Dissabte passat vaig tenir el privilegi d'assistir a la Jornada d'Educació Infantil: De la descoberta de l'Infant al compromís de l'adult. Les jornades, organitzades per l'Associació de Mestres Rosa Sensat, giraven entorn la figura del pedagog Loris Malaguzzi i el seu poema "Els cent llenguatges dels infants" i que es van obrir amb el debat i la presència de tres mestres italians que van treballar amb Malaguzzi: Mara Davoli, llicenciada en belles arts i tallerista; Mariano Dolci, titellaire, pedagog i un mestre en l'art del teatre d'ombres i Antonia Ferrari, mestra i formadora, tots tres fortament lligats a Reggio Emilia, així com la presència de l'Irene Balaguer, presidenta de Rosa Sensat.
La jornada va ser fantàstica, carregada d'emocions i experiències. En l'apartat d'Experiències Compartides vaig tenir la possibilitat de compartir, amb tots aquells i aquelles que així ho van desitjar, les Cent maneres de descobrir i de pensar. La descoberta de l'infant i els seus processos de pensament. Aquest fil conductor em va brindar la possibilitat de parlar sobre la relació de l'infant (i l'individu) amb l'entorn, com aquest esdevé una espècie de catalitzador del pensament i vaig poder explicar breument La Teoria de les Peces Soltes de Simon Nicholson.
Compartir taula amb el senyor Aldo Fortunati i l'equip de mestres de l'Escola Alcalde Marcet va ser una experiència emotiva, emocionant i fantàstica. Des d'aquí m'agradaria felicitar-los per la tasca que realitzen dia a dia.
L'experiència a la tarda va ser igualment fantàstica. El tacte de l'argila de la mà de la Montserrat Nicolàs, la màgia de Marion Telleman o el paisatges sonors que ens va descobrir la Reina Capdevila. La jornada va cloure's amb les interessantíssimes reflexions de Gino Ferri i Meritxell Bonàs.
I per a tots aquells que ho desitgeu, aquí teniu la presentació en Prezi i en PDF per a que la pugueu consultar tant com vulgueu. Quan el vídeo estigui disponible, l'enllaçaré.
Visualitza la presentació en Prezi (disponible online).
Descarrega el document en PDF en aquest enllaç.
Mil gràcies a tots i totes els que em vau escoltar, acompanyar i acollir, i als que em vau acompanyar en la distància fent d'aquest dia una jornada meravellosa. Però sobretot a la Montse per dedicar-me unes paraules tan boniques i emotives abans de començar, de no ser per ella jo no estaria on estic, no faria el que faig.
En el número 199 de la revista Infància (corresponent a aquest mes de juliol-agost) apareixerà publicat un article sobre la Teoria de les Peces Soltes que he preparat amb moltes ganes i il·lusió! Així que, ja ho veieu, aquest estiu serà... solt!
Juliol del 2014.
Per si voleu saber un xic més...La Teoria de les Peces Soltes.
Loris Malaguzzi, enllaç a la wikipedia (italià).
Associació de Mestres Rosa Sensat.
Aldo Fortunati.
Escola Alcalde Marcet.
Moltes felicitats, Angaleta! La Teoria de les peces soltes ja l'expliques molt bé a la primera entrada que li vares dedicar -i que ens va convèncer a molts-, ara, amb l'oportunitat d'explicar-la a les Jornades i amb aquesta presentació, la pots fer arribar a molts professionals de l'educació infantil i a moltes families com la meva, que, intuïtivament o no, ja anàvem fent progressos al respecte i gaudint de les troballes que els nens van realitzant amb la combinació d'aquestes peces. Gràcies, una vegada més per regalar-nos els teus coneixements al respecte. Una forta abraçada!
ResponEliminaGràcies! La veritat és que la teoria del senyor Simon Nicholson és una passada i quan en veus el potencial no pots fer més que impregnar-te d'ella i abocar-te a tafanejar de ple! El més important és gaudir del que hom fa, i en el nostre cas, és així (i sé que en el vostre també!).
