dimecres, 20 agost de 2014

El kit creatiu i el Mini-kit creatiu. Propostes de butxaca.


Amb aquesta entrada m'uneixo a la sèrie "Propostes de butxaca" creada per l'Elisabetsalie del blog Manetes i cosetes, no deixeu de visitar el seu blog i descobrir el munt d'idees que el vesteixen.

El dia que vaig descobrir les seves propostes de butxaca de seguida em vaig engrescar pensant en les propostes que dormen a l'armariet que hi ha a l'entrada de casa meva. Aquí us en presento un parell: el kit creatiu i el mini-kit creatiu. 

L'any passat em vaig acostumar a carregar amb llibretes, retoladors i llapis a sobre. Però la veritat, si bé era molt creatiu, era poc pràctic i (sobretot) molt pesat. Literalment pesat: carregar tres llibretes, retoladors, llapis, gomes, pastels... La meva bossa pesava massa. Així que aquest any em vaig decidir a muntar uns petits kits que tinc a l'entrada de casa, llestos per a portar amunt i avall. 

   · El kit creatiu.

Cada kit es composa per una carpeta, paper de dibuix, una llibreta, un passepertout, una pinça, un llapis i una goma.

Normalment, quan l'agafo també agafo les meves aquarel·les.


Tenir tots aquests materials junts en una petita carpeta ens permet agafar-los i posar-los a la bossa abans de sortir de casa. 

    · El mini-kit creatiu. 

El mini-kit creatiu és una versió encara més reduïda. Mini-llibretes, llapis petits i llapis petits de colors, goma, maquineta i tisores. Tot en un petit estoig. Tot plegat pesa menys de 150gr!

És una bona opció quan vas molt carregat/da, com per exemple quan vas a la piscina. 

Entre bany i bany, podem buscar una estona per a escriure o dibuixar.

Materials:
Depenent del kit aquest pot contenir...
· Papers i llibretes.
· Llapis, goma, maquineta.
· Llapis de colors, aquarel·les, bolis de colors, etc.
· Passepertout, pinces de metall.
· Tisores.

Feina prèvia:
Seleccionar els materials i preparar el kit.

Aquests kits són una idea perfecte per a regalar a algun petit artista (o no tan petit!).

Maig, juny, juliol i agost del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta proposta no deixeu de visitar...



divendres, 15 agost de 2014

Cadires mig pintades (amb aplicacions). Un DIY d'una tarda.


Bé, tenia moltes ganes de donar un nou look al pis. Ja us he explicat que sóc una Jackie, així que necessitava fer neteja física i emocional de casa meva, hem viscut un any intens i necessitava un canvi. Això sí, em vaig proposar fer una inversió mínima, poblar el pis de DIY i reutilitzar tot el que pogués. I estic molt contenta amb el resultat.

Per a la sala d'estar em vaig fixar dos objectius: més llum i punts de color. La idea era que predominés el blanc, posar-hi uns tocs dels tres colors primaris i alguna pinzellada de negre, i rematar-ho tot amb una mica de fusta. Em feia por caure en l'excés, però he trobat un punt on tot s'equilibra, si més no, és un espai viu i alegre on jo em sento a gust. Un espai amb personalitat. Així que a més de les cadires us ensenyaré algunes de les obres que vesteixen les parets. L'espai encara està en re-construcció, a mesura que les parets es vagin omplint ja us les presentaré.

Avui us presento un dels DIY més agraïts d'aquests dies. He mig pintat les cadires... o les he pintat a mitges, que vindria a ser el mateix. Per què a mitges? Perquè les volia canviar, però a la vegada no volia que perdéssin la seva essència. Perquè el seu color i la seva textura, la seva forma i les corbes que dibuixaven m'agradaven suficient com per a mantenir-les, però necessitàvem un canvi (elles i jo). Així que em vaig assortir amb unes quantes pintures de colors golosos, una mica de cinta de carrosser... i paper metal·litzat (sí, vaig anar a comprar expressament ous-no-kinder als nens per a tenir un assortit de paper daurat i, mala mare que és una, els vaig mig empatxar de xocolata (bé, i servidora també, per a que negar-ho)).

