Fa uns dies vaig rescatar unes peces de cartró que m'havien cridat l'atenció per la seva forma i el seu gruix. M'encanta el cartró: és un material fantàstic. Veient el gruix de les peces vaig pensar que seria fantàstic per a clavar-hi coses... i, pensava, que aquestes coses es puguin embellir d'alguna manera... vaig tenir clar que volia oferir filferro juntament amb el cartró ja des del minut zero, però com hi posava el toc alegre, vistós, acolorit? Llanes de colors? Granadura? Perles hama? I al final vaig obrir el calaix dels celos i allà els tenia, mirant-me i somrient-me amb ganes. Sí. Ja tenia el tercer element.
La resta, és un passeig creatiu carregat d'idees, intensitat, reptes i possibilitats.
La lectura de les imatges m'explica alguns secrets:
· Que en Biel es va esforçar molt per a aconseguir tallar el filferro. El que no m'expliquen les imatges és que, finalment, va descobrir que unes tenalles tallen molt millor que les altres.
· Que la Llum va dedicar els primers cinc minuts a crear un disseny sobre paper, un esbós del que volia que fós la seva creació. El que no m'expliquen les imatges és quan va tardar en desestimar-lo i crear quelcom totalment diferent... per si ho voleu saber: menys de cinc minuts.
· Que el procés d'en Biel va ser tan complex que va requerir de la participació de la seva germana en repetides ocasions. El que no m'expliquen les imatges és que ella, pacientment, a cada requeriment va deixar de treballar en la seva peça per a col·laborar en la creació de la d'en Biel... tot i que no sempre ho va fer de bona gana. Però ho va seguir fent.
· Que la Llum va dedicar molta estona a crear una estructura estable: fer, desfer, refer. El que no m'expliquen les imatges és que també es va dedicar a desmuntar una peça de cartró i que va quedar fascinada per la bellesa del cartró corrugat.
· Que en Biel va gaudir molt clavant, clavant i tornant a clavar el filferro i fent-lo atravessar el cartró. El que no m'expliquen les imatges és que també hi va haver moments en què la frustració i la ràbia el van acompanyar... i tampoc m'expliquen que ell no es va deixar vèncer i va seguir treballant.
· Que la Llum va centrar tota la seva energia i atenció (si més no la que tenia mentre no participava en la peça d'en Biel) en la seguretat de la Cinta (la conilleta Ja-Cinta). El que no m'expliquen les imatges és que deu minuts més tard, estaven muntats al cotxe, i la Cinta estrenava la seva cadireta per al cotxe.
· Que la peça de la Llum ha esdevingut quelcom molt concret, tangible i útil. Que la peça d'en Biel està en constant canvi i evolució. El que no m'expliquen és el que han après mentre ho feien.
Així que ja ho veieu: les imatges parlen, i expliquen una història que no és falsa, però que tampoc és del tot certa. No és que no sigui la realitat, sinó que és una versió parcial de la realitat. Així que no us creieu res del que us explico i creieu-vos-ho tot: la realitat, com les escultures de cartró, filferro i washi-tape és bella, canviant i mal·leable.
Gener del 2015. Set anys.
Si t'ha agradat aquesta entrada no deixis de visitar...
4 propostes creatives amb filferro
· fang · color i olor
Easy Art for Kids: Wire Sculpture - Babble Dabble Do
Wire Sculptures for Kids with Buttons, Beads & Feathers. - The Artful Parent.