EliminaNomés es tracta d'obrir portes. Qui vulgui, que entri!
Una abraçada ben grossa!
Hola guapa!!!
ResponEliminaEns encanta la teoria i tant a casa com a l'escola la treballen un munt! Però, sempre hem sorgeix el mateix dubte, quin rol he de tenir com a mare o educadora? Observo i documento? Reflexiono amb els nens? Puc participar-hi (sense interferir amb el joc espontani d'ells)?
Gracies xata!
Hola Rosa!
EliminaBé, has destapat la caixa dels trons! És una qüestió molt i molt important i alhora difícil de contestar.
Crec que el rol que més pes a de tenir és el d'observar i documentar, perquè no només ens ajuda a saber si quelcom funciona i resulta útil i interessant per als nens, també ens proporciona informació sobre quin és el seu moment evolutiu i, en conseqüència, quines són les seves necessitats i motivacions, ens permet "llegir" l'infant. Aleshores, això ens porta a diferents escenaris.
El paper de l'adult és principalment el de l'observador actiu. Acceptant la subjectivitat i essent molt conscients que no estem en possessió de la veritat absoluta, observar i documentar per a conèixer i comprendre.
Reflexionar amb els nens és possible a partir d'unes determinades edats, però abans és complicat: alguns nens a partir de tres-quatre anys són capaços de verbalitzar què han fet... i igualment, una de les consignes quan es parla amb els nens sobre les seves creacions és no "valorar-les", no "avaluar-les" si parlem de potenciar el procés per sobre del resultat hem de reforçar el procés quan parlem amb els nens, i això no es fa amb un "Oh, que bonic!", sinó parlant dels materials que ha utilitzat, de com els ha combinat, de l'esforç que es llegeix en les seves creacions. "Has utilitzat molt de blau.", "Has fet una filera molt llarga, es veu que t'hi has esforçat molt.", "Has posat una rampa.", "Què em pots explicar sobre la teva composició?" són només algunes de les frases que ajuden a aquesta reflexió conjunta... però cal que l'infant tingui capacitat per a fer-ho. Alguns infants serà amb tres o quatre, d'altres a partir de cinc o sis...
I quant a participar... has de fer el que el teu cor et dicti. Jo no sóc partidària de participar, ni en aquest tipus de propostes ni en les artístiques a no ser que tinguem molt clar que aleshores no es tracta d'un procés per als nens, sinó un procés de creació col·lectiu (a nivell d'escola, comunitat, família...) i, en la meva humil opinió, són dues coses molt diferents. Això no vol dir que un sigui bo i l'altre no, vol dir que hi ha d'haver moments per a l'un i per a l'altre.
Un procés creatiu centrat i orientat en i per als infants sorgeix del seu interès i es centra en les seves capacitats i competències, cobrint les seves necessitats i donant sentit a les seves motivacions.
Un procés creatiu col·lectiu és obert i evoluciona en funció de les necessitats de totes les parts implicades, és més complex. Perquè encara que no interferim, intervenim, i per tant condicionem i modifiquem el procés natural de l'infant. En un moment donat ens pot semblar positiu, fins i tot beneficiós... però no sempre ho és.
Quan faig una proposta orientada als infants, el que jo faig és que hi participo de manera molt puntual quan em costa estirar-los per a alguna proposta i aleshores em retiro a documentar i observar. I quan gaudeixo jugant és quan creo una invitació a jugar o crear; i quan recullo els materials i els disposo de manera atractiva.
Quan la proposta és col·lectiva tot es torna més obert.
Per tant, només et puc dir: fes el que el teu cor, el teu cap i els teus dits et dictin. Si ho fas d'aquesta manera, ho faràs bé.
Moltíssimes gràcies!! Estic totalment d'acord amb el que dius, també m'encanta la idea de les dues propostes (individual i col•lectiva) m'ho annoto!!!!
ResponElimina1000 gràcies! Petonetssss
Visca!!!
ResponEliminaPetonarros!