El procés és molt senzill i el resultat és una glopada de color i aire fresc!

Volia respectar el color natural de la cadira, perquè m'agrada molt. Així que vaig pintar-ne només una part, per a marcar vaig encintar part de les potes i una petita part del respatller, dues mans de pintura i quan la pintura va estar seca hi vaig posar una mica de paper daurat per a acabar de donar-li el toc de glamur.

Ta-dah!

Abans de pintar és important que la cadira estigui neta. Amb la cadira blava vaig fer el mateix, però vaig ser més generosa amb la pintura i vaig prescindir del paper metal·litzat. Vaig aplicar una capa de barnís en acabar, a fi de fer la pintura més duradora.

Et voilà!

Al menjador conviuen amb altres cadires que vam arramblar en una visita fugaç a Ikea i que, com que són noves, encara no he pintat (doneu-me temps...). 

Un plat de la tia àvia de la meva mare i un quadre a l'oli que porta per nom "Dia gris" pintat l'any 1.989 pel meu pare, vesteixen la paret.

També vaig pintar el fons de l'estanteria... bé, només un compartiment. La combinació em resulta deliciosa.

Delicioses il·lustracions d'Apanona omplen la paret.

Un espai versàtil i preparat per a fer-hi vida. Alegre però sense resultar estrident.

Amb la inspiració dels colors que vesteixen el menjador, em vaig decidir a crear una petita composició.

I aquest és l'aspecte que presenta.

Inspiració...

El racó de lectura.
L'estanteria dels contes. 
Living-room. Tauler a Pinterest amb algunes de les idees que han inspirat aquesta entrada.
Apanona.

dissabte, 9 agost de 2014

El catàleg d'olors. Un busca i troba olfactiu. * descarregable gratuït *


De petita a vegades acompanyava a la meva mare al mercat. Sobretot a l'estiu. El que més m'impactava del mercat era aquell festival d'olors: bones i dolentes, suaus i lleugeres, concentrades i espesses. L'olor que només fa la roba de mercat i que s'assembla a la de les olives. Les moltes olors que emanen de les parades de fruita. L'olor de goma de les parades on hi havia bambes victòria. L'olor a pa mullat i serradures dels pollets, ànecs i gallines. L'olor dels cistells de vímet. I tantes altres olors, la llista seria llarga, molt llarga. Aquell festival d'aromes que es barrejaven amb l'olor de... diguem-ne humanitat concentrada, em resultava molt impactant, a vegades em sobrepassava, però tard o d'hora, a la llarga, sempre en volia més.

I aquest matí, anant cap al mercat a comprar fruita se'm ha acudit de proposar als nens fer un catàleg d'olors del mercat. Tinc per costum portar paper i llapis a sobre, així que no ens ha resultat gaire difícil. Hem improvisat una graella amb el que els nens han suggerit: olors bones, olors dolentes, olors fortes i olors fluixes. La seva elecció ha sigut aquesta, i m'ha semblat interessant i suggerent. Perquè una olor pot ser tan forta que no et puguis adonar de si és bona o dolenta. Perquè una olor pot ser tan bona, que no t'importi que sigui forta. Perquè una olor pot tenir dues entrades. Perquè, al cap i a la fi, podem fer el que vulguem.

Catàleg improvisat.

Primeres olors, primers registres.

Registre de la Llum.

Registre d'en Biel.

Evidentment, a primera hora de la tarda el que he fet ha sigut crear una fulla per a poder-la imprimir i tenir-la sempre a punt juntament amb els busca i troba que tenim sempre a mà. Les possibilitats són infinites... catàleg d'olors del bosc, de la platja, de la festa major del barri, de...

