Sorolla esdevingué eterna
en les seves onades infatigables,
en la seva escuma de merenga,
i en les ales que se't enganxen a la mirada.




























I nosaltres el vam emular.
Vam pintar l'aigua.
Amb la consistència de la mel.
Amb pinzellades com moments.
Amb els somnis desperts.

Agost del 2016. Vuit anys i tres quarts.
els llenguatges de l'aigua.
Vull agraïr al Museu Sorolla que m'hagin permès fer ús de les imatges dels quadres.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...
.