#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 27 de novembre del 2011

De tiretes, robots i titelles.

Els nens solen fer-se mal. Sovint els adults els diem "Vinga, que no ha estat res!" en un intent "benintencionat" de passar pàgina, creient que aquestes paraules (com per art de màgia) sanaran la ferida, el cop i que tots, grans i petits, podrem reprendre la nostra vida en el punt exacte on es trobava quan la criatura s'ha fet mal. Però no és cert, i no és just menystenir el dolor i la por que senten els nens en fer-se mal o (encara pitjor, com en aquest cas) en afrontar una situació que saben que els provocarà dolor (analítiques, vacunes...). No s'ha de negar. Cal posar nom als sentiments i emocions. Verbalitzar. S'ha de respectar i, amorosament, rentar i curar la ferida, però també reconfortar-los a ells. Això sí, podem intentar reconduïr la situació cap a una activitat divertida!

Hem acabat (crec) finalment amb els pesats mol·luscos que poblaven els braços d'en Biel. Els últims els he tret jo a casa amb l'ajuda d'una mica de pomada anestèsica i han sortit gairebé sols. En Biel ha sigut realment valent, però m'ha demanat tiretes de robots, i no en tenim... així que les hem improvisat. I després, ell ha acabat fent uns titelles preciosos.

Mal i tireta.

Una idea i una mica de washi tape.

Oh!

Un robot!

Repetim l'operació a l'altre braç.

Moníssim.

Ara somriu i mostra les seves tiretes ben content!

La Llum també en vol!

Amb tisores i celo és el més feliç del món!

Enganxar, retallar...

Taula de treball improvisada.

Preparats...

Llestos...

Ja!

I... voilà! Nen feliç!

I podem repetir tantes vegades com sigui necessari!

Novembre del 2011. Tres anys, gairebé quatre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!