#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 6 de novembre de 2011

L'infant productor d'imatges.



Segons l’edat...
La petjada 
Al voltant de l'any l’infant juga, prova, experimenta... és capaç de deixar la petjada, l’empremta sobre diferents superfícies, normalment utilitzant el seu propi cos, si bé ho fa per pur plaer motriu i sensorial.

El gargot descontrolat 
Cap als 16 - 18 mesos comencen a interessar-se pels llapis, ceres, pintures.... ja poden agafar-ne i fer gargots desordenats. Els primers traços s’anomenen “traços homolaterals”. Són segments de recta en direcció esquerra per a la mà esquerra i en direcció dreta per a la mà dreta. 

Cap als 20 – 22 mesos apareixen els traços d’ ”escombrat”, és a dir, aquells que parteixen de l’eix del cos per a retornar al mateix punt. Durant aquesta etapa l’infant només utilitza l’articulació de l’espatlla mentre la resta del braç queda rígida. Es pot dir que pinta amb tot el braç. Aquests primers traços no solen tenir sentit, sovint es realitzen mirant cap a un altre lloc. La seva funció continua essent la descàrrega motriu i el plaer del moviment, solen sobrepassar els límits de la superfície on estan pintant, concentrant els traços en una zona del paper i deixant-ne una bona part en blanc.

 
El gargot controlat 
Cap als 24 mesos l’infant descobreix la relació que hi ha entre els traços que realitza i el moviment de la seva mà. En aquesta etapa l’experimentació supera a l’expressió. L’infant descobreix el control visual que posseeix sobre els traços que executa. Gràcies a aquest millor control comença a respectar els límits del suport on pinta. La representació de l’espai, així com la de la figura humana són encara inexistents en les creacions plàstiques.

El gargot amb nom (o la importància del cercle i del bucle)  
Entre els 30 - 36 mesos comencen a realitzar gargots més estructurats, tancant les línies i apareix el traç circular. Comença a aparèixer el simbolisme i comença a posar nom les creacions plàstiques. Apareix la intenció de representar la figura humana i diferents objectes, si bé el resultat dista molt de la realitat. Entra en joc l’ús dels colors per a distingir els diferents gargots. Ens indica un canvi en la mentalitat dels infants: relaciona les seves creacions amb l’ambient i darrera del dibuix s’hi pot intuir una intencionalitat. Més endavant apareixen una sèrie de grafies molt esquemàtiques que per a ell adquiriran un caràcter quasi màgic.




Poc a poc van entrant en joc les articulacions del colze i el canell, fet que dóna lloc a les corbes. Seguidament podem veure l’aparició del cercle i la rodona i, finalment, els bucles. El cercle suposa un punt d’inflexió: ens mostra que l’infant és capaç de dirigir el traç cap a on ell desitja per a tancar una rodona. L’aparició dels bucles ens confirmen que totes les articulacions del braç ja han entrat a formar part del procés.

Fins als 4 anys 
La funció del dibuix és deixar constància del seu jo, fer-se entendre. La mida de les figures té un valor jeràrquic (com més importants siguin més grans seran en el dibuix). Els objectes i persones són encara molt simbòlics i es reparteixen “desordenadament” per la fulla, sense tenir en compte la representació de l’espai.
Dels 5 als 7 anys
El dibuix compleix ara dues funcions: el reconeixement i comprensió del propi món així com la comunicació amb l’exterior. Apareix el dibuix esquemàtic. Aquells signes quasi abstractes del principi es van tornant més acurats i descriptius. Es tracta de dibuixos molt simples i de comprensió universal. Comença a aparèixer la representació de l’espai: les coses estan ordenades en el paper d’una manera clara i significativa.
Dels 8 als 10 anys
L’interès és l’entorn, el medi social i cultural on viuen. El dibuix es va transformant en més realista i descriptiu. Desapareix la grandària com a símbol jeràrquic, tot i que la figura humana és el que més interès desperta encara. Interessa el moviment, totes aquelles situacions en què es pugui plasmar. Poc a poc l’infant comença a intentar plasmar la tridimensionalitat i la perspectiva. Apareix l’autocrítica de les obres, la comparació amb les dels seus iguals.
Dels 11 als 13 anys
Els dibuixos es tornen més realistes, més descriptius i més naturalistes. Abandonen el detall i la descripció de cada una de les coses per a ensenyar només el que volen i amb la mirada que els convé. Es tornen molt exigents amb si mateixos, fet que pot conduir-los a l’estancament.
A partir dels 14 anys
Les eines, les tècniques, les motivacions ja estan donades. Ara cal que ells mateixos continuïn explorant i recorrent el camí. Fent, desfent, refent, equivocant-se i donant-se per satisfets. I qui sap on pot portar-nos aquest camí?

Del 2008 al 2011. D'un a quatre anys. I el que vindrà.

Si voleu ampliar la informació...
- CABANELLAS, I.; HOYUELOS, A. : "Bebés y expresión plástica". Cuadernos de Pedagogía, nº 247 (maig 1996), p. 15-18
- TORRES, M.; JUANOLA, R.: Dibuixar: mirar i pensar consideracions sobre educació artística. Barcelona: Rosa Sensat, 1998
- MOLL, B.; PUJOL, M.: La Escuela Infantil de 0 a 6 años. Madrid. Ed. Anaya, 1991

5 comentaris:

  1. I així aprofito per a fer-vos un tastet de tantes i tantes coses que tinc per a explicar-vos! Heu vist quantes fotos? ^^

    ResponSuprimeix
  2. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  3. Per cert, les fotos que il·lustren el cercle i els bucles (fotos 8 i 9) són cortesia d'Adrià Bosch.
    http://ca-es.facebook.com/pages/adria-bosch-fotografia/168179793249196
    http://adriaboschfotograf.wordpress.com/

    ResponSuprimeix
  4. Continua així Angela, aquets nens seran uns bons artistes, ja ho veuras.

    ResponSuprimeix

Digues la teva!