Inclinació per la pintura.

A casa ens agrada pintar, ja ho sabeu, ja ho heu vist. És una finestra a la comunicació, a l'expressió, al plaer. És un llenguatge i una porta a les emocions. Així que ahir a la tarda vam estrenar el cap de setmana pintant. Ells m'ho van demanar i no m'hi vaig poder negar... Horitzontal o vertical? Inclinat! Vam pintar amb el cavallet, com els grans artistes!

 

Som-hi!

 

La Llum comença dibuixant la Rínxols d'or. I decideix adoptar aquesta identitat.

 

I en Biel va fent ratlles.

 

Verd!

 

Una calavera amb les dues "activias".

 

Signant l'obra.

 

En Biel segueix experimentant, deixa lliscar la pintura i la recull.

 

És important poder escollir estris i colors.

 

Primer intent de calavera d'en Biel. No li agrada.

 

La Llum decideix contrastar tonalitats. Un toc de vermell.

 

Amb el rodet.

 

I exclama... Mama! Ha aparegut un cavall!

 

Aspecte que llueixen les obres assecant-se. En un moment en Biel va fer una nit molt fosca (però vermella) i hi va posar el seu nom ben gros. I la Llum va decidir que el cavall, la Rínxols i la calavera podien conviure pacíficament en el mateix espai. Però el seu nom ja no es pot llegir.

 

I demanen més paper. Aquesta vegada un elefant visita casa nostra.

 

En Biel decideix fer una nau espacial.

 

En acció! La Llum dibuixa Pinotxos a qui el nas creix i creix. 

I mentre va verbalitzant les "mentides" que els Pinotxos diuen.

 

A dalt a l'esquerra, l'astronauta. Està content d'estar a l'espai. I al coet li faltaven finestres, habitacions i un ordinador.

 

La càmera no és molt bona, però és resistent a la pintura. Ho hem comprovat repetidament.

 

Finalment en Biel decideix prescindir dels pinzells, pintar amb els dits i explicar la bonica història d'un home a qui li agradaven tant les estrelles que va decidir fer-se astronauta.

Ells ho viuen intensament. Quan pintava, la Llum ha esdevingut la Rínxols d'or (i jo era la senyoreta de la Rínxols ja que ella anava amb la bata de l'escola, que hem reciclat), després s'ha purgat de mentides que potser algun dia ha escoltat a algú... o que potser en algun moment ella ha dit. En Biel ha confeccionat una història a la mida de la seva obra, o una obra a mida de la seva història. Mentre pinten, creen i alhora juguen, tot sovint adoptant els personalitats, rols i característiques del que pinten. S'hi identifiquen d'una o altra manera. La Llum ha escrit el seu nom, ara desaparegut sota les potes d'un cavall. En Biel ha traçat un recorregut preciós i acolorit amb el rodet després de jugar amb els regalims de pintura i intentar copiar una calavera, i ho ha amagat tot sota una capa de pintura roja. En els seus dibuixos, pintures, escultures i composicions el que importa és el procés, més enllà del resultat. Per això m'agrada fotografiar-ho.

Novembre del 2011. Quatre anys.