L'espai i les estrelles.

Ens encanta l'espai. Els encanten els planetes, les estrelles. Tenim un bonic llibre record de la nostra última visita al Cosmo Caixa que explica que el sol és una estrella, que la major part de les estrelles que veiem de nit en realitat són sols molt i molt llunyans, tot i que també veiem els planetes que ens són més propers. Que en l'univers el que és rar és la llum, i que l'aire és irrespirable perquè no és aire. La idea de plasmar el que saben de l'espai sorgeix de la Llum, així és com ho interpreten els seus caps, així és com ho expressen les seves mans. Els peus de foto són reflexions meves fetes a partir dels seus comentaris i verbalitzacions.

 

 

Il·lusió davant el paper en blanc.

 

En Biel té ganes de gaudir del traç, busca el pinzell fi. La Llum té ganes de pintar molt, usa una brotxa.

 

Sobreposant colors. La foscor sobre el color.

 

Formes i colors que poblen l'univers canalitzats a través d'una brotxa. 

La combinació de colors i la composició és deliciosa.

 

I la foscor s'extén. La brotxa i el rodet són els aliats per a amagar el que no es veu però segueix essent-hi.

 

En Biel evoca el meteorit que va acabar amb els dinosaures.

 

Una línia ens ajuda a situar-nos, perquè el meteorit va caure a la Terra.

 

Concentració. Pensament. Acció.

 

I sobre aquesta foscor que té tots els colors de l'univers... la llum.

 

El Sol.

Una família de sols.

 

En Biel es centra en la llum i la foscor més que en l'origen d'aquesta llum.

Octubre del 2011. Tres anys, gairebé quatre.