Cuineta de tardor.

Potser el secret és que no hi ha secret

i aquest camí l’hem fet tantes vegades

que ja ningú no se’n sorprèn; potser

caldria que trenquéssim la rutina

fent algun gest desmesurat, alguna

sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara

no sabem fer-ne l’ús que cal; qui sap.

                        Miquel Martí i Pol.

Enceto l'entrada amb un fragment deliciós d'Ara mateix, de Martí i Pol; i ho faig perquè vull reivindicar que aquesta proposta és d'aquelles que, de tan senzilles que són, gairebé no són, perquè de tan senzilles que són, gairebé no t'atures a pensar-les, a dur-les a terme, a documentar-les. Per a reivindicar que, del poc que tenim ara, procuraré fer-ne l'ús que cal; que potser l'encerto.

La proposta és d'una simplicitat absoluta, i d'una bellesa incomparable: vaig substituïr tots els aliments de joguina de la cuineta per part de la nostra col·lecció de tresors de tardor, aquells tresors de la natura que ens serveixen per classificar i per a jugar, per a construïr aprenentatges i hipòtesis com explico en aquesta entrada. El que en va resultar és una proposta que aplega la natura i el joc simbòlic i que, gairebé sense voler-ho, esdevé un petit homenatge a aquesta tardor que, si bé és oficial de fa dies, sembla que tot just recent estrenem.

La cuineta i la presentació.

Pinyes, glans, pipes de carbassa, castanyes bordes, fulles, troncs... i tresors que em trobo a les seves butxaques.

L'escenari és una invitació, en sorgeix un joc delicat.

Amb el pas dels dies hi anem incorporant més coses, com fulles.

 Com la poma i el fruit de la magnòlia, que ens regala aquestes precioses llavors d'un vermell pujat i que en aixafar-les entre els dits desprenen una deliciosa olor dolça.

Pots per a guardar i emmagatzemar.

El fruit de la magnòlia està tancat. Amb el pas dels dies es va obrint i va deixant sortir les llavors. Aleshores els dits ténen feina.

El joc és pausat i relaxat. Possiblement, manipular objectes naturals, de tacte i pes delicat, influeix en el seu estat d'ànim i, en conseqüència, en el seu joc.

En Biel composant un mandala amb elements naturals.

Elements que van i venen en les composicions.

Cuinant una truita.

Pastís per a tota la família.

Composicions que s'han guanyat ser fotografiades (fotografia feta per en Biel).

I un bon plat per a esmorzar.

Endolcit i espolvorejat amb cacau!

Si intentem veure-hi més enllà de la vessant lúdica, podreu observar que el joc simbòlic té un pes molt important en aquesta proposta. Un joc ric, que parteix de la manipulació (fer la pinça, tapar i destapar, roscar i desroscar, utilització de pinces, espàtules, etc.), la composició (arranjament de plats, cassoles i paelles, disposició i emmagatzematege dels estris i elements en l'espai...) i les sensacions, es desperta amb la simple manipulació d'aquests materials que conviden a sentir la tardor més propera, a fer-nos-la més nostra, però que finalment desemboca en jugar a canviar les qualitats i propietats dels elements és un exercici generós de creativitat i imaginació, que tot està per fer i tot és possible.

Octubre i novembre del 2013. Gairebé sis anys.