#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 4 de novembre de 2013

Cuineta de tardor.


Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap.

                        Miquel Martí i Pol.

Enceto l'entrada amb un fragment deliciós d'Ara mateix, de Martí i Pol; i ho faig perquè vull reivindicar que aquesta proposta és d'aquelles que, de tan senzilles que són, gairebé no són, perquè de tan senzilles que són, gairebé no t'atures a pensar-les, a dur-les a terme, a documentar-les. Per a reivindicar que, del poc que tenim ara, procuraré fer-ne l'ús que cal; que potser l'encerto.

La proposta és d'una simplicitat absoluta, i d'una bellesa incomparable: vaig substituïr tots els aliments de joguina de la cuineta per part de la nostra col·lecció de tresors de tardor, aquells tresors de la natura que ens serveixen per classificar i per a jugar, per a construïr aprenentatges i hipòtesis com explico en aquesta entrada. El que en va resultar és una proposta que aplega la natura i el joc simbòlic i que, gairebé sense voler-ho, esdevé un petit homenatge a aquesta tardor que, si bé és oficial de fa dies, sembla que tot just recent estrenem.

La cuineta i la presentació.

Pinyes, glans, pipes de carbassa, castanyes bordes, fulles, troncs... i tresors que em trobo a les seves butxaques.

L'escenari és una invitació, en sorgeix un joc delicat.

Amb el pas dels dies hi anem incorporant més coses, com fulles.

 Com la poma i el fruit de la magnòlia, que ens regala aquestes precioses llavors d'un vermell pujat i que en aixafar-les entre els dits desprenen una deliciosa olor dolça.

Pots per a guardar i emmagatzemar.

El fruit de la magnòlia està tancat. Amb el pas dels dies es va obrint i va deixant sortir les llavors. Aleshores els dits ténen feina.

El joc és pausat i relaxat. Possiblement, manipular objectes naturals, de tacte i pes delicat, influeix en el seu estat d'ànim i, en conseqüència, en el seu joc.

En Biel composant un mandala amb elements naturals.

Elements que van i venen en les composicions.

Cuinant una truita.

Pastís per a tota la família.

Composicions que s'han guanyat ser fotografiades (fotografia feta per en Biel).

I un bon plat per a esmorzar.

Endolcit i espolvorejat amb cacau!

Si intentem veure-hi més enllà de la vessant lúdica, podreu observar que el joc simbòlic té un pes molt important en aquesta proposta. Un joc ric, que parteix de la manipulació (fer la pinça, tapar i destapar, roscar i desroscar, utilització de pinces, espàtules, etc.), la composició (arranjament de plats, cassoles i paelles, disposició i emmagatzematege dels estris i elements en l'espai...) i les sensacions, es desperta amb la simple manipulació d'aquests materials que conviden a sentir la tardor més propera, a fer-nos-la més nostra, però que finalment desemboca en jugar a canviar les qualitats i propietats dels elements és un exercici generós de creativitat i imaginació, que tot està per fer i tot és possible.

Octubre i novembre del 2013. Gairebé sis anys.

10 comentaris:

  1. Magnífic i inigualable Martí i Pol !!!
    M'encanta el plantejament de la vostra activitat , és preciós. Quina envejeta , el David de joc simbòlic té 0 patatero , snif. M'encantaria poder jugar d'aquesta manera , nosaltres tenim la casa plena de fulles , branques, pedres ... però que només són això, jejej. Això sí de xocar entre elles ja en sap una estona .
    Quina estona més maca heu passat, gràcies per compartir-la!
    Petonets !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Martí i Pol era sublim!
      El joc simbòlic apareix en el moment en què l'infant necessita interioritzar-lo, ni més ni menys. Segur que al David ja li arribarà el moment, i si no, és que no ho necessita perquè amb el que fa, ja en fa prou. Hem passat (i estem passant) unes estones delicioses. Fa dues setmanes que vaig canviar el material i tot just ara comença a decaure l'interès...
      Molts petons!

      Elimina
  2. Quants records en veure aquesta proposta.
    Qui passa dels cinquanta, com jo, ha jugat així en les nostres cuinetes improvisades amb capses de cartró i de fusta. També eren temps de crisi econòmica i les nostres joguines eren molt molt simbòliques ha,ha,ha.
    Imagino que, com aleshores, els teus fills també s'ho han passat genial, enhorabona!!!
    Bona setmana
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, Carme, me'n alegro que t'hagi evocat la teva infància, i que hagi remogut cosetes que has volgut compartir amb nosaltres. És allò de que menys és més. Ens ho hem passat genial tots, la veritat, i penso que si alguna cosa en podem treure de beneficiosa d'una situació dura i extrema és que podem aprendre a valorar realment les coses pel que ens aporten i ens ofereixen, no pel que costen.
      Un petó gegant!

      Elimina
  3. Ohhh, quina entrada més poètica, ideal per descobrir una vegada més, la bellesa de la vida quotidiana! M'ha encantat la proposta de barrejar els elements naturals que recol.lectem amb la cuineta: segur que ho posem en pràctica, de fet, només hem de canviar la safata de lloc perquè el joc flueixi... Com alguna vegada has dit: les propostes senzilles sovint són les millors. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. És justament això, són coses tan senzilles que a vegades se't poden passar per alt... estic segura que si ho proveu en quedareu encantats i enamorats, justament com em va passar a mi!

      Elimina
  4. M'agrada molt aquest blog i si voleu podeu compartir un premi a http://pensamentsdecolors.blogspot.com.es/. Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per passar-te per aquí, i gràcies pel premi! Vaig a visitar el teu blog!

      Elimina
  5. Felicitats x blog es una passada.Per mi ha sigut una gran descoberta.
    X cert d.on es aquesta cuineta? Estic mirant cuinetes x la meva filla i aquesta m encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pels piropos i benvinguda a la casa de la imaginació. Espero que t'ho passis bé entre nosaltres! Aquesta cuineta és d'una botiga de Girona que es diu Joguines Mili, al tió li va costar força trobar una cuineta prou gran per a dues criatures, però la va trobar allà! És gran i de fusta, com a mi m'agrada.
      Una abraçada!

      Elimina

Digues la teva!