La flexibilitat i la mal·leabilitat del filferro són fascinants. La seva rigidesa, com es blinca entre els dits. Tallar-lo amb les tenalles és una sensació deliciosa. A través de quatre propostes similars però diferents els nens i jo últimament hem estat redescobrint-lo, i amb ell, hem resdescobert la tridimensionalitat: volum, espai, relleu. L'espai real que ocupa l'escultura de filferro permet l'observació i interacció des de múltiples angles, jugant amb la perspectiva i marcant una considerable diferència amb el dibuix sobre paper. D'aquesta manera, redescobrim també la llum, que vesteix i ressalta les corbes i girs metàl·lics i té incidència directe sobre la percepció del que ens envolta.
Així doncs, us explicaré els materials i peculiaritats de cada apropament que hem fet a aquest material, les seves llums i ombres, i què n'hem extret de tot plegat.
· Proposta primera: filferro, perles de fusta i pasta mal·leable.
La primera proposta anava acompanyada de perletes de fusta i pasta mal·leable que endureix a l'aire.
La presentació dels materials, neta i simple. Però potser per la novetat de la pasta que feia temps que no veien el filferro va quedar més aviat en un segon pla. El van utilitzar per a clavar, tallar...
I a proposta meva vam crear una petita escultura de manera col·lectiva.
· Proposta segona: filferro i material de rebuig.
Aquesta proposta va sorgir per iniciativa dels nens. Van trobar una mica de filferro i van agafar material del racó de joc de l'exterior. Van utilitzar taps de suro, un prisma i una arrecada, però també van utilitzar el filferro pelat.
Van fer varetes per a fer bombolles de sabó i una màquina telepàtica. Així que vigileu el que penseu, que us puc llegir el pensament!
· Proposta tercera: filferro i material recollit de la natura.
Aquesta proposta va resultar ser una festa des de la disposició dels materials. Sí, m'ho passo bé fent aquestes presentacions, no hi puc fer res.
Tallar el filferro és un gest que et fa sentir poderós. Possiblement el fet d'utilitzar les tenalles, una eina "reservada" als adults, hi té a veure.
La Llum es va dedicar a enfilar totes les boletes i se'n va fer un collaret.
Hi va afegir algunes llaçades de llana.
Jo vaig fer una #pedrafeliç diferent i especial. La resta de materials no van tenir tant d'èxit.
· Proposta quarta: filferro i disseny.
Dissenyar i portar a terme un projecte de principi a fi implica un gran esforç.
Uns dies després de treballar amb el filferro, els nens el van trobar en un armari i em van demanar de treballar-hi: havien tingut una idea. D'aquesta manera, el procés creatiu en ple es manifestava. Vaig proposar-los de crear un disseny, un esbós de la seva idea, fet que van acollir amb entusiasme.
Després d'elaborar un croquis van començar a treballar l'escultura en si. Per a algunes parts van sol·licitar la meva ajuda i, tot i no ser partidària d'interferir en el procés, quan me la van demanar els la vaig brindar, procurant interferir (i distorsionar) el mínim.
Presa de decisions i acció.
Una manera de donar valor a les creacions dels nens és emmarcar-les. La sirena de filferro la vam enganxar amb silicona.
La "formiga" d'en Biel s'aguanta al marc amb els braços cargolats a la fusta.
La Llum us vol explicar:
m'e inspirat en una sireneta macissima oi que maca molt mol maca que os encantara guapissima guai que guai maquissima que xula oi? ha ha ha quina gracia.
En Biel us vol explicar:
la meva furmiga es fortaaaa i vol surti dal marc pro vol tuca al sol pro ia un patit prublema ca es masa alt
El procés creatiu consta de diferents parts: en certa manera es podria dir d'una manera simplificada (teories a part) que consta d'un temps d'incubació (inconscient), una procés d'intuïció o de presa de decisions (la idea!), un temps gestació (descartem o madurem el projecte), un de projecció (concreció del projecte, recerca de materials, etc.), un d'elaboració (el fet creatiu en si mateix) i una auto-evaluació (durant el procés d'elaboració i amb posterioritat a aquest). Aquestes parts conformen el disseny d'un projecte.
Per això quan parlo de disseny no em refereixo únicament al fet de crear un esbós previ del que es vol crear, sinó també em refereixo a dissenyar tot el procés creatiu d'inici a fi i aquest procés es manifesta no només en aquesta última proposta, sinó en major o menor mesura també en les anteriors.
Juny, juliol i agost del 2014.
Si us ha agradat aquesta proposta no deixeu de visitar...
Nena que bonic!!! Res a envejar a Alexander Calder. Amb el teu permís va directe al meu pinterest. Petons des de Els Nostres Moments.
ResponEliminaHahaha, gràcies, però Calder són paraules majors! Encantada de formar part del teu pinterest i felicitats pels teus blogs, els acabo de descobrir! Uau! Que xulos que són, i quantes hores de feina hi has invertit!
EliminaUna abraçada!
No saps com m'agrada aquesta entrada! A casa hem explorat alguna vegada la creativitat en 3D però no ens ha acabat de funcionar. Potser amb filferro s'animen més a provar i divertir-se. L'han vist poques vegades i pel que veig dóna molt més joc del que em podia imaginar... Ho provarem ben aviat perquè me'n moro de ganes... Estic entusiasmada! Petons
ResponEliminaGràcies pels piropos! Ja ens coneixes, ens agrada passar-nos-ho bé explorant amb cosetes noves i diferents, cada vegada més. El filferro és delicat, jo vaig optar per deixar-los a ells tallar-lo però després li doblegava les puntes cap a dins, a fi que no prenguéssin mal. És una experiència recomanable però pel que he pogut comprovar, abans necessiten explorar el material i s'hi acosten poc a poc... això sí, quan s'hi posen, és espectacular!
EliminaPetons!