Partint de la base de la nostra recepta de plastilina, modificant-la lleugerament, substituïnt l'aigua per infusió de lavanda i afegint-hi algunes flors vam aconseguir fer una plastilina aromàtica i relaxant.
Necessitareu:
3 tasses de farina
1 tassa de sal
1 tassa d'infusió d'espígol
5 cullerades d'oli de girasol
4 cullerades de bicarbonat
colorant alimentari (opcional)
espígol
Procediment:
En un bol cal barrejar els ingredients secs: farina, sal, bicarbonat. Afegir-hi l'oli i l'aigua, el colorant i amassar fins que lliga i queda ferm.
Nota: les mesures són orientatives, si la massa no us lliga, hi podeu afegir més farina. Feu-ho sense por i, si té la consistència desitjada però és un pèl enganxosa hi podeu afegir un bon raig d'oli. El secret és afegir i amassar, i no patiu, si us passeu de farina sempre hi podreu afegir més aigua...
El primer que cal fer és destriar les flors.
La infusió de lavanda la vam preparar amb mig litre d'aigua i quatre cullerades soperes (colmades) de flors. Vam deixar-ho bullir un quart d'hora i reposar 24 hores.
Els nens poden elaborar la plastilina gairebé sols: mesurar, barrejar i comprovar com els ingredients es barregen per donar lloc a un nou material.
Vam afegir les flors seques a la barreja abans d'afegir-hi la infusió i amassar.
En un primer moment vaig separar les flors del líquid infusionat. Després vaig comprovar que éren més oloroses encara que el propi líquid, així que les vaig afegir a la massa, juntament amb el colorant.
I aquest és l'aspecte que té la plastilina!
Els vaig oferir una variant de la safata creativa: una safata plena de petits objectes de diferents tonalitats de lila: lavanda, porpra i violeta...
Les peces soltes disparen la creativitat.
Amb elles l'infant pot crear, composar. Pot generar i aprendre.
Són un estímul.
Una invitació.
Les peces soltes conviden a crear.
Textures.
Patrons.
Les peces soltes conviden a crear, a concentrar-se. La plastilina de lavanda desprèn un aroma deliciós, i com més es manipula, més aroma desprèn. La tarda transcorre en un clima tranquil.
Setembre del 2013. Cinc anys i mig, gairebé sis.
Oooooh, que bonic tot el procés, des de la recollida i trua de les flors fins a l'elaboració i el joc amb la plastilina. Em sembla que m'arriba l'olor fins a casa! La farem ben aviat, als nens i a mi ens encanta l'espígol i encara en tenim un munt de flors guardades! Petons
ResponEliminaSí, fa una oloreta deliciosa! M'encantaria que us animéssiu a provar de fer-ne, us encantarà (de debò!).
Eliminacoincideixo amb l'Elisabeth !! a nosaltres ens encanta i aquest procés que he fet és preciós i molt sensorial .
ResponEliminaApuntat!!
una abraçada
Igualment! A més, els nens poden participar de tot el procés, és un luxe!
EliminaUn petó ben gros!
L'espígol el trobo preciós, el seu color, l'olor, les flors...
ResponEliminaEn un viatge per França vaig veure camps d'espígol florit i la impressió per la seva bellesa va ser plena d'emoció.
Ara quan en veig tinc un vici, agafar sempre una flor, prémer-la entre els dits i olorar-la infinitament. El problema és que al parc del barri n'està ple i cada vegada en queden menys ha,ha,ha.
Petonets plens de fragància
Carme
Una bona amiga hi va tot sovint a veure els camps d'espígol (crec que és a la provença). M'agrada aquest vici, és molt més inofensiu que d'altres! I pensa que d'una en una tampoc li fas molt mal ;-). Molts petons de tornada!
EliminaMolt interessant, tot el que comporta la plastilina d'espígol!! enhorabona per les iniciatives!! Cristina Massegú (l'educadora del Museu d'Art... records!)
ResponEliminaMoltes gràcies per passar-te pel blog, Cristina! Malgrat l'hem fet de color lila no et pensis que estem forrats ;-D
EliminaGràcies de nou pel taller, en vam gaudir un munt!
Una gran idea combinar un joc tan motivant com el modelatge amb l'encantadora olor de l'espígol!!!
ResponEliminaM'ha encantat aquesta entrada. Unes fotografies molt maques.
Moltes gràcies, Olga! És una proposta relaxant, això sempre va bé! I amb nens pel mig, gairebé totes les fotografies surten bé!
EliminaM'encanta! potser ho faré.
ResponEliminaMerci per compartir
T'animo a provar-ho, i a gaudir-ho, no te'n penediràs!
EliminaMolts petons!
Me encanta, porque me encanta la lavanda!! beset
ResponEliminaPues entonces te animo a que juegues con ella, su olor es maravilloso! Besitos!
EliminaL'enhorabona, Àngela, pel Premi Blogs Catalunya! Sóc un dels finalistres i, sincerament, el teu blog es mereix el premi. Què durant molts anys puguis continuar amb ell! Salutacions cordials.
ResponEliminaMoltes gràcies, Luis, per passar-te per aquí, i felicitats per la feina que fas al blog, que no és poca. Es veu la bona feina que hi ha darrera! Considero que arribar a la final ja va ser un gran privilegi, i els cinc blogs que hi vam arribar érem molt diferents i molt forts en el contingut, així que suposo que no va ser una decisió fàcil per al jurat. Des d'aquesta petita casa per a la imaginaició continuaré treballant amb la mateixa il·lusió que el primer dia, espero que tu també ho facis. Una forta abraçada!
Elimina