Accés lliure a la pintura.

El que us presento avui no és una proposta, és més aviat una manera d'entendre la necessitat d'expressar-se i explorar els processos creatius espontanis, col·lectius i col·laboratius.

Em vaig plantejar el repte d'oferir accés lliure a la pintura als meus fills. La veritat sigui dita, al principi estava plena de dubtes i (per què no dir-ho) una mica espantada. No sabia si sabria manejar la situació, si seria un caos i tot acabaria no pintat, sinó brut de pintura (que és diferent). Però alhora, pensar en la possibilitat de poder expresar-se en un moment d'inspiració sense haver de buscar i preparar els materials, i la possibilitat de compartir un fet creatiu també resultava engrescador.

L'espai de joc exterior ja havia donat molt de si, i dos mesos després del seu muntatge l'ús que en feien era escàs, així que vaig pensar que posar la pintura a fora m'oferia la posssibilitat de limitar temporalment l'accés si veia que el tema es complicava alhora que facilitava enormement les qüestions organitzatives i de neteja, minimitzant els possibles "danys".

Exploració i preparació del terreny.

Abans d'oferir accés a la pintura vaig oferir accés a un altre tipus de materials. La idea era la mateixa: accés lliure a la pintura, l'únic que aquests materials no taquen, o no ho fan de manera permanent. Vaig oferir aquests materials al llarg de tres dies durant els quals vaig observar i sospesar pros i contres. Evidentment, els pros van guanyar el pols.

Cavallet, ceres i aquarel·la líquida.

Color, gotes i pintura.

Atac creatiu.

Va arribar el moment d'oferir-los la pintura, i ho vaig fer acompanyant-la de dues normes molt senzilles i molt clares. Els vaig explicar que si no les respectaven retiraria la pintura.

Norma 1: ES COMPARTEIX. El cavallet exterior és per a ús col·lectiu i col·laboratiu. El que es crea en aquell suport pot ser modificat per QUALSEVOL membre de la família, o per algun amic o amiga. Si algú vol crear sense que ningú ho alteri, tenim els cavallets de sobretaula a l'estudi, i aquests sí que són personals, així com el que s'hi crea.

Norma 2: ES NETEJA. Els pinzells sempre s'han d'esbandir (o com a mínim deixar en remull). Si es taca quelcom, sigui el que sigui (roba, terra, paret... ) cal netejar-ho el més aviat possible. Ho neteja o ho posa a rentar qui ho embruta i, en el cas de la roba o en cas que no quedi net, es passa avís a algun adult de seguida. 

Setmana primera.

Invitació a crear. 

Abans d'estrenar-nos  amb la pintura vaig posar un tros vell de cortina de dutxa sota el cavallet (per a minimitzar danys). La Llum de seguida va posar-se a pintar. 

Quan en Biel es va posar a pintar sobre la pintura de la Llum, ella es va enfadar. Vam parlar-ne. Vaig recordar-los el nostre pacte. Vaig oferir-li portar la tela a dins i posar-la al seu cavallet, però li vaig recordar que el que es feia en aquest era per a compartir. Ella va declinar la meva oferta i es va sumar al projecte d'en Biel, i es va posar a pintar amb ell. 

Setmana segona.

Després d'uns dies en què el protagonisme requeia en els pinzells i els colors, el procés pren protagonisme i rellevància. Aplicar la pintura a raig, observar com cau, es barreja i crea formes i combinacions delicioses. Si em coneixeu ja sabreu que sóc una gran enamorada dels estadis intermitjos de qualsevol fet creatiu. 

Setmana tercera.

Durant la tercera setmana el procés d'exploració creix i s'alimenta de la casualitat: barrejant colors en una ampolla i abocant-los, pintant amb els dits (i les mans)...

Enganxant cables sobre la tela utilitzant la pintura.

Gratant amb els dits, les ungles, escuradents...

Fins i tot la pinça forma part de l'obra.

Els trucs:

· Deixar les normes de funcionament clares, i que siguin consensuades.

· Protegir el terra i les parets (si és necessari) amb robes o paper.

· Tenir un drap i algun davantal penjats al cavallet.

· Acompanyar la pintura amb un potet d'aigua, per a netejar i deixar en remull els pinzells.

· Tenir un punt d'aigua proper, i draps humits per a netejar. 

Tres setmanes després, puc dir que està resultant ser una experiència altament gratificant. De fet, quan  vaig planificar l'accés lliure a la pintura vaig pensar que quan jo tornés a treballar, tenint en compte que els nens seguirien de vacances, possiblement hauria de replantejar-m'ho. Però no ha sigut així, en fan (en fem!) un ús responsable. Evidentment jo també he participat en el procés creatiu, tot i que no hi ha fotos, ara només ens falta seduïr al papa, que es fa de pregar una mica...

Hem accedit a negociar, hem mostrat i convidat als altres participar en el nostre procés creatiu. Estem creant una obra col·lectiva, expressant-nos en llibertat i de manera autònoma. Hem après i hem crescut. No sé què faré quan arribi el fred, però la intenció de moment és mantenir l'espai exterior amb la pintura a l'abast.

Agost i setembre del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre...

   · a encenent la imaginació...

Com salvar una peça de roba tacada de pintura. (per si les mosques!)

Com i per què muntar una zona de joc en un espai exterior petit. 

Aquarel·les i sabó.

   · a casa dels nostres amics...

10 Steps for Easy Indoor Easel Painting. - Tinkerlab.

Our Art Playhouse and Our Fav Things to Keep In It. - Meri Cherry.