M'encanta llegir. Un dels records més entranyables de la meva infància està relacionat amb la lectura: cada primer divendres de mes, el meu pare arribava a casa amb un llibre per a cadascun de nosaltres. Així, mica en mica, divendres rera divendres, vaig aprendre a estimar els llibres. Després els llegia, en parlàvem... i per a mi era molt important. Sóc filla de família nombrosa, així que quan queia a les teves mans una cosa que portava el teu nom (només el teu nom!) era un gran tresor. Així vam fer gran part de la col·lecció "El vaixell de vapor" (Sèrie blanca, blava, taronja... i vermella!) i els de "Tria la teva aventura". Vaig anar creixent i la meva mare em va descobrir "Jane Eyre" i "Matar un Rossinyol", i a partir d'aquí ja no vaig poder parar.
De gran, he seguit estimant els llibres. No puc llegir-ne només un, normalment en faig seguir dos o tres a la vegada. Actualment acabo de rellegir per enèsima vegada "La plaça del Diamant" (sóc Rodorediana fins a la mèdul·la, sempre estic rellegint algun llibre), estic llegint "Brevíssima història del temps" de Stephen Hawking i estic enganxadíssima a "Riña de gatos" del gran Eduardo Mendoza. Com veieu, els meus gustos són variats: si té lletres, m'agrada. Com a mare, desitjaria encomanar als meus fills aquesta passió per la lectura. Perquè a llegir s'aprèn llegint. Perquè llegir no és encadenar paraules una darrera l'altra fins a explicar un fet, una teoria o una història. És molt més. Llegir és emocionar-se, viure, reviure, recordar i descobrir. Llegir és aprendre, sorprendre's, créixer per dins.
A l'estiu ja vam improvisar un racó de lectura a l'exterior. Un racó de lectura infantil hauria d'estar ubicat en un espai on els petits es sentin segurs i lluny de les distraccions. Un espai on relaxar-se, recollir-se i abandonar-se a gaudir de la lectura. Visitem regularment les biblioteques municipals i, gràcies a elles, podem descobrir nous llibres (i vertaderes joies). Després d'una de les nostres últimes visites, vam tornar força carregats... i els llibres no ens cabien a la lleixa destinada per als contes. Així que vam decidir improvisar un racó de lectura dins de la tenda que hi havia en aquell moment a l'espai creatiu. Així, amb una catifa, alguns coixins, una cistella de vímet i la taula de llum fent de làmpada, el nostre racó de lectura va sorgir del no-res.
Així es veu des de fora...
Convida i acull.
Per llegir i deixar volar la imaginació.
Per a explicar contes...
Un espai viscut i ple de vida.
Si voleu més informació (i inspiració) no deixeu de...
- visitar el nostre recull de racons de lectura a Pinterest
- llegir aquest meravellós article de Cultureta: Deu idees per fomentar la lectura entre els infants
- jugar amb l'etiqueta #creixerllegint a instagram
Setembre del 2013. Cinc anys i mig (gairebé sis).
Oh, I just love this! I know Theo and Lucy would just go crazy for this~ great inspiration! I love how you shared your love of books and how it developed in your childhood. I remember reading every night in bed and still do it now!
ResponEliminaI love reading nooks, I would love to live in a bigger house and to have small reading corners everywhere! I'm sure you'll find the way to use this inspiration! Reading is always fun and makes us discover new places and feelings...
Eliminaés genial !! m'encanta la proposta i el vostre racó, des d'aquí ja es veu que és molt especial. Nosaltrws no tenim gaire espai a casa, però m'has fet pensar que alguna coseta potser podríem fer , és que ho has explicat tan bé ....
ResponEliminaUna abraçada i gràcies!!
Nosaltres muntem i desmuntem amb freqüència els espais, els repensem... una manera d'aprofitar un petit espai i, alhora, descobrim que els espais es poden transformar i poden tenir diferents utilitats... i a vegades hipotequem algun espai, però com que tot és reversible... pensament divergent!
EliminaMolts petons!
Us ha quedat genial!
ResponEliminaNosaltres a casa també som grans lectors però els costums canvien i el nostre fill ja no tragina llibres de paper. Quin greu no gaudir de l'experiència de girar la pàgina, de l'olor de tinta... per sort l'emoció de les històries per descobrir segueix intacte!
Bona setmana
Carme
Sí! Jo sóc amant dels llibres, però és clar, tampoc he provat els e-books (potser me'n enamoraria...). Això sí, la màgia és la mateixa!
EliminaPetonets carregats d'històries!
Un racó preciós! Sembla mentida però el fet de tenir un petit sostre de colors a la seva mida ajuda a trobar el recolliment que cal per deixar-te portar per la lectura... A casa tenim un parc-cova que els proporciona aquesta mateixa seguretat i intimitat i els encanta posar-s'hi sols o en complicitat. Em commou veure'ls units allà dins. I ara que el meu gran ja explica contes al petit, que se l'escolta amb atenció, l'escena és entendridora... Petons lectors!
ResponEliminaLa veritat és que el sostre els deu fer sentir bé, suposo que és perquè es senten més recollits, més acollits i per tant més segurs... fet que els convida a deixar volar la seva imaginació, a capbussar-se en el llibre. Que bonic és quan un li explica contes a l'altre!
Elimina