#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dijous, 19 de setembre del 2013

La deliciosa plastilina comestible.


Sí, heu llegit bé. Hem fet una plastilina casolana comestible. I què us en puc dir? És meravellosa! Només calen tres ingredients, està feta en cinc minuts, fa una olor deliciosa, és dolça dolcíssima (crec que no hi ha res massa dolç en aquest món per a mi) i la seva textura és... esponjosa, suau, s'estira i molt mal·leable.

La plastilina és meravellosa i ajuda als infants a desenvolupar-se globalment:
- Físicament: manipulació, motricitat fina, coordinació òculo-motriu...
- Psicològicament: concentració, pensament plàstic, joc creatiu i obert, joc simbòlic...
- Desenvolupament dels llenguatges: a través dels sentits l'infant percep quantitats, qualitats, volums, formes, colors, olors...
- Estimula els sentits: l'infant toca, olora, sent, veu... i tasta. La major part de les plastilines comercials porten una quantitat generosa de productes que, si bé no són tòxics, tampoc és recomanable ingerir. La major part de les plastilines casolanes (com aquesta recepta nostra) són aptes per al consum (tècnicament, perquè tot són ingredients aptes per al consum) però el seu alt contingut en sal pot provocar el vòmit. Aquesta és dolça i deliciosa... i quan hem acabat de jugar amb ella en podem fer unes galetes delicioses!

Per a fer-la necessitareu:

- 250 gr. de sucre glacé
- 225 gr. de mantega de cacauet
- 170 gr. de mel.


Aboquem els ingredients en un bol.
I remenem. Primer amb una cullera, després amb les mans. Primer s'enganxa a les mans però mica en mica es va desenganxant.

I en menys de cinc minuts tots els ingredients ja han lligat. 

Els vaig oferir la plastilina i alguns estris de fer galetes, i vaig procurar que la taula estigués ben neta.

El primer que va cridar-los l'atenció va ser la seva textura: molt mal·leable i gens enganxosa.

Es talla amb facilitat.

Ja els havia dit que era comestible, així que van anar picant tota l'estona. És bona i dolça, amb un sabor que recorda lleugerament a les pastes del Marroc.

Algunes de les seves accions preferides es van centrar en fer-hi impressions amb objectes...

Estirar amb el corró...

Imprimir-hi formes...

... una vegada, i una altra...

També en vam fer unes petites boletes que vam aixafar amb les mans. 10 minuts al forn a 170ºC.

I vam obtenir unes galetes delicioses!

Una altra manera de jugar-hi va ser amb la fireta de la cuineta.

La plastilina pot ser qualsevol cosa en qualsevol moment.

És un material inespecífic i amb una finalitat oberta i creativa.

La Llum es va posar a fer-ne lletres.

Sóc un unicorn.

Pros i contres d'aquesta plastilina:
A favor: és molt bona, es pot menjar tant crua com cuita i no és indigesta de cap de les dues maneres, no té gluten (important per als celíacs).
En contra: no és econòmica, no és apte per a al·lègics als seus ingredients i és una bomba calòrica.

ACLARIMENT MOLT IMPORTANT: a causa de les possibles al·lèrgies que poden generar, no està recomanat donar fruits secs a infants menors de tres anys. Els meus fills havien menjat mantega de cacauet anteriorment i no hi són al·lèrgics. Si voleu provar aquesta plastilina amb els vostres fills és molt important que amb anterioritat us assegureu de que no són al·lèrgics a cap dels seus components.

Setembre del 2013. Cinc anys i mig.

4 comentaris:

  1. Una recepta tremenda i llaminera... quan de temps aguantarem sense provar-la?

    ResponElimina
  2. Hem intentat fer la recepta perque el dolç ens pirra ;) pero no ens ha "quallat" ..... Potser hi havia massa crema de cacauet? He vist la balança no anava massa fina .....
    Tot i aixi ens ho hem passat fantastic!!! Era com "fang aigualit", pero que es podia menjar i llepar !!! I se n'han fet un tip ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que curiós... potser sí que la balança no anava bé... no sé, la crema de cacauet que jo vaig fer servir era força espessa (la del Mercadona, t'ho dic clar...). Potser afegint-hi una mica més de sucre?
      Això sí, és dolça i llaminera!

      Elimina

Digues la teva!