#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 8 de setembre de 2013

Vidre i cordill a la taula de llum.



Aquest estiu la nostra taula de llum ha estat habitada per material de baix pressupost i/o reciclat. Més enllà de la motivació econòmica, cal fer incís en els beneficis d'aquest tipus de materials.
Els beneficis dels materials diguem-ne "inespecífics" i "inconcrets" rau en aquestes mateixes qualitats. Les joguines comercials, per norma general, ténen una finalitat molt concreta i condueixen cap a processos tancats: obrir una porta, apretar un botó... i poc més permeten que observar què provoca aquesta acció. El joc amb material natural i de rebuig ens mostra processos oberts: explorar les possibilitats creatives requereix una inversió considerable de temps.

La invitació és senzilla: una mica de cordill i vidre disposats sobre la taula i una mica més en una panereta.

La invitació és ben acollida.

 El primer que apareix són les seriacions.

Aquest patró alterna vidre de mar amb vidre arrodonit.

El color i la forma són secundaris, les lletres s'esborren.

Després d'una estona de joc la Llum va recordar que inicialment hi havia una paraula. Va intentar escriure amb el fil però no se'n sortia. Després d'alguns intents infructuosos va demanar-me que li escrigués una paraula: unicorn.

Mentre escrivia la paraula li vaig explicar que el fil s'aguantava millor amb les pedres, així aconseguia donar-li la forma buscada.

Ella va estar provant-ho una estona, fent, desfent, refent...

I després va decidir utilitzar-lo d'una manera diferent.

Unicorn.

Un nova sessió de joc amb els mateixos materials.

Composicions sobre línies, com reflexos geomètrics.

A cavall entre la simetria i l'assimetria.

Una nova invitació sobre la taula.

En aquesta ocasió la taula de llum és dins de la caseta.

Oferint un joc íntim i relaxat, aliè a l'entorn.

I, de nou, composicions que neixen i es desdibuixen a contrallum.


Considero la creativitat la forma més excelsa de la imaginació, entent que la creativitat no es limita únicament a l'expressió artística, bé sigui musical, plàstica o literària sinó que la creativitat forma part dels plantejaments científics i que es pot aplicar a aspectes quotidians, que forma part de la vida quotidiana a l'hora d'afrontar i resoldre situacions... Només des d'aquesta perspectiva puc afirmar (i afirmo) que el joc és un acte creatiu. El més pur i desenfadat de tots els actes creatius, regit per les seves normes. I per aquest motiu és l'acte creatiu més sublim.

No volia tancar aquesta entrada sense convidar-vos a gaudir de la xerrada sobre creativitat i joc que Tim Brown va donar en el marc de les TED talks (en aquest enllaç trobareu una breu definició del que són les TED talks i en aquest enllaç trobareu la pàgina web), m'encantaria saber què us suggereix.

Agost del 2013. Cinc anys i mig.

2 comentaris:

  1. M'encanten les combinacions d'elements amb característiques tant diferents com el vidre i els cordills! Però trobo que deu costar força escriure amb un cordill perquè no ha de ser fàcil que s'estigui quiet, i ja no diguem escriure paraules senceres, ja que no totes les lletres comencen i acaben al mateix punt, no? Un repte ben interessant, segur! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden aquestes combinacions! Evidentment, no és fàcil, vam recórrer a la lletra lligada (però lligada, lligada, eh?) i la Llum es va col·lapsar lleugerament, així que jo vaig socórrer-la i li vaig donar un cop de mà! Ens vam valer de les pedres i vidres per a mantenir-lo a ratlla i al seu lloc. Va ser interessant!
      Petonarros!

      Elimina

Digues la teva!