Premi al millor blog personal d'educació. Premis Blogs Catalunya 2013.

Per on començo? Bé, el primer que vull fer és encomanar-vos la meva alegria, així que he recopilat algunes cançonetes per a que les pogueu escoltar a Spotify. Sí? Les esteu escoltant? Doncs ara el que vull fer és donar les gràcies. Prepareu-vos, que vaig...

Gràcies en primeríssim lloc a la meva família, el meu clan. El meu marit i els meus fills que són la meva inspiració diària. Als meus pares, germans, tiets, cosins i família política. Sense ells res de tot el que faig, el que fem, no hauria sigut possible. Gràcies a ells, al seu suport i complicitat sóc com sóc i faig el que faig. I m'encanta.

Gràcies a les meves companyes i companys, a les amigues que tinc a cadascuna de les escoles bressol de les que he après gairebé tot el que sé: que el més important és allò que arriba a l'ànima a través dels sentits. Gràcies especialment a l'Amanda, que fa més de 10 anys que m'aguanta i és una de les persones més creatives i generoses que conec. Al 16A, als nois també, però sobretot a la Mireia i a la Carolina, per estar al meu costat celebrant els grans moments i els moments més baixos, per creure en aquest projecte des del primer dia. A les meves Polters amb les que em vaig iniciar en l'Educació Infantil i amb les que encara a dia d'avui em sento com una nena. A les meves Patufes, que em van acompanyar quan feia les primeres passes en el camí de la maternitat i amb les que, a dia d'avui, m'uneix una bella i profunda amistat. I a un munt de dones meravelloses: la Patri, l'Anna i l'Helena, a l'Isa i l'Alícia per estar al meu costat des de fa tantíssims anys i ser seguidores incondicionals del bloc. A la Mariona i la Txell pels seus likes matiners i gairebé instantànis al facebook.

Gràcies a la meva xarxa de blogueres: l'Anaïs de Mare Jove i Moderna, l'Elisabetsalie de Manetes i Cosetes, la Meritxell que estrena blog amb Descobrint i experimentant creixem, la Laia d'Apanona, la Camino de Caminem plegats, la Carme de Fer de mestres, la Inês de Mamà recicla, la Rachelle de Tinkerlab, la Chelsey de Buggy and Buddy, la Cathy de NurtureStore i a tantes altres. Gràcies per acollir-me i fer-me sentir segura i valorada, per deixar-me emmirallar en elles i pel feedback diari a Instagram i Pinterest, dues xarxes que bullen i m'encanten per la seva frescor i immediatesa.

Gràcies als "meus" nens i nenes, els que no són fills meus. I gràcies també a les seves famílies. D'ells i elles he après a mirar, a escoltar i a llegir les seves necessitats, els seus interessos. Gràcies per la confiança, la complicitat i per deixar-me formar part de les seves vides durant un temps.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres que em seguiu, que em llegiu, bé sigui ocasionalment o habitual.
Gràcies a tots i cadascun de vosaltres que vau dedicar una estoneta a votar el blog i em vau ajudar a arribar a la final dels Premis Blogs Catalunya 2013. I pels missatges, pels whatsapps, pels emails, per les trucades, felicitacions a facebook, twitter, instagram... m'heu fet sentir reconeguda i estimada.

Gràcies a la resta de finalistes perquè el nivell era altíssim, i felicitats per la tasca que realitzeu cada dia, l'esforç és titànic però es porta amb alegria si la il·lusió ens acompanya. Des d'aquí m'agradaria convidar-vos a visitar els seus fantàstics blogs: Recursos per a l'Educació Especial, L'orientació a l'abast, Món infantil i El meu ordinador. Seguiu treballant amb la mateixa il·lusió.

I com no, gràcies també a la gent de l'associació Stic.cat per la meravellosa tasca que fan, per l'esforç i la il·lusió i per ser capaços d'organitzar un event d'aquestes característiques. Gràcies al jurat que va considerar que aquest modest blog que es nodreix d'imaginació i s'escriu en pijama i esgarrapant hores a la son mereixia aquest gran reconeixement.

Estic molt emocionada. De debò. I us crèieu que l'Almodóvar s'havia passat llegint una llista de dues pàgines?

Bé, recullo el testimoni i us explico com vaig viure la gala. Al final de l'entrada trobareu enllaçades les entrades als blogs de l'Anaïs, l'Elisabetsalie i la Meritxell i tindreu una visió de la gala de 360º (més o menys) i alguna més... de propina!

 Començo des que som dins l'auditori, però si voleu saber com va anar tot abans, trobareu el "making of" al primer comentari, perquè si no l'entrada em quedava quilomètrica, però abans volia compartir algunes imatges.

La tarda ens va regalar aquesta preciositat. Tant és que estiguem en plena autopista: els núvols i el sol són preciosos.

Flors, ocellets i mitges calades. M'entretinc instagramejant les mitges i el vestit.

