Ingredients:
La massa:
200 gr. de farina d'ametlla
125 gr. de moniato (o patata) bullit amb pela i ja pelat
175 gr. de sucre blanc o morè
Els gustos:
1 cullerada sopera de cacau de reposteria en pols
1 cullerada de postre de cafè soluble
Suc i ratlladura de mitja llimona
Suc i ratlladura de taronja
Xarop de maduixa
Coco ratllat
Per a decorar:
Un ou batut dil·luït amb una culleradeta d'aigua
Pinyons
Ametlla Picada
Ametlla Laminada
Crocant d'ametlla
Trossos de fruita confitada
Procediment:
1. Rentar i bullir la patata o moniato, pelar-lo separar-ne 125gr. i aixafar-lo en un bol per a fer-ne un puré.
2. Afegir al puré resultant el sucre i l'ametlla, amassar amb ganes.
3. Fer tantes parts com sabors desitgem i afegir-hi els sabors. Deixar reposar entre 6 i 8 hores a la nevera.
4. Presentar les masses i els ingredients per a decorar. Donar forma als panellets. Es poden pintar amb l'ou batut i arrebossar amb ametlla, coco i pinyons. Es poden decorar amb una mica de fruita confitada o melmelada, en aquest últim cas millor no pintar-los amb ou.
5. A mesura que els anem fent els anem posant a la safata del forn. Un cop els tenim tots, els posem al forn a uns 220ºC durant uns 8 minuts.
6. Deixar refredar i nyam!
En el que m'agradaria incidir és precisament en com intervenen tots els sentits en el procés d'elaboració dels panellets. Com els sentits s'impliquen i es barregen en un procés que és plàstic, però també estètic. En un procés que es val del volum, del color, del sabor, del contrast.
Oïda.
Anar a comprar a mercat els ingredients és estimulant: paraules que es converteixen en bossetes plenes de coses concretes, ingredients i preus que podem llegir i repetir (i comparar!) abans de comprar...
D'altra banda, els sons que poblen les parets de la cuina són part del procés: ratllar la pela de la llimona, batre un ou, el soroll que fa el sucre en caure al bol... i no ens podem oblidar d'acompanyar-nos de música mentre treballem.
Vista.
La mirada acompanya els ingredients al llarg d'aquest procés que converteix colors en sabors, i sabors en textures. Observar els diferents canvis que es succeeixen és tan natural com valer-se dels propis ulls per a quantificar i mesurar.
Olfacte.
L'aroma que emana del forn i omple tota la casa és, segurament, el més significatiu. Però tots els ingredients ténen la seva pròpia olor i, fins i tot, l'aroma de la pròpia massa canvia en afegir-hi alguns sabors, matisant-la de manera sorprenent.
Tacte.
A través del tacte percebem gran part de les sensacions inherents al procés: el plaer d'amassar, la temperatura, textura i viscositat de la massa, de l'ou, o agafar i deixar caure un grapat de pinyons entre els dits, com canvia la textura de la massa que un cop cuita s'endureix lleugerament per fora. La mal·leabilitat de la massa crua ens enllaça amb el volum, el pes, i la forma, que s'amaguen i s'entrelliguen enmig dels ingredients i converteixen l'experiència en una proposta no només sensorial i plàstica, sinó també matemàtica.
Gust.
L'ou cru (de petita sempre volia ajudar a la meva abuela a fer la truita de patata per a poder menjar-me l'ou batut a cullerades!), els pinyons i l'ametlla cuita i crua, el sabor enganxós de la massa crua (qui es pot resistir a tastar-la?), la dolçor de la xocolata, l'acidesa de la llimona... i com canvien els sabors en coure els panellets.
A través del cos els aprenentatges busquen el seu lloc dins el cap, i ho fan per cinc camins: els sentits. Els panellets són dolços i suaus, una festa per al paladar... però ens han aportat molt més fent-los que no pas només menjant-los.
Per a fer aquesta entrada he comptat amb la col·laboració dels meus petits ajudants, i no només a la cuina. M'han ajudat a entrar la llista d'ingredients i ho han volgut explicar a la pàgina del facebook, com podeu veure en aquest enllaç.
Octubre del 2013. Cinc anys, gairebé sis.
M'encanta com has enfocat aquesta entrada, és genial !!! i estic completament d'acord amb tu, la cuina és una exercici i un plaer per tots els sentits, que treballen ben sincronitzats per tal que puguem gaudir d'un procés màgic .
ResponEliminaUs ha quedat preciós !!! I això que no m'agraden els panellets, jeje !!
Una abraçada !
Tots els sentits s'impliquen a l'hora de regalar-nos els aprenentatges que esdevenen records. A la cuina amb nens s'hi ha d'entrar amb il·lusió, amb ganes de divertir-se i sense por a netejar. I el millor és que els sentits es troben en tot el que passa dins la cuina!
EliminaA mi m'han començat a agradar de gran, els panellets, igual que la coliflor, curiós, curiós.
Molts petons!
Fan molt i molt bona pinta... és una llàstima que per la xarxa només es puguin veure, perquè si es poguéssin provar, ja us en quedarien poquíssims! Nosaltres en farem demà. Petons
ResponEliminaLa veritat és que van quedar molt i molt bons, però res a envejar als vostres súper creatius panellets!
Elimina