#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimarts, 8 d’abril de 2014

Gotes de colors. Un procés creatiu liderat per nens.


Per a crear només es necessiten dues coses: temps i llibertat. La resta, són variables i condicionants que poden anar i venir, que poden entrar i formar part del procés creatiu, però que no en són indispensables. Així, m'atreveixo a afirmar que si es té temps i llibertat per a crear, s'explora l'entorn i es crea partint del que es té. S'explora el paisatge interior i es dóna sortida a les pròpies inquietuds i necessitats.

En un ambient relaxat, on el joc lliure dels infants omple el seu temps, on el paper de l'adult modera però no lidera, els infants són lliures per a explorar. D'aquesta manera, l'altre dia, en una festa els nens van acabar explorant un procés creatiu totalment liderat pel seu interès i per el que van trobar en l'entorn, un procés que a més a més van poder relacionar amb processos anteriors. Després de jugar durant una llarga estona els nens van trobar un munt de guixos al costat d'una paret. La paret ja estava pintada, així que no els va costar decidir-se a dibuixar-hi. Els colors brillants del guix contrastaven amb el color gris de la paret. Després, gairebé per casualitat, algú va descobrir que si esquitxaven la paret (amb l'aigua d'un globus que contínuament anaven reomplint per a mullar-se els uns als altres) l'aigua regantellava paret avall i arrossegava els colors del guix. Després, el procés es va centrar en explorar formes i colors amb el guix, en crear hipòtesis sobre el color resultant de l'aigua, sobre la seva trajectòria (sobre les seves possibles trajectòries)... un procés ric que va esdevenir fruit de la casualitat... de la "casualitat" d'haver experimentat amb aquests materials junts i per separat en repetides ocasions, de la "casualitat" de tenir uns adults al voltant que els van deixar fer... de la "casualitat" de tenir el temps i la llibertat per a explorar.

Dibuixar amb el guix sobre la paret.

Traçar línies que s'entrellacen, que es recargolen, que es tallen entre elles.

Traçar una gran línia per a que els colors es barregin...

I mullar-los!

Observar com regalimen, com es les gotes tracen línies, com els colors es barregen.

I observar com el resultat és el mateix però lleugerament diferent quan els colors s'entrellacen ja abans.

Deleitar-se en l'observació.

I repetir a voluntat.

Els infants saben moure's en l'àmbit creatiu amb fluïdesa i naturalitat perquè són creadors per excel·lència. Gran part del seu temps el dediquen a explorar el món que els envolta, i ho fan sense prejudicis, fet que els permet relacionar-se amb la realitat d'una manera sincera, establint-hi una espècie de diàleg on els fets succeeixen al seu voltant, i ells els observen, els reconeixen i els inclouen en els seus jocs. Aleshores creen. Creen contextos i situacions de joc, creen espais que esdevenen ambients, creen amb les seves mans i paraules, creen el moviment amb el seu cos, i s'hi recreen. Es recreen creant, observant el rastre i el resultat del seu traç sobre la superfície, alterant-lo, explorant les possibilitats d'una obra que és viva i batega.

Abril del 2013. Sis anys.

Basses de colors.

Aprenentatge en joc.

Rentant la taula i descobrint el joc sensorial en la quotidianitat.

Improvisacions

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.

6 comentaris:

  1. Els guixos a les vostres mans fan màgia !!! quines creacions més maques , i quina manera tan pedagògica i poètica d'explicar-ho ! Aplaudeixo les teves opinions, fan agafar embranzida !! A mi també m'encanta poder deixar fer en llibertat.

    Una abraçada !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que els guixos són màgics! Pinten, s'esborren i es barregen entre ells! La veritat és que mentre els veia tan concentrats en el procés, era feliç pensant en quina sort tenia de poder-ne ser espectadora, i això vulguis o no, sempre t'inspira un xic...
      Deixar-los fer en llibertat és una dels regals que els podem fer... a la vida ja hi ha molts àmbits en que tot queda molt limitat i acotat, la família no hauria de ser un d'ells.
      Un munt de petons de colors!

      Elimina
  2. És un plaer veure com els nens prenen la iniciativa i que, jugant i provant, acaben fent troballes sorprenents. Una gran idea. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, la veritat és que seure i observar és un petit privilegi... i té la seva recompensa! Els nens són capaços de fer moltes coses, hem de respectar-los i admirar els processos que ens regalen. Petonarros dels grossos!

      Elimina
  3. Una tècnica molt original!
    Aprofito per desitjar-te unes bones vacances després d'un llarg trimestre, descansa molt que aquests dies passen amb una revolada.
    Petonets
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, la veritat és que tot el que els nens i nenes són capaços de fer és sorprenent i molt original!
      Jo també et desitjo que passis uns dies ben acompanyada i ben entretinguda!
      Petons!!!

      Elimina

Digues la teva!