#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 15 de setembre de 2013

La natura com a inspiració.


La natura és generosa. A l'estiu, bull de llum i de vida. A la tardor, els colors s'exhibeixen sense vergonya, com en un gest d'autoafirmació abans d'amagar-se per l'hivern. A l'hivern la quietud i el fred semblen adormir-la i els paisatges nus i crus ens permeten abastar l'horitzó abans de l'arribada de la primavera quan la natura esclata renovada. I la roda torna a començar.

Alguns paratges són de per si una invitació.

Crear en companyia és enriquidor: permet comparar, contrastar, observar...

Per aquest motiu, aquest estiu ens hem acostumat a portar quaderns i estris de dibuix a sobre. D'aquesta manera, quan la natura ens ha fet un regal, nosaltres l'hem capturat i eternitzat.

Aquest és un Bernat ermità.

El vam recollir i el vam utilitzar com a model.

Després el vam retornar al mar.

Els meravellosos colors del cel a la posta del sol.

Són una invitació.

Un joc per passar d'un color a l'altre.

I per gaudir de la tarda fins a aquella hora en què tens (gairebé) tota la platja per a tu.

D'altres vegades, la natura entra a casa. Un cavallet, unes flors, teles i pintures.

Observar i reproduïr.

Colors.

Per a una composició gairebé simètrica.

 I a vegades, les ganes de pintar s'encomanen.

Les llibretes, teles, pinzells, pintures, colors, retoladors, llapis... són només vehicles per a la creació. El que realment importa és perdre's i deixar-se portar pel camí de la creativitat.

Agost i setembre del 2013. Cinc anys i mig.

6 comentaris:

  1. Com sempre una entrada inspiradora !!
    Gràcies per compartir-la!
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura és la inspiració. Sempre està allà, esperant-nos.
      Petonarros!

      Elimina
  2. Molt bonic, així no només gaudeixen i coneixen la natura, si no que a més guarden un record dels moments. Trobo que és una experiència molt valuosa.
    El pare i jo abans de tenir els nens, de tant en tant durant les vacances paràvem i ens assèiem a dibuixar. Ara hem perdut el costum perquè els nens ens marquen un altre ritme, però sabem que hi tornarem. De fet, aquest estiu els nens ja han tingut la seva pròpia llibreta i si bé no han dibuixat per ser massa petits, altres coses hi han anat fent... Tot és començar! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta manera tan poètica de dir-ho. És una experiència valuosa perquè a més a més ens permet aturar-nos, mirar, observar, interpretar...
      Jo tragino la meva llibreta junt amb les seves. No en sé molt, però ho intento. El més important és fer, ningú diu que se'n hagi de saber... és més, ningú diu què és "saber-ne".
      Que bé que ja tinguin llibretes! Nosaltres anem ja per la tercera o la quarta!
      Molts petonets inspirats!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Aleshores ho seràs! I potser millor i tot!
      Mil gràcies!

      Elimina

Digues la teva!