ELS LLENGUATGES DE L'AIGUA


Actualment tenim posada la nostra mirada i les nostres mans a l'aigua. Les seves propietats. Les seves formes. La seva essència. La seva composició. El seu cicle. Els seus colors. El seu moviment. El seu sabor. La seva presència. Els seus llenguatges. Les nostres experiències líquides flueixen sota "Els llenguatges de l'aigua". Fluïu amb ells.

dijous, 29 de desembre de 2016

Cap d'any sonor.

No vuela quien tiene alas
Sino quien tiene un cielo

Elvira Sastre


2016

Una radial.
El meu melic.
El teu melic.
Un grapat de forats a les entranyes
com perdigons,
funcionant com un sol buit.

Un parell d’ales arrancades
i en el seu lloc
dos abismes profunds 
clavant-se fins al moll de l’os
com dues portes obertes,
impúdiques i grotesques.

Agafar la por i tallar-la fineta.
I, llesca a llesca, devorar-la sencera.
Passant-la amb paciència per cada dent.
Gaudint-la i patint-la.
Ennuegant-me però sense parar d’empassar.

Armar-me de valor.
En un gest de confiança cega
o d’estupidesa suprema
saltar al buit.
Confiant només en les mans alienes que em subjecten
(que les meves han de servir per parar el cop
quan les dels altres em fallin).

Estavellant-me contra el terra
o contra la teva pell
que ara per ara és el mateix.

Caminar sense defallir.
Encara que em tremolin les cames i els genolls
amb la certesa que 
només es neix un cop
no viuré més vida que aquesta
i vull fer-ho a mans plenes.

Enterrar el 2016
Amb tots els honors
Amb tots els dolors
Amb tots els horrors

Enterrar el 2016 
Fent molt de soroll

I donar la benvinguda al 2017
Amb un somriure que digui
- Hola, cabró. 
Aquí em tens.
Puc fer el que vulgui amb tu. 
Vine,
que de les nostres respiracions
en farem música. 

*  *  *

Celebrar la fi d’un any i l’inici d’un altre té un punt naïf.
Ens fem propòsits, preguntes i 
(com que ens espanten) 
les amaguem sota la música i les reguem bé d’alcohol.

Ens sentim poderosos i vulnerables a la vegada.
Ens adonem que estem sols enmig del silenci del cosmos.

Per a trencar aquest silenci, 
res millor que el dringueig dels cascavells.

Escultures, corones, collars o braçalets.
Que el so trenqui el silenci i esdevingui companyia.

Així neix la nostra proposta per a enterrar el 2016 i estrenar el 2017.












Per a rebre’l i celebrar-lo
Sonorament
Amb tots els honors
Amb tots els dolors

Amb tots els horrors.

Desembre del 2016.

Si t'ha agradat aquesta entrada potser t'agradarà...



2 comentaris:

  1. Una entrada amb un text molt potent i profund. Comparteixo les teves emocions. Voleu alt aquest 2017 que el 2016 ja està acabat. Sempre endavant. Carpe Diem. Molts petons.

    ResponElimina

Digues la teva!