Fotografia cortesia d'Alex Tremps Fotògraf.

Amb la meva amiga Anaïs de Mare Jove i Moderna.

L'auditori és preciós, acollidor. La temperatura és fantàstica i s'hi respira il·lusió. Els guardons, esperen sobre l'entarimat per ser recollits. Últimes trucades, whatsapps, un tuit em connecta amb la Sílvia de He plantat un arbre...

Comença la gala. Els bloguers i blogueres, els amics i acompanyants som acollits amb calidesa i ens dediquen unes paraules. Em quedo amb la part final del discurs de la Trina Milán, presidenta de l'associació que diu: "No hem d’admetre lleis injustes, no hem d’obeïr a qui no és digne, a Internet la relació és horitzontal, per això alguns la temen i d’altres l’estimem. Internet és ja el nostre futur.". I, certament, ho és, i trenca els límits, les barreres. I comença l'entrega de premis... De seguida toca el torn a la categoria en què competeixen les meves amigues. Sé que no poden guanyar les dues. Però conec de primera mà l'esforç i la il·lusió que dediquen a cada entrada, i m'agradaria que com a mínim una de les dues s'emportés el reconeixement. El premi recau en mans d'un altre blog: Canya al càncer una experiència colpidora i plena de coratge.

Arriba el torn de la meva categoria. Estic un xic nerviosa, el meu marit m'estreny la mà. Bum-bum. La sang va com boja amunt i avall. Bum-bum. Presenten els blogs, el meu entre els finalistes. Bum-bum. Qui espera, desespera. Bum-bum. I és aleshores que sento "- Encenent la imaginació!" Bu-bu-bu-bum! Gairebé ploro. El meu marit s'emociona. Les meves amigues criden, els seus companys ho gestionen amb més temple. Potser jo també he cridat. Se'm eriça la pell. Em tremolen les cames, però per sort caminen soles. Recullo el premi, felicitacions, fotografies. El sentiment és inexplicable.

 

De tornada al meu seient encara em tremolen més les cames. Bu-bu-bu-bum! Abraço al meu marit, em besa. Sóc feliç. Tant de bo li hagués fet cas i hagués portat els nens! Primer missatge per a la meva mare, el segon per a la meva germana que és a casa amb els nens. A partir d'aquí procuro seguir la gala, però l'emoció m'empeny a compartir-ho de tant en tant amb els meus. Sóc feliç. La meva mare plora. Ella també és feliç. M'hauria agradat que hagués estat aquí per a compartir aquest moment. Feliç de compartir-ho amb la família i els amics. Estic en un núvol.

Tinc el privilegi de poder saludar en persona a la Sílvia de He plantat un arbre, és dolça i molt simpàtica, sembla que la conegui des de fa molt! Fotografia final, em fan una entrevista... Després em ve a saludar la Yolanda de Recursos per a l'Educació Especial, acompanyada pel seu company, intercanviem opinions i impressions, i és generosa amb mi. Ens acomiadem de l'Elisabetsalie i el seu company i anem a sopar amb l'Anaïs i l'Àlex, en tenim sort de la Meritxell que ens acompanya fins a un lloc molt acollidor.

Fotografia cortesia d'Alex Tremps Fotògraf.

Fotografia cortesia d'Alex Tremps Fotògraf.

Moltes emocions, i ja a casa vaig a veure els nens. Dormen. Encara ara, sis anys després d'estrenar-me com a mare, m'embadaleixo mirant com dormen. Creixen imparables, feliços i un xic massa de pressa per al meu gust. Demà al matí quan els expliqui que el premi és nostre en Biel em dirà "Ets la millor mama que podré tenir mai!" (i la única, fill meu!) i la Llum em dirà "Felicitats, mama! Ara ja pots canviar els mobles del menjador de lloc i pintar-lo com tu volies, eh? Que el papa et va dir que et deixaria fer-ho si guanyaves!". Però això encara no ho sé. Igual com no sé que després aconseguiré parlar amb el meu pare (per fi!): - Papa, has vist la foto que t'he enviat? - Sí, què vol dir? - Que me'l han donat! Me'l han donat a mi! - I què vols dir, que no has fet res per merèixer-lo? - Home! M''hi he esforçat molt, hi he invertit moltes hores i molta il·lusió! - Doncs, Angi, no diguis que te'l han donat: digues que te'l has guanyat.

En aquest enllaç trobareu tots els blogs guanyadors. Felicitats a tots i totes!

I si en voleu encara més...

Així va viure la gala l'Elisabetsalie de Manetes i cosetes.

Així va viure la gala la Meritxell de Descobrint i experimentant creixem.

Així va viure la gala l'Anaïs de Mare Jove i Moderna (en construcció).

(Bonus) Així va viure la gala la Yolanda de Recursos per a l'Educació Especial.

Setembre - octubre del 2013.