I com a proposta és fascinant. El funcionament consta de dues normes molt senzilles: en primer lloc, no es pot mirar dins la capsa, així que s'ha d'agafar una cosa a l'atzar, a cegues, es pot tornar a posar dins la capsa, però la gràcia és no fer-ho; i en segon lloc, s'ha de gastar tot abans d'agafar novament coses de dins la capsa.
Aquesta vegada he omplert la capsa amb material que brilla amb la llum negra (ja sabeu que en som súper fans!). Així hi ha gomets, pompoms, trossets d'escurapipes, cola fluorescent, cinta adhesiva fluorescent, cinta de roba…
Part dels materials que hi ha dins la capsa: gomets
La invitació.
Busca i rebusca!
Dibuixar, enganxar...
L'acció a la taula.
La proposta té molt bona acollida, així que durant mesos anem repetint. Cada vegada que posem la mà dins la capsa l'emoció és màxima!
Si les formes no quadren amb les idees, sempre es poden retallar.
Enganxar.
Les cintes de roba són ideals per a tallar.
I per a banyar en cola ¬¬
L'atzar i la creativitat generen imatges curioses.
I es dibuixen personatges. El que en un primer moment eren unes mans, es converteixen en cossos, capes...
I apareix l'Amante Guisante (atenció, per més que moli, el vídeo és potser un pèl massa gamberrot per als nens)!
La casualitat pren importància dins del procés creatiu i es disfressa de joc. Però quins avantatges ofereix aquest procés? Amb quina finalitat? Més enllà de l'aspecte lúdic (és que crear pot ser encara més divertit?!) i del fet que ens permet reciclar aquelles cosetes que acabarien al fons d'un calaixet (o a les escombraries!) hi ha alguns aspectes que potencia: la capacitat d'adaptar-se a les diferents situacions i contextos, l'aprendre a valorar i utilitzar el que es té i la presa de decisions: la idea sobre què puc crear queda fortament condicionada per els materials de què es disposa, és més, pel fet que es coneix de què es disposa en aquell precís instant però no es pot saber quin serà el proper material, així que el procés creatiu obliga a restar atents i a improvisar a mesura que va avançant: cada moment és emocionant. El primer material que se'n tregui condicionarà fortament la resta del procés, marcarà un punt d'inflexió i pot generar una idea que guiï la resta del procés.
Agost del 2013 - Gener del 2014 cinc i sis anys.
Si us ha agradat aquesta entrada, no us podeu perdre…
La llum negra és genial!
ResponEliminaA l'escola, per sant Jordi, sempre es prepara una representació amb llum negra i és espectacular.
La reflexió final és molt encertada. Passa sovint en les nostres vides: el primer pas condicionarà fortament la resta del camí; encara que, després podem decidir seguir per alguna drecera.
Petonets
Carme
Que xula ha de ser aquesta representació, fa temps que tinc ganes fer fer gresca amb la llum negra i el moviment, ja tinc un parell d'idees…! Les decisions que prenem condicionen el futur, en qualsevol moment i fet de la vida, que no deixa de ser un camí, i un camí es fa posant un peu davant de l'altre. Ens encaminem cap al futur amb un peu en el present i un altre en el passat.
ResponEliminaPetons gegants!
Tens tota la raó: els condicionants marquen l'inici del camí, però esperonen moltíssim i et fan explorar el que segurament mai se t'hagués acudit... Molt bona reflexió. Ja tinc la capsa guardada de la primera vegada que ho vas proposar però no ho he provat perquè em semblaven petits per entendre el joc. Crec que ja ha arribat el moment! Una abraçada
ResponEliminaQue bé, estic segura que el dia que siguin prou grans, els agradarà molt. El millor és que és un procés amb una finalitat molt oberta però que alhora els ajuda a acceptar les normes i a utilitzar el que ténen a l'abast…
EliminaUn petó gegant!
Acabo de descubrir tu blog y llevo un rato curioseando por tus entradas encantada de lo que encuentro ¡me parece estupendo!, felicidades por tantas propuestas cargadas de intención y creatividad, con tu permiso me quedo por aquí :)
ResponEliminaPor cierto lo de la luz negra me ha encantado, ya mismo estoy buscándola :)
Una abrazo
Que bien, me gusta que te guste… y, además, creo que a mi me va a gustar mucho el tuyo, que ya le he echado el ojo, vaya, que con la entrada de las galletas me has llegado… La luz negra la encargué en la ferretería del barrio y en un plis me llegó.
EliminaUn abrazo gigante!