La natura com a inspiració.

La natura és generosa. A l'estiu, bull de llum i de vida. A la tardor, els colors s'exhibeixen sense vergonya, com en un gest d'autoafirmació abans d'amagar-se per l'hivern. A l'hivern la quietud i el fred semblen adormir-la i els paisatges nus i crus ens permeten abastar l'horitzó abans de l'arribada de la primavera quan la natura esclata renovada. I la roda torna a començar.

Alguns paratges són de per si una invitació.

Crear en companyia és enriquidor: permet comparar, contrastar, observar...

Per aquest motiu, aquest estiu ens hem acostumat a portar quaderns i estris de dibuix a sobre. D'aquesta manera, quan la natura ens ha fet un regal, nosaltres l'hem capturat i eternitzat.

Aquest és un Bernat ermità.

El vam recollir i el vam utilitzar com a model.

Després el vam retornar al mar.

Els meravellosos colors del cel a la posta del sol.

Són una invitació.

Un joc per passar d'un color a l'altre.

I per gaudir de la tarda fins a aquella hora en què tens (gairebé) tota la platja per a tu.

D'altres vegades, la natura entra a casa. Un cavallet, unes flors, teles i pintures.

Observar i reproduïr.

Colors.

Per a una composició gairebé simètrica.

 I a vegades, les ganes de pintar s'encomanen.

Les llibretes, teles, pinzells, pintures, colors, retoladors, llapis... són només vehicles per a la creació. El que realment importa és perdre's i deixar-se portar pel camí de la creativitat.

Agost i setembre del 2013. Cinc anys i mig.