#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 11 de juliol de 2014

Com i per què muntar una zona de joc en un espai exterior petit.


Visc en un pis mitjanet, amb un petit balcó. El balcó és petitó, deu fer uns 2'5m2, pam amunt, pam avall. M'encantaria tenir un gran espai exterior, on els nens poguéssin córrer, gronxar-se, enfilar-se als arbres, banyar-se, asilvestrar-se i fer pastetes i marranades diverses, cop de manguera i fora. Però la nostra realitat és aquesta. Això sí, sempre me l'he plantejat com a un espai aprofitable, i per aquest motiu, sempre procuro tenir-hi alguna proposta: des de caixes sensorials fins a racons de lectura, trobareu les propostes enllaçades al peu de l'entrada.

Malgrat ser un espai petit, m'agrada la llum que hi ha, l'airet que hi corre. Però sobretot m'agrada perquè ens permet estar a prop els uns dels altres mentre jo feinejo per la cuina... sempre i quan no estiguin ajudant a la cuina. Sortir a fora ens canvia la perspectiva, encara que sigui un espai limitat, com és el nostre cas.

La proposta per a aquest mes de juliol és senzilla: em vaig proposar crear una zona de joc amb objectes i materials divers. Un tipus de material que encaixa amb el que denominem "Peces soltes". Com que una oferta de material generosa i sobtada sol desembocar en un caos, vaig plantejar-me adequar la zona en dues sessions: la primera setmana els vaig oferir material de rebuig i de plàstic, la segona vaig ampliar l'oferta amb material recollit de la natura.

Vaig retirar la proposta anterior (un caixó amb arròs de colors, culleres de fusta, bols de plàstic i metall, coladors, marietes, papallones...), vam netejar el balcó (que de tant en tant toca, no?).

A vegades fer feina té recompensa. En Biel va trobar una marieta i es devien caure bé, perquè van estar jugant plegats durant més de vint minuts!

SETMANA PRIMERA.
Amb el balcó net, vam acordar de mantenir-hi la taula i preparar el material. Si una cosa tenia clara era que no volia invertir ni un euro en acondicionar la zona. Així que vam reconvertir el verduler en un moble per al material. Vaig agafar principalment objectes petits de plàstic i metall, i vaig presentar-ne una part al carro i l'altra part en una safata al costat de la taula. L'espai és petit, així que no poden estar de costat... però per sort, tampoc queda lluny... i permet fer unes quantes passes que ajuden a rumiar (en Biel necessita el moviment per a pensar!).

Presentació dels materials.

El joc que va sorgir va ser... com ho podria dir... U-A-U! Meravellós! No només es van entretenir a crear composicions que anaven guanyant en complexitat ("Això és un museu!" - van dir) sinó que a més la seva atenció es va anar centrant en un projecte que va sorgir gairebé per casualitat: una "estació" per a ocells. Amb una menjadora, un gronxador i un cartell de benvinguda. Adorable.

El museu.

"Estació de diversió" per a ocells.

SETMANA SEGONA.
Uns dies més tard, vaig ampliar l'oferta de material. Vaig traslladar tot el material de la safata al carro (reomplint capsetes de plàstic) i vaig oferir material recollit de la natura a la safata, situada al costat de la taula. Per a fer més acollidor l'espai, protegir-los del sol i dels ruixats d'estiu vaig instal·lar una espècie de cabana (que diuen ells) que vaig fer amb l'estenedor i una cortina vella. Ho vaig decorar amb una garlanda de pom-poms. Un espai atractiu convida a passar-hi una bona estona, a concentrar-se i a gaudir dels processos que hi tenen lloc.
Presentació dels materials.

El joc que va sorgir va ser... com ho podria dir... U-A-U! Meravellós! Es van dedicar a explorar i crear composicions d'una complexitat considerable, experimentar amb el pla inclinat i buscar diferents materials que complementen l'oferta inicial.

Composicions, materials i exploració del pla inclinat. 

Així doncs, ja ho veieu. Per petit que sigui l'espai, si intentem llegir les possibilitats que ens ofereix i les lliguem a les potencialitats creatives dels petits, obtenim un espai ple de significat i preparat per a gaudir aprenent i creant. La millor notícia? No cal ser petit per a poder jugar-hi. Jo també ho he fet.






Juny i juliol del 2014. Sis anys i mig.

Altres propostes que han omplert de vida el nostre petit balcó...

Com crear una petita selva per a gaudir del joc d'un petit món.

Massa núvol "Sol ixent".

La caixa de les crispetes.

La caixa de la meravellosa llum de l'estiu.

La caixa de la primavera (reloaded).

Improvisant un racó de lectura a l'exterior.

Banyar-se amb taurons.

Junts però no barrejats.

La caixa de les castanyes.

4 comentaris:

  1. Genial! Aq estiu pensaré en com utilitzar la terrassa! Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res! Tots els espais són aprofitables (per petits que siguin!). Me'n alegro que et sigui útil ^ ^

      Elimina
  2. M'encanten el camí de pedres, el tobogan de suro i el mandala amb les culleres i les xapes, però l'estació d'entreteniment per a ocells ho supera tot. Em sembla una idea magnífica i espero que algun ocell s'atreveixi a provar-la!
    Hitchcock deia que quan tenia límits de pressupost, d'espai, de prohibicions expresses de filmar a algun lloc, etc. era quan més enginyós es tornava per tal de superar aquests contratemps. Està clar que també és el vostre cas: mai se m'hagués acudit pensar en 2'5 metres tan ben aprofitats! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, Hitchcock era un geni! En el fons, era com un crio que va créixer sense fer-se gran! El seu enginy i la seva originalitat així ho corroboren!
      La veritat és que sempre l'hem considerat un espai viu, suposo que per això ha viscut aventures... i hi hem viscut aventures... ^ ^
      Intentem aprofitar el que tenim... tot i les seves limitacions (que a la vegada són una invitació).
      Petons!!!

      Elimina

Digues la teva!