#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris química. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris química. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de juny del 2016

Festival de colors en una bombolla

Un manantial
breve y fugaz
entre las manos.



Fa uns dies vam acompanyar un passeig d'aquells mandrosos, un passeig de diumenge havent dinat, amb una bona ració de bombolles de sabó.

Caminant, caminant, vam arribar a la vora de l'estanyet que hi ha al Parc del Migdia.

Un cop allà, les bombolles ens van fascinar.

Vam poder observar com una a una, totes les bombolles que queien a l'aigua es comportaven de la mateixa manera: en tocar l'aigua passaven de ser totalment transparents a mostrar un ampli ventall de colors just abans d'esclatar.

Una bombolla d'aigua no és més que una esfera d'aigua atrapada entre dues fines capes de sabó: una per dins i una per fora. Vam elaborar una teoria... vam suposar que era perquè en tocar l'aigua la seva composició canvia i també ho fa el seu aspecte: a mesura que el sabó es trasllada cap a l'aigua podem observar com els colors de la bombolla ens mostren tota la seva iridiescència, i com aquesta se'ns ofereix llaminera, seguint un camí i un patró dolç, evident i clar.


Un festival.

Només per als nostres ulls.

Gratuït i efímer.

Després, unes ones.

I després res.


Juny del 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...




Pintant basses ( o la bellesa de l'art efímer). 

Teranyines perlades. 

diumenge, 19 de juny del 2016

Pintant pedres amb aigua.


Time it took us
To where the water was
That's what the water gave me
And time goes quicker
Between the two of us
Oh, my love, don't forsake me
Take what the water gave me
Florence + The  Machine, What the Water Gave Me



L'aigua fascina als humans. Tant que som capaços de donar-li diferents noms en funció de l'estat en què es troba: l'anomenem aigua quan està en estat líquid, l'anomenem neu, gel o glaç quan està en estat sòlid, l'anomenem vapor quan està en estat gasós.  

Segons la viquipèdia És l'únic compost que pot estar en els tres estats (sòlid, líquid i gas) a les temperatures que es donen en la Terra. Es troba en forma líquida als mars, rius, llacs i oceans; en forma sòlida, neu o gel, als casquets polars, en els cims de les muntanyes i als llocs de la Terra on la temperatura és inferior a zero graus Celsius; i en forma de gas es troba formant part de l'atmosfera terrestre com vapor d'aigua.

Avui us portem una petita proposta on l'evaporació de l'aigua és la protagonista. 
En un raconet del petit balcó de casa hi tenim pedres, pinzells i aigua. 
Una proposta sense grans pretensions. 
Una proposta amb un alt grau de meravella, d'encís, de fascinació... 
Una proposta amb grans dosis de paciència, d'observació, de temps. 
Un respir.

Pintar les pedres amb aigua pel plaer de fer-ho, de poder-ho fer.
Deixar que s'assequin, tornar a començar.

La diferència rau en la velocitat a què l'aigua s'evapora segons si les pedres són fredes o calentes. Segons si el dia està enteranyinat o el Sol apreta. 

Els dies ennuvolats les pedres són fredes i l'aigua hi resta durant llarga estona.













Els dies assoleiats, les pedres són calentes i l'aigua s'evapora ràpidament.












Un racó tranquil.
Un moment per a agafar aire.
Per a pensar amb els dits.
Per a meravellar-te. 
Per a evaporar-te. 


Juny del 2016. Vuit anys i mig. 
Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser també t'agradarà...

Gel instantani.

Pintant roques escalfades al sol amb ceres. 


dissabte, 4 de juny del 2016

(coses) de l'aigua


Portem uns dies mig adormits.
Com si ens entrés la son a cada bafarada d'aire que ens empassem.
Com si ens entrés la son a cada glop d'aigua que degustem delerosos.
Això sí, mirar... mirem.
Això sí, pensar... pensem.

Hem sortit a carregar piles,
a inspirar-nos,
i hem investigat algunes
peculiaritats,
curiositats,
de l'aigua
i també alguns dels seus secrets
sabent que són
poc discrets,
sabent que són
cantats als quatre vents.

I hem redescobert l'aigua... coses de l'aigua,

que parla en llenguatge binari

(en aquest vídeo podeu veure què espia la Llum)

que es mou d'un miler de maneres diferents,




suau, discreta, eterna,



que té presència, formes, sentits,




que té les seves pròpies lleis observables i innegables, que regna sobre els fluids,




que té una composició que viu d'acord a les seves pròpies lleis invisibles,




que té una força constant i mutant, que marca una direcció natural,




que té una aparença, un tacte, una temperatura



L'aigua.
Concreta.
Variable.
Infinita.

Maig del 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...

Els llenguatges de l'aigua

Inversió per refracció

Aigua pentinant el reflex d'un arbre.





dimarts, 10 de juny del 2014

El color que desapareix.


Alguns projectes són no només engrescadors, sinó també fascinants i estèticament deliciosos. Això és el que passa amb aquest senzill experiment: només necessitem aigua, colorant alimentari líquid i unes gotes de lleixiu... no és màgia, és ciència!

Els materials: aigua (dins les ampolles), colorant alimentari (tubs) i lleixiu amb comptagotes.

Afegir colors...

Barrejar...

Unes gotes de lleixiu...

Et voilà!

I afegir...

I repetir...

El lleixiu és hipoclorit de sodi, un oxidant. Aquest és el responsable d'oxidar les mol·lècules de color (li roba els electrons), de manera que la seva forma canvia. Les mol·lècules del pigment segueixen en el líquid, però no absorbeixen ni reflecteixen la llum de la mateixa manera.

D'acord, el color blau ha sigut l'excepció. Això ha tornat l'experiment encara més meravellós.
I si una imatge val més que mil paraules, un vídeo val més que mil imatges. Amb ell us deixo. 
Si teniu problemes per a visualitzar-lo, el podeu veure en aquest enllaç.



Avisos i precaucions:

- EL LLEIXIU ÉS UN PRODUCTE QUÍMIC TÒXIC I ABRASIU.

- SI DECIDIU UTILITZAR LLEIXIU AMB FINALITATS CREATIVES I/O PERMETRE A LES CRIATURES UTILITZAR-NE ÉS PEL VOSTRE PROPI COMPTE I RISC I DESOBEÏNT TOTES LES RECOMANACIONS DE SEGURETAT. TINGUEU-HO PRESENT I CLAR.
- EN CAS DE MALESTAR, INTERROMPEU IMMEDIATAMENT EL PROCÉS I BUSQUEU ATENCIÓ MÈDICA.
- MAI DEIXEU LES CRIATURES AMB LLEIXIU SENSE SUPERVISIÓ.
- UTILITZEU-LO NOMÉS EN UNA ÀREA BEN VENTILADA.
- CONSIDEREU LA UTILITZACIÓ DE MESURES DE SEGURETAT I EVITEU QUALSEVOL CONTACTE AMB LA PELL, ELS ULLS I LES MUCOSES.
- EVITEU BARREJAR-LO AMB ALTRES PRODUCTES QUÍMICS PER A EVITAR GASOS I INTOXICACIONS.
(ho sé, direu... però vosaltres heu passat dels guants i les ulleres... cert, però jo sóc un desastre, vosaltres heu de fer les coses bé, no com jo).

Juny del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquest experiment, no deixeu de visitar...