Els mapes no només són molt útils, també són molt bonics. Si seguiu el blog, sabreu que m'agrada proposar als nens de dibuixar i pintar sobre superfícies que no siguin immaculades: un fons estampat és una inspiració, una senzilla provocació. Perquè les línies que s'hi dibuixen, que s'encreuen, que s'entrellacen, que transcorren paral·leles, que es dibuixen, que s'acaben, que tornen sobre el seu propi traçat… les línies que es dibuixen sobre un mapa són capritxoses, i conviden a la contemplació, a la reflexió, a la curiositat.
M'agrada sorprendre als nens amb invitacions a crear, ho faig sovint i, gairebé sempre, són propostes molt senzilles, que preparo en menys de cinc minuts amb allò que tinc a mà a l'estudi… potser per això els resulten tan encisadores. En aquesta ocasió només fan falta dues coses: mapes i retoladors.
Què suggereixen les formes i línies d'aquest mapa?
Quina interpretació del color? Quina inspiració sorgeix?
La inspiració de la Llum està relacionada amb un interès recent per els mussols.
La d'en Biel va més encaminada a "completar" el paisatge, que ell considera incomplet.
Si la invitació a crear funciona, el seu temps i capacitat d'atenció s'hi aboquen.
Mentre dibuixen, imaginen, parlen, s'expliquen i t'expliquen, evocant idees i omplint-se de fantasia.
Els arbres i avets estrellats es distribueixen alegrement, omplint buits i creant constel·lacions arrelades.
La família de mussols també ha crescut, i es mostren impacients per a conèixer els propers membres de la família.
Colze amb colze.
Aprofitant els espais que regalen els colors: taurons, gegants…
Enmig de la proposta sorgeixen preguntes, preguntes que cada vegada em costa més respondre: rescatem l'atles.
Busquem, llegim, ens situem. Ciutats i pobles que coneixem.
Quanta estona tardem per anar d'A a B? Doncs imagina, busca'ls en el mapa i mira que "a prop" estan… imagina't per anar fins a C!
Sí, fins i tot amb un atles totalement obsolet (de debò, que hi surt la URSS!) ens hem quedat embadalits.
Una invitació a crear és un èxit absolut quan, després de pensar i preparar els materials, ens retirem a banda i cedim el control a l'infant. El nostre paper, ha de ser el de preparador, facilitador, el de pont entre l'infant i la proposta. Després, si ens sabem fer a banda, potser acabem amb un premi gros (com una gran lliçó de geografia).
Novembre del 2013. Sis anys acabats d'estrenar.
P.S.: buscar un nou atles (bé, potser puc esperar una mica).
Si us ha agradat aquesta proposta potser us agradin:
Dibuixant sobre làmines d'hivern.
Creative invitation: Paint and Looping lines - Tinkerlab
Creating invitations to Play - The Imagination Tree
quina gran idea!!!
ResponEliminaGràcies preciosa! Saps que formes part de la meva inspiració diària. <3
EliminaA mi també m'agraden molt els mapes i sovint els utilitzo per a les meves creacions de Fer de Paper.
ResponEliminaTens raó quan dius que en les invitacions cal saber retirar-se a temps i deixar espai a la creativitat. Tu en això ets una crack!
Petonets
Carme
Els mapes i els plànols tenen un encant, la meva mirada de seguida hi troba camins i caminets per a entretenir-se entre les línies. A banda d'això, procuro deixar-los espai per a expressar-se, algunes vegades ho aconsegueixo, d'altres em costa un xic fer-me a un costat, però tenir-ho present és sempre el primer pas per a posar-hi remei.
EliminaPetonets dibuixats entre línies creades per la natura i per la mà dels homes.