Ha sigut una experiència molt interessant, que ens ha ajudat a parar més atenció al món olfactiu que ens envolta. Algunes coses ens han sorprès: hem estat parats una bona estona davant d'algunes parades on hi havia espècies, però no hem sentit cap olor, i no en una sola parada, sinó en les tres parades d'espècies que hem trobat. La teoria patillera que hem elaborat és que amb la calor, les espècies són més seques i no fan tanta olor. Però s'accepten suggeriments i correccions.

Et pots descarregar el document en PDF en aquest enllaç.



Us convido a explorar i registrar el vostre entorn olfactiu. Us asseguro que us resultarà interessant i
sorprenent.

Agost del 2014. Sis anys i mig.



Si us ha agradat aquesta proposta, no deixeu de veure...

{El quadern de l'avorriment} Busca i troba *amb descarregables gratuïts*.

Mapa sonor d'un matí de diumenge. 

Surt i troba... a la recerca de tresors les tardes mandroses d'estiu.

dimarts, 5 agost de 2014

* * * el racó de lectura * * *


Ara us confessaré un secret: jo sóc una Jackie. I no us penseu, no ho dic perquè tingui el glamour de la Jackie Onassis, ni perquè visqui al límit com la Jackie Brown (Street life is the only life I know... us recomano especialment la banda sonora de la peli, potent i carregada de força), ni tan sols perquè sàpiga fer les fantàstiques acrobàcies-karatèciques d'en Jackie Chan... no. El meu cas, és molt pitjor (i més perillós, si cap!). Jo sóc una Jackie perquè "Ja-que-hi" sóc faré no-sé-què i "Ja-que-hi" sóc faré no-sé-quantos.

La major part de les meves vacances comencen amb un "Vull canviar de lloc tal moble" i acaben amb mig pis pintat, una visita fugaç a Ikea i una família que tremola només de sentir-me obrir la boca. Sí, aquesta sóc jo quan estic de vacances. Potser haureu notat el silenci d'aquests dies: ha aflorat la Jackie que viu en mi. La conec, i m'encanta, tot i que deixa esgotat al meu marit, a la meva mare i als meus germans. Diu que vol endreçar un calaix de la cuina i acaba pintant el menjador. Li agrada posar ordre, pintar, llençar coses. Crec que és feliç amb la pell tacada de pintura i la casa desmuntada: els llibres al lavabo, el passadís ple de mobles, i els quadres apilonats al costat del llit. Ha llençat moltes coses, fet que em fa feliç: igual que ella, jo sóc també una gran tiradora. Si mai voleu saber la meva opinió sobre on guardar quelcom preuat més us val no preguntar-me, a no ser que vulgueu un suggeriment d'en quin contenidor l'ubicaria. Suposo que el fet d'haver-me traslladat un nombre gairebé infinit de vegades en els meus 33 anys de vida fa que no sàpiga estar-me en un lloc igual més d'un parell de mesos i que no em costi desprendre'm de les coses.

Bé. Tot això us ho explico perquè de canvis n'hem fet (i n'estem fent) molts, tots a millor: els nens creixen i les seves necessitats també. Igual que les nostres, i d'aquesta manera anem recuperant i redescobrint parcel·les d'individualitat. Mica en mica us explicaré els canvis i els seus motius.

Començaré per un racó que se'm ha resistit durant molt de temps fins que, per art de màgia, tot ha quadrat: el racó de lectura. Fa temps en vam crear un a l'exterior, i després en vam crear un dins d'una tenda... però aquesta vegada la seva ubicació és definitiva (bé, definitiva fins que la Jackie decideixi que ha de passar a millor vida).

Per què un racó de lectura? Perquè és un espai que convida i acull. 
Un espai on acomodar-se i relaxar-se, on abandonar-se a la lectura.

Ara una mica d'ordre. Ordenar els llibres per colors els resulta fàcil a ells i és estèticament deliciós. Un win-win! 

