#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 25 d’agost de 2014

Land Art aromàtic (jugant en una bassa).


El Land Art és una corrent artística que va sorgir a finals dels anys 60 i en què l'expressió artística, el seu procés i la seva qualitat efímera s'entrellacen amb la natura i l'entorn. Va conviure amb l'Art Processual i, si bé són dos moviments diferents, crec que la convivència en l'espai i el temps els va beneficiar mútuament. Crear amb el que es té, centrant-se en el procés. Independentment de si el resultat perdurarà en el temps o no. En tots dos, la documentació és importantíssima ja que tant serveix per a mostrar el procés com per a capturar resultat: en tots dos casos, un fet únic, irrepetible i efímer.

Diu Richard Shilling (un reconegut artista de Land Art) que el Land Art és una prolongació natural del joc a l'exterior. D'aquesta manera m'atreveixo a afirmar que és recollir i crear, és alterar el paisatge. És dialogar amb l'entorn.

Bé, hem viscut un dels estius més plujosos (i fresquets) que recordo. Però els nens i jo encara estem de vacances, així que una mica de pluja no ens fa quedar a casa: no fa fred i ens podem mullar saltant basses o fent xip-xap en el fang. Després només necessitarem un bany calentó (sí, els nens són 100% "rentables",  un cop de dutxa els deixa no només nets, sinó també relaxats) i acompanyar l'experiència amb una xocolata desfeta. La recompensa serà gaudir d'una estona de joc pausat. Com us explicava, la pluja no ens ha mantingut tancats a casa. Un matí vam sortir a passejar, a saltar i a pintar basses després d'un ruixat. Aquesta era la idea. Però hi ha dies en què les coses flueixen (malgrat la pluja).

Durant el passeig vam anar recollint fulles i flors. També alguna pedreta.

I aleshores vam trobar una bassa. La bassa. 

Els nens em van demanar de pintar-la amb els guixos que portava a la bossa. Els vaig donar els guixos, però com que la bassa es trobava en un caminet de terra el color es barrejava amb el llot i es perdia. Tot i així, ells insisitien. 

Van provar gratant els guixos amb trossos de canya. Funcionava.

Van fer composicions amb els guixos sobre les pedres. 

Van remenar el llot, l'aigua i el guix.

Van pintar les pedres. 

I vam pensar que podriem perfumar la bassa amb l'espígol que havíem recollit. I vam pensar que podíem omplir-la de flors i de colors. Vam desgranar l'espígol, vam tirar-hi flors. Vam desgranar l'espígol. Vam tirar flors a la bassa. Vam omplir-la de colors i d'olors.

I després vam pensar que podíem fer un sol amb les fulles i les flors.

El joc amb el llot només va ser una extensió més del procés.

Un procés llarg i divers. 

Un procés ric.

Un procés complex.

Un procés en el que es pot entrar i sortir.

I apartar-se per agafar aire i observar.

Una composició delicada.

Una composició de colors i olors. L'espígol feia molta olor i impregnava l'ambient. El color vestia la bassa. 

Una composició petita i poc ambiciosa. Però meravellosa.

Sortir i crear. Crear amb el que es té a l'abast. Res més senzill i natural.

Agost del 2014. Sis anys i mig.

Si t'ha agradat aquesta entrada, no et pots perdre...

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Cent maneres de descobrir i de pensar. La Teoria de les Peces Soltes. La presentació.

Ciència en una bassa.

Composicions amb vidre de mar (mandales a la platja i simetria a la taula de llum).

Land Art - Viquipèdia.

Land Art, un bon recurs. - Fer de Mestres.

Richard Shilling on Land Art for Kids. - The Artful Parent.

Richard Schilling.

Ríos y mareas. Andy Goldsworthy. - Documental a YouTube

11 comentaris:

  1. El Land Art és una tècnica artística que m'encanta! Al meu bloc ja l'havia esmentat un parell de cops.
    Han fet una composició preciosa i segur que han après molt.

    Petons!
    Sònia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Sònia!
      El Land Art és un gran recurs on la geometria, l'estètica, la natura, el volum i l'entorn s'entrellacen per donar a llum quelcom meravellós i efímer.
      Me'n vaig de cap al teu blog a tafanejar!
      Petons!

      Elimina
  2. M'encanta!! És precíós !!
    Ja fa temps que vaig descubrir aquest art, i aquest estiu a la platja la meva filla i jo l'hem practicat a la sorra amb les pedres que hem trobat a les platges de la Costa Brava.
    I ja tinc propostes pensades pels meus petits alumnes!! ;)
    Felicitats pel blog.`
    Una abraçada.
    MªÀngels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, MªÀngels que l'estiu us hagi sigut productiu!
      Els nens i les nenes aprenen quan gaudeixen del que fan, així que sigui en una platja amb la teva filla o sigui a classe amb els teus petits alumnes, segur que el recurs del Land Art els ajuda a créixer!
      Moltes gràcies per passar-te i comentar, i una abraçada ben grossa!

      Elimina
  3. Me encanta! Se respira esencia de niño y esencia de la naturaleza. Una mezcla fundamental que todo niño ha de experimentar, a su ritmo, con sus entradas y salidas, tal como explicas. Al leerlo se podía disfrutar del olor, del barro, las texturas... casi, casi. Verdaderamente la naturaleza nos ofrece cantidad de experiencias enriquecedoras tanto para grandes y pequeños. Gracias por compartir ese momento mágico! Un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, a mí también me encanta. La verdad es que este tipo de propuestas que fluyen y surgen mejorando la idea inicial (queríamos salir a saltar en los charcos, y a pintarlos con un poco de tiza) son los más nutritivos para todos. Primero porque permite al niño expresarse y segundo, porque muestra al adulto hacia dónde hay que ir. La naturaleza es siempre un gran aliado. Me gusta que hayas podido disfrutar de los pequeños detalles.
      Gracias a ti por expresarte y expresarlo tan bonito.
      Un abrazo gigante!

      Elimina
  4. Que bonic! Heu fet poesia amb una prosaica bassa... Mai se m'hagués acudit crear en una bassa de fang, a partir d'ara me les miraré d'una manera més poètica... Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que les basses en el fons són poètiques perquè són unes romanticones. Es queden allà, esperant, sospirant que algú se les miri i els digui quelcom! Hem fet una poesia visual, una poesia sensorial, una poesia aromàtica. La pluja em regala això, i jo a sobre, queixant-me d'ella cada dos per tres!
      Petons!

      Elimina
  5. però quina passada !!!!! m'encanta, mai se m'hagués acudit fer això .... quina enveja del preciós moment que heu passat !! No crec que el David ho fes igual... ell s'hagués dedicat a xapotejar, donar cops de peu a l'aigua fins que aquesta li arribés al nas.... jeje.
    Sou uns artistassos !!!!

    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que a mi tampoc se'm hagués acudit... però va passar! En un moment de cop i volta tot va sorgir, i va ser bonic. I creu-me, abans d'arribar a jugar d'aquesta manera, hem tingut moltes racions de xapotejar i donar cops de peu a l'aigua fins a que aquesta ens arribés al nas! Però creixen, i el seu joc evoluciona, igual que ells.
      Petons grossos!!!

      Elimina
  6. Gràcies por les propostes i idees, son genials!!!
    De fet l'hem enllaçat al nostre bloc de Mundo Ludic, amb recomanacions per a famílies... Esperem que us agradi :-)
    http://www.mundoludic.com/blog/otono-momento-de-recoger-castanas

    ResponElimina

Digues la teva!