* * * el racó de lectura * * *

Ara us confessaré un secret: jo sóc una Jackie. I no us penseu, no ho dic perquè tingui el glamour de la Jackie Onassis, ni perquè visqui al límit com la Jackie Brown (Street life is the only life I know... us recomano especialment la banda sonora de la peli, potent i carregada de força), ni tan sols perquè sàpiga fer les fantàstiques acrobàcies-karatèciques d'en Jackie Chan... no. El meu cas, és molt pitjor (i més perillós, si cap!). Jo sóc una Jackie perquè "Ja-que-hi" sóc faré no-sé-què i "Ja-que-hi" sóc faré no-sé-quantos.

La major part de les meves vacances comencen amb un "Vull canviar de lloc tal moble" i acaben amb mig pis pintat, una visita fugaç a Ikea i una família que tremola només de sentir-me obrir la boca. Sí, aquesta sóc jo quan estic de vacances. Potser haureu notat el silenci d'aquests dies: ha aflorat la Jackie que viu en mi. La conec, i m'encanta, tot i que deixa esgotat al meu marit, a la meva mare i als meus germans. Diu que vol endreçar un calaix de la cuina i acaba pintant el menjador. Li agrada posar ordre, pintar, llençar coses. Crec que és feliç amb la pell tacada de pintura i la casa desmuntada: els llibres al lavabo, el passadís ple de mobles, i els quadres apilonats al costat del llit. Ha llençat moltes coses, fet que em fa feliç: igual que ella, jo sóc també una gran tiradora. Si mai voleu saber la meva opinió sobre on guardar quelcom preuat més us val no preguntar-me, a no ser que vulgueu un suggeriment d'en quin contenidor l'ubicaria. Suposo que el fet d'haver-me traslladat un nombre gairebé infinit de vegades en els meus 33 anys de vida fa que no sàpiga estar-me en un lloc igual més d'un parell de mesos i que no em costi desprendre'm de les coses.

Bé. Tot això us ho explico perquè de canvis n'hem fet (i n'estem fent) molts, tots a millor: els nens creixen i les seves necessitats també. Igual que les nostres, i d'aquesta manera anem recuperant i redescobrint parcel·les d'individualitat. Mica en mica us explicaré els canvis i els seus motius.

Començaré per un racó que se'm ha resistit durant molt de temps fins que, per art de màgia, tot ha quadrat: el racó de lectura. Fa temps en vam crear un a l'exterior, i després en vam crear un dins d'una tenda... però aquesta vegada la seva ubicació és definitiva (bé, definitiva fins que la Jackie decideixi que ha de passar a millor vida).

Per què un racó de lectura? Perquè és un espai que convida i acull. 

Un espai on acomodar-se i relaxar-se, on abandonar-se a la lectura.

Ara una mica d'ordre. Ordenar els llibres per colors els resulta fàcil a ells i és estèticament deliciós. Un win-win! 

Aquest és l'aspecte general del raconet. No em direu que no és encantador.

Alguns dels detalls que el vesteixen: plantes, la paraula VIU i una deliciosa il·lustració de la gran Apanona!

De dia, la llum es dibuixa a través de les cortines i és deliciosa.

I quan el dia s'amaga, la llum vesteix de nou el racó.

A part d'una lampadeta, hem penjat els llums de nadal (de debò!). 

I a devorar els llibres un rera l'altre.

Nyam!

El racó de lectura acull i acompanya els infants, els ajuda a trobar un lloc i un espai per a viure les més grans aventures sense moure's de casa. 

Agost del 2014. Sis anys i mig.

Si us ha agradat aquest racó, no deixeu de visitar...

Un racó de lectura improvisat (a l'interior d'una tenda). 

Improvisant un racó de lectura a l'exterior.

Un lloc per llegir. - Apanona blog

Contes i racons de lectura - P'tit gat.

Reading Nooks. - Mommo Design.

Recull de racons de lectura a Pinterest.

Nota: en aquesta entrada hi ha com a mínim una paraula inventada. Sí. Quina creus que és?