Aquest és l'aspecte general del raconet. No em direu que no és encantador.

Alguns dels detalls que el vesteixen: plantes, la paraula VIU i una deliciosa il·lustració de la gran Apanona!

De dia, la llum es dibuixa a través de les cortines i és deliciosa.

I quan el dia s'amaga, la llum vesteix de nou el racó.

A part d'una lampadeta, hem penjat els llums de nadal (de debò!). 

I a devorar els llibres un rera l'altre.

Nyam!

El racó de lectura acull i acompanya els infants, els ajuda a trobar un lloc i un espai per a viure les més grans aventures sense moure's de casa. 

Agost del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquest racó, no deixeu de visitar...

Un racó de lectura improvisat (a l'interior d'una tenda). 

Improvisant un racó de lectura a l'exterior.

Un lloc per llegir. - Apanona blog

Contes i racons de lectura - P'tit gat.

Reading Nooks. - Mommo Design.

Recull de racons de lectura a Pinterest.

Nota: en aquesta entrada hi ha com a mínim una paraula inventada. Sí. Quina creus que és?

dissabte, 26 juliol de 2014

Aquarel·les i sabó.


Als meus fills i a mi ens encanta pintar, i ens encanta fer experiments. Procuro que tinguin lliure accés a diferents tipus de materials, que no em necessitin per a pintar o per a fer una de les seves pocions, per aquest motiu, tant a l'espai creatiu com a la cuineta-laboratori, sempre hi ha material al qual poden accedir lliurement per a explorar i experimentar.

Així, gràcies a aquesta espècie de barra lliure creativa, l'altre dia va sorgir una idea fascinant, que era pintar i fer una espècie de poció a la vegada: pintar amb aquarel·les i sabó. No sé ben bé com va anar, sé que de cop i volta estavem barrejant aquests materials sobre paper i... era meravellós!

El traç és suau i lleuger. El pinzell llisca i rellisca sobre el paper. 

Vam utilitzar aquarel·la líquida perquè ens va semblar que la textura dels materials casaria millor.

I així va ser, la textura es torna més semblant a la d'un gel: s'espessa i es torna viscosa.

I a l'hora de barrejar, els colors es poden sobreposar.
La Llum crea les "Ulleres de l'amor".

Blaus i verds. 

I en Biel crea un quadre que porta per nom "Quatre estacions".

I com que el que és divertit és tornar-hi...

Doncs hi tornem. 

Després d'haver pintat d'una manera més destinada a explorar les propietats de la pintura, regalant-se en cada passada i jugant a descobrir les qualitats de la nova pintura...

Sorgeixen les ganes de crear quelcom més concret. 

A estones.

Les marques del sabó es poden veure.

Petits detalls que engalanen l'explosió de colors.

I que dibuixen i acompanyen el traç.



Un camí entre l'exploració i la creació, entre l'expressió i l'experimentació, entre l'art i la ciència.

Una proposta que es situa entre la pintura i les pocions màgiques, que neix dels materials que hi ha al voltant i que acompanya el procés creatiu, desmitificant-lo i disfressant-lo de joc.

Una proposta que transforma els tres elements implicats: la pintura, l'aigua i el sabó.

Una proposta que meravella els tres exploradors implicats: els creadors i el documentador.

Una proposta que ens recorda que, en el procés creatiu, tot està permès i que el més important és el camí.

Juliol del 2014. Sis anys i mig.



Si us ha agradat aquesta entrada, no deixeu de visitar...

Pintura de precisió.

Aquarel·les (cola) i sal. 

Aquarel·la sobre ceres.

Aquarel·la centrifugada.

Aquarel·la líquida casolana.

Aquarel·la líquida casolana fluorescent.

Pintar amb cola, sal i colorants - Manetes i cosetes.

Pintem els nostres noms - Descobrint i experimentant creixem.

Doily and Watercolor Art for Preschoolers - Tinkerlab.