Cantar és un plaer. No cal fer-ho bé per a gaudir cantant a ple pulmó. És clar, però, que si es fa bé resulta molt millor (sobretot per als qui escolten). I per fer-ho bé no em refereixo només a cantar bé, entonant i amb una veu bonica. Quan parlo de fer-ho bé, vull dir bé. I si hi ha un micròfon i algú darrera que obra la màgia... millor! I a casa dels meus veïns, la màgia hi és. No només perquè s'entenen de meravella amb els nens, sinó perquè els saben engrescar. I perquè després, en Jordi, va invertir un temps en posar-hi musiqueta, editar-ho... i ha quedat molt xulo!
- Les oques van descalces
- Un cotxe jo m'he comprat
S'ho van passar molt bé cantant, però la il·lusió amb què ensenyen a tothom les cançons és el millor de tot! I ara ja tenim penjada a la nevera una llarga llista amb més cançons, així evitarem que els nervis ens juguin una mala passada (com la vegada anterior)...
Setembre del 2011. Tres anys, gairebé quatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teva!