Massa núvol "sol ixent".

Algunes casualitats són meravelloses. Després d'alguns intents fallits, finalment vaig aconseguir fer massa núvol de color. La massa núvol és un material magnífic per al joc sensorial, es fa amb vuit parts de farina per una part d'oli, en aquest enllaç us en vaig parlar. Per a donar-li color vaig recórrer al colorant en pols, concretament la tartracina, el colorant en pols que s'utilitza per a les paelles, i el vaig aromatitzar amb una mica d'essència de taronja. La idea era fer una massa núvol d'estiu, amb el color del sol ixent, i donar-los petxines i parasols per a jugar... una mica per acomiadar-nos de ja... I per si això no fos suficientment meravellós, la casualitat encara ens va fer un regal més... però anem per pams.

Ingredients:

2kg de farina blanca
2 pots de colorant alimentari per paella de 85 gr. c/u
350 ml d'oli de girasol
un polsim de purpurina (opcional, no en poseu si el vostre fill/a encara es posa les coses a la boca)
2 tubs de reposteria d'aroma de taronja (opcional)

El procediment:

Aboquem tots els ingredients secs.

Barregem.

Afegim els olis i tornem a barrejar.

Ja tenim la massa núvol ataronjada i amb una deliciosa olor!

La invitació al joc.

Us recomano que, si teniu un jardí o terrassa, en gaudiu a l'exterior, així no haureu d'estar pendents de l'escombra tota l'estona, embruta una mica. Nosaltres tenim un balcó petitó i la tenim allà, d'aquesta manera hi poden jugar quan ells volen. Si ho oferiu dins de casa, poseu unes estovalles a sota, us facilitarà enormement la recollida. Notareu que les mans i la roba queden lleugerament tenyides, però marxa bé.

Aquesta vegada els vaig voler sorprendre i vaig preparar la massa núvol i els vaig presentar directament la invitació a jugar. El joc sensorial és sempre un èxit.

La massa núvol és compacta.

I a la vegada és flonja.

En ser un material inespecífic les seves opcions de joc són múltiples, afavoreix el joc sensorial i creatiu.

Amb uns taps de suro i unes enganxines de goma eva els vaig fer uns segells.

Amb els segells van poblar-ho tot d'estrelles.

El joc es torna intens.

Els va suggerir una platja, un escenari de joc.

I es van esforçar en preparar un espai.

I en poblar-lo de personatges.

La màgia potàgia.

Va ser més tard que vaig recordar que aquest tipus de colorant canvia de color amb l'aigua i es torna més groc. I vam fer la prova.

Els vaig donar un vaporitzador petit.

I... voilà!

Quan s'asseca l'aigua s'endureix, fet que als nens els ha encantat: esmicolar "les pedres de massa núvol, mama!" i tornar a ruixar.

Igual com el sol quan surt, la nostra massa és primer ataronjada i lleugera i després adquireix un color groc intens. Poques maneres més romàntiques d'acomiadar un estiu que s'acosta a la seva fi se'm acudeixen.  Estrenem el setembre amb aquella melangia que ens deixen els últims dies d'agost. En uns dies el temps en què no hi havia temps serà només un record, repredrem la rutina i abraçarem els rituals quotidians, eix de la vida familiar. L'acomiadarem amb el sol ixent en comptes de ponent, que ens ajudi a recordar com n'ha sigut de meravellós.

Setembre del 2013. Cinc anys i mig.