#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 23 de setembre del 2013

De molt a prop. El món a través d'una lupa.


A vegades les coses simplement passen, s'enllacen les unes amb les altres, succeeixen. Observar-les i deixar als nens portar la iniciativa és una tasca senzilla i molt agraïda: ens dóna una idea de què és el que interessa als infants i, evidentment, el que els interessa és el que més s'ajusta al seu moment evolutiu i, per tant, és el que captarà la seva atenció i els motivarà.

Un dia d'estiu els nens em van demanar de sortir a passejar pel barri amb un parell de lupes. Volien descobrir com era el barri de més a prop, volien saber quina forma dibuixaven els nervis de les fulles, on s'amagaven les formigues... Al llarg de la meva vida he conegut molts infants, i sé que dins seu cadascun amaga un trobador de tresors. Aquest senzill exercici els va animar a afinar (encara més) la mirada. Una lupa és una eina que anima a observar amb detall, així que els trobadors de tresors que habiten dins els meus fills van tenir molta feina...

Observar la natura esplèndida, esclatant de vida: flors...

Forats i formiguers...

I més i més flors, fulles... 

El passeig pel barri va ser deliciosament entretingut. Els dies posteriors (potser per la proximitat de la tardor) gran part dels tresors que recollien els nens eren fulles, així que, vaig pensar... proposar-los de reescriure la proposta d'observació.

I això vaig fer. Invitar-los a observar detingudament i a crear. Els vaig presentar les fulles, les lupes i els vaig proposar la gamma de colors en diferents formes: retoladors, ceres, llapis, aquarel·les...

Observar. Descobrir i aprendre com són les fulles, els seus colors, la seva forma, la seva estructura.

I crear. Recrear per recordar, per entendre, per aprendre.

Comparar. Per examinar, per contrastar, per descobrir.

Formes i colors.

Combinant aquarel·les i ceres. Als infants no els fa por barrejar colors, materials, tècniques. El seu traç és net i segur.

La taula bull, acull i recull.

Calma i concentració: gaudeix del que fa.

Petita mostra. 

La tardor arriba carregada de fulles i colors. Una bona manera de donar-li la benvinguda és rebre-la immortalitzant alguns d'aquests regals que ens ofereix. Així mateix, els trobadors de tresors que habiten dins els meus fills són feliços, i la trobadora de tresors que habita dins meu també perquè n'ha trobat un de meravellós.

Agost i setembre del 2013. Cinc anys, gairebé sis.

6 comentaris:

  1. Al David li encanten les lupes !!! tenim un parell dels " xinos" i pensem que hem de comprar alguna de bona de tant us que en fa.
    Apuntades les idees amb les fulles, m'han encantat. A més a més ell porta una temporada molt artística així que segur que li agrada.
    Ja t'ho explicaré!!
    Una abraçada i bon inici de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé! Les nostres també són d'un basar de per aquí a prop... a casa de la meva mare n'hi ha una de més bona i els encanta, sempre que hi anem l'agafen i ho tafanegen tot. Barrejar lupes i dibuix els ha encantat, estic segura que el David també en gaudirà!
      Molts petons!

      Elimina
  2. M'ha agradat molt la idea dels "trobadors de tresors", no ho haguessis pogut explicar d'una manera més bonica.
    La trobadora de tresors que habita dins meu encara recerca...
    Petonets de matinada
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps aquelles entrades en què el text s'escriu gairebé sol? Aquesta és d'aquestes, i m'encanta.
      Les trobadores de tresors mai deixen de buscar... només és que a vegades passen èpoques endormiscades... fins que desperten.
      Petonets buscadors.

      Elimina
  3. Les lupes els encanten! Però el més sorprenent és que als grans i tot perquè aquest estiu vàrem anar al parc amb una nena de 9 anys i un noiet de 13 i s'ho varen passar pipa mirant i remirant-ho tot.
    Genial idea la de recollir les impressions pintant. Sou tots uns artistes. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb el que dius, i no és patrimoni dels infants petits, també ho hauria de ser per als més grans (i per als adults, estic molt orgullosa d'haver perdut el sentit del ridícul fa anys).
      Aquesta era una evolució natural i esperable... ara per ara ho dibuixem tot!
      Petonarros!

      Elimina

Digues la teva!