La teoria de les peces soltes.

Fa temps que per internet circulen alguns apunts i articles sobre el que es coneix com "La teoria de les peces soltes", en anglès Theory of loose parts. Us recomano que en feu una cerca exhaustiva a google i descobrireu explicacions meravelloses com aquesta de la Kate de l'inspirador blog "An Everyday Story", aquesta de la sempre sorprenent Cathy de Nurturestore o aquesta altra que fa la Jenny del fantàstic blog "Let the children play".

En els anys 70 (concretament el 72) un artista i arquitecte anomenat Simon Nicholson va desenvolupar la "Teoria de les peces soltes". En aquest enllaç trobareu el document en PDF (en anglès), un article titulat "La Teoria de les Peces Soltes, Un important principi per la metodologia del disseny."
Simon Nicholson, 1972. L'article comença dient:

"La creativitat és per a uns pocs dotats: la resta estem obligats a viure en entorns construïts per aquests pocs dotats, escoltar la música d'aquests pocs dotats, utilitzar els invents i les arts d'aquests pocs dotats, i llegir els poemes, fantasies i jocs d'aquests pocs dotats.

Això és el que la nostra educació i cultura ens condicionen a creure, i aquesta és una culturalment induïda i perpetuada mentida.

Basant-se en aquesta mentida, l'elit cultural dominant ens diu que la planificació, el disseny i la construcció de qualsevol part de l'entorn és tan difícil i tan especial que només aquests pocs dotats - aquests amb graus i certificats en planificar, enginyeria, arquitectura, art, educació, psicologia conductual, i demés - poden resoldre correctament els problemes de l'entorn."

Una introducció potent per a una teoria que reforça el pont entre l'ésser humà amb la natura, que promou el "pensar amb les mans" o "aprendre fent", però que sobretot considera que tothom té capacitats creatives i que l'únic camí a la creativitat és crear. Nicholson defensava que: "En qualsevol entorn, junts el grau d'inventiva i creativitat, i la possibilitat de descobrir, són directament proporcionals al nombre i tipus de variables en ell.".  La meva interpretació de les seves paraules ve a ser que en un entorn ric, les idees es multipliquen i generen nous aprenentatges. En aquest sentit, reitera la importància d'oferir als infants, des de ben petits, materials estimulants, temps per a explorar-los i la possibilitat d'implicar-se, de provar, fer i desfer sense por a ser jutjats ni menystinguts. La ment d'un infant escapa als convencionalismes, els adults tenim molt per a aprendre d'ells.

Entenem per "peces soltes" aquells objectes que no són joguines però que en un context de joc permeten a l'infant explorar i explotar la seva creativitat. Objectes que es poden combinar entre si per formar composicions i escenaris de joc. Que destaquen per les seves qualitats i per les seves possibilitats: l'infant pot escollir com utilitzar aquests materials ja que són materials inespecífics i sense una finalitat concreta, que afavoreixen el procés d'aprenentatge obert i guiat pel propi interès, adaptat al propi moment evolutiu. El tipus de joc que sorgeix ajuda l'infant a concentrar-se i a centrar la seva atenció, a aprendre mitjançant l'assaig-error. El joc amb peces soltes ofereix possibilitats infinites de joc i estimula la creativitat, el pensament divergent i la resolució de problemes que sorgeixen durant el procés creatiu.

Els materials:

Els materials que poden ser considerats "peces soltes" es poden dividir bàsicament en dos grans grups:

Materials de la natura.

- Naturals o recollits de la natura:

   - aigua, sorra, arròs, sal, grava, terra...
   - petxines, conquilles,
   - plomes
   - llavors, tavelles,
   - pedres, vidre de mar
   - troncs, branquillons, rodelles de troncs
   - pinyes, fruits secs i cloves
   - fulles, flors, branquetes d'herbes aromàtiques

- Processats, artificials o modificats:

   - pom-poms (de paper, de fil, de llana...)
   - teles i retalls de roba, feltre...

Objectes de plàstic i metall.

   - xapes d'ampolla, femelles, visos...
   - taps de suro, de plàstic...
   - botons, pinces d'estendre la roba
   - ulls de joguina per a manualitats
   - bastonets, palets i canyetes
   - tesel·les, bales de vidre
   - monedes
   - granadura (de la que s'utilitza per a bijuteria)
   - boletes i peces de fusta
   - rul·los de perruqueria,
   - pasta alimentícia, sèmola
   - mandrils i rotlles de paper
   - peces de fusta per a construccions i blocs
   lògics


- Alguns elements que podem utilitzar per a potenciar el joc amb aquests elements:

Objectes i materials complementaris.

   - galledes, caixes, capses
   - pots, llaunes, envasos, ampolles
   - miralls
   - bols, plats, safates
   - pinzells,
   - pinces i tenalles, coladors,
   - animals i figures humanes de goma
   - oueres, motllos de magdalenes, de    
   bombons...

El joc i les seves característiques.

A l'aire lliure.

Pedres, aigua, flors, gespa... curiositat i temps per a explorar.

Fulles, troncs... composicions espontànies. El plaer de crear amb el que es té a mà.

A l'interior.

Invitació a jugar amb peces soltes sobre un mirall. Creació d'un món en miniatura.

Disposició dels objectes sobre una taula.

Composició.

Processos rics i enriquidors.

Organitzats i reorganitzats.

Que prenen part en el joc.

Que es combinen entre ells.

Que prenen vida (si voleu descobrir de què parlen aquests peixos cliqueu en aquest enllaç).

Materials que es tornen complexos.

Delicats.

I preci(o)sos.

És un camp que s'obre a l'art i que convida a participar-hi de manera activa, com vam tenir el plaer d'experimentar quan vam visitar la mostra de l'inund'art a la casa de cultura.

Si voleu descobrir algunes de les propostes que hem portat a terme i que encaixen dins d'aquesta teoria podeu tafanejar-les a través de l'etiqueta "peces soltes" que hi ha al lateral dret del blog.

I si encara no en feu prou, us convido a tafanejar el tauló "Teoria de les peces soltes" a Pinterest on recopilo algunes idees meravelloses i molt inspiradores.

Entrada apadrinada per l'Elisabetsalie.