Abans de començar vaig explicar als nens quina era la meva idea, i quin era el procediment. Així podien demanar ajuda en cas de necessitar-la, i si jo havia d'intervenir, no els sabria greu. No es tracta tant de dirigir el procés, fet que podria condicionar el procés creatiu, sinó donar pautes i consignes amb antelació, fet que permet l'expressió lliure.
Un bol amb ceres i una cartolina blanca són la invitació. Tot i saber que el dibuix no perdurarà, la inspiració és lliure.
Com més superfície cobreixi la cera, més vistós serà el resultat.
El motiu escollit per en Biel és geomètric.
El motiu escollit per la Llum és floral.
Quan la major part de la cartolina ja està coberta de cera, posem un paper a sobre i ens disposem a dibuixar.
La Llum segueix inspirada en motius florals, en Biel segueix amb els motius geomètrics.
Dibuixar, omplir...
Retirar i observar.
Com més detallat sigui el dibuix, i més superfície de paper abasti, més canvis de color hi haurà en el dibuix resultant.
Els processos i els temps de cadascú són diferents. A en Biel el procediment el fascina, i s'endinsa en la seva manera de dibuixar: fa dibuixos molt petits, molt detallats, carregats de formes geomètriques i jugant amb pocs colors. La Llum ha explorat la tècnica, però li resulta més atraient la possibilitat de fer un dibuix de gran format, ple dels vibrants colors de les ceres, així que es dedica a completar el dibuix inicial.
L'emoció cada vegada que es retira el paper és màxima.
Jo també m'animo i, inspirada pels motius geomètrics d'en Biel, busco una làmina quadriculada per a sumar-m'hi.
Amb una lupa es poden apreciar millor els detalls.
El dibuix del dret.
I del revés. El color s'ha transferit només a la part que tenia cera a sota.
I els meus triangles.
Molts i molts triangles.
I la lletra s'ha de fer invertida. La taula de llum m'ajuda a situar la paraula al centre del paper.
Et voilà! Una làmina bonica.
Positius i negatius.
De la mà de les ceres toves ens endinsem de nou en el camí de la casualitat i el procés creatiu. Juguem amb motius geomètrics i florals, però les possibilitats són infinites, així com les combinacions de colors.
Gener del 2014. Sis anys.
Si t'ha agradat aquesta entrada, no dubtis a visitar…
Ostres, quina passada! M'ha encantat!
ResponEliminaGràcies, Mama Duende! És com una espècie de paper carbó casolà multicolor! Uoooo! ^ ^
EliminaHo trobo preciós! Desconeixia aquesta tècnica, ideal per veure el mateix dibuix a color o en blanc i negre i en posicions simètriques. Girar el paper i descobrir com ha quedat el de sota ha de ser màgic. Una abraçada
ResponEliminaLa veritat és que tant el procés com el resultat són molt bonics. Jugant amb la posició dels papers i la distribució dels colors es poden aconseguir resultats preciosos, n'estic segura. Un petó ben gros!
Eliminaguauuuuuuuuu, que xulo !!!!! mai no se m'hagués acudit res semblant . I quina feinada els triangles guau!!!
ResponEliminaGràcies per la inspiració, ho tindrem en compte !!
petonets
M'agrada! A mi se'm va acudir gairebé per casualitat, a la classe, després d'escriure en un paper sobre un dibuix amb ceres… amb els triangles hi he tingut una bona feinada però ha sigut molt relaxant! Molts i molts petons!
EliminaHola!`
ResponEliminaT'he descobert a través de la Ines de Mamarecicla i m'agraden mlolt les idees que ens proposes, Em quedo per aqui i et convido a passar per la meva caseta
Ptns
Que bé que t'hagis passat per aquesta petitat caseta i t'hagi semblat acollidora, les propostes que fem són petites aventures quotidianes… d'altra banda, la Inês té un blog fantàstic i molt inspirador, així que si el seu blog t'agrada, el nostre, espero que també.
EliminaMolts i molts petons, vaig a descobrir el teu!