A la paret sí!

Normalment demanem als nens i les nenes que no pintin les parets. Però nosaltres aquest estiu vàrem pintar l'estudi - sala de jocs, i els vam demanar que pintéssin una paret. La Llum va decidir fer-hi animals domèstics, i en Biel animals salvatges. Els vaig demanar que no barregéssin els pinzells, tots sabem com els agrada barrejar colors i sobreposar traços, i per això em feia por que la paret quedés de color de gos quan fuig, així que a cada color li corresponia el pinzell, la brotxa o el rodet que s'hi posés d'entrada. I ho van respectar força. Ha de ser un autèntic gust, la paret com a suport, la verticalitat. Que el traç pugui abarcar tota la llargària del braç i tot el recorregut. I que tot i així quedin metres a banda i banda.

 

La paret...

 

Les pintures (amb el vaportizador arriben a la part alta de la paret!)

 

La Llum dibuixa alguns animalons...

 

En Biel comença fent un elefant...

 

Amb el rodet...

 

Amunt!

 

Un cavall i una gallina. La gallina va acabar dins un corral.

 

L'elefant d'en Biel va prenent forma.

 

A mitja feina. La gallina ja és dins el corral.

 

I ara apareix un tigre vermell.

 

Un toc de groc.

 

L'orella de l'elefant.

 

I què hi fas, aquí?

 

Resultat final. Petita contribució materna a baix a l'esquerra: les manetes caminaires...

Textures...

Ara ja no em preocupo per si pinten la paret. Ni es notaria.

Agost del 2011. Tres anys i mig.