#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dilluns, 31 d’agost de 2015

Retrat d'un home madur amb una orella verda.



Un uomo maturo con un orecchio acerbo
Un giorno sul diretto Capranica-Viterbo
vidi salire un uomo con un orecchio acerbo.
Non era tanto giovane, anzi era maturato,
tutto, tranne l'orecchio, che acerbo era restato.
Cambiai subito posto per essergli vicