#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 1 de novembre de 2013

El joc de la vida de Conway.


Els que fa temps que seguiu el blog ja deveu saber que m'encanten les coses pixelades, des de la senzilla invitació creativa que és una fulla quadriculada, els patrons amb post-its o amb peces de bijuteria fins a la interactivitat d'un codi QR. 

Llenguatge matemàtic, lògica, llenguatge binari i píxel art s'uneixen en un joc meravellós. Per això, la primera vegada que em van presentar el Joc de la vida amb aquest vídeo em vaig quedar fascinada:


El joc de la vida es basa en unes regles senzilles.  

L'univers del joc de la vida és una malla ortogonal bidimensional infinita (exemple: una taula o matriu), de cel·les individuals, cadascuna de les quals té dos estats possibles: viu omort. Cada cel·la interacciona amb els seus vuit veïns, que són les cel·les a què està connectada horitzontalment, verticalment o diagonalment. A cada unitat de temps, es donen les següents transicions:
  1. Tota cel·la viva amb menys de dos veïns vius mor (de solitud).
  2. Tota cel·la viva amb més de tres veïns vius mor (de sobreconcentració).
  3. Tota cel·la viva amb dos o tres veïns vius, segueix viva per a la següent generació.
  4. Tota cel·la morta amb exactament tres veïns vius torna a la vida.
Aquest patró inicial constitueix la llavor del sistema. La primera generació és creada aplicant aquestes regles simultàniament a totes les cel·les de la malla. Les regles es continuen aplicant repetidament per crear futures generacions.

Com a curiositat podem explicar que una de les figures que es desplacen (el planador) és l'emblema hacker per excel·lència (per raons òbvies).

Si teniu ganes de jugar-hi... en aquest enllaç trobareu el joc. A casa hi hem jugat tots, ens ho hem passat molt bé. Si bé els nens encara són petits per a entendre (o més ben dit per a recordar) totes les regles, sí poden explorar amb patrons i formes geomètriques, recordar regles senzilles, com per exemple que un quadre aïllat no pot sobreviure, i hipotetitzar sobre el que li succeirà a una forma concreta.


Patró en una graella de 10x10.

Composant un patró en una graella de 50x50.

Creant un nou patró a partir d'un patró estàtic fruit del joc anterior. Els patrons es poden crear conjuntament.

Fascinació mentre el patró canvia generació rera generació.

Els patrons que creaven els nens han anat guanyant complexitat. Els nens feien hipòtesis sobre quines formes viurien i quines no.

Després en Biel ha volgut fer un dibuix basant-se les formes pixelades i en algunes idees que li han suggerit.

video
En aquest vídeo podeu veure com evoluciona un patró creat per servidora.

En el dia dels morts, hem jugat al joc de la vida. Com una manera de desmitificar la vida i la mort, una manera d'entendre per quin motiu és necessària la mort per a la vida: per a que evolucioni.

Novembre del 2013. Sis anys menys quinze dies.

1 comentari:

  1. És molt bonic contemplar com evolucionen els patrons. Crear un dibuix personal i veure com evoluciona t'ha d'esperonar a parts iguals la creativitat i la malenconia, pel que té de poètica qualsevol reflexió sobre la vida i la mort...
    De veritat, com m'ho miri gaire més, corro el perill d'animar-me a fer dibuixos pixelats per satisfer la meva curiositat i acabar enganxada al joc...

    ResponElimina

Digues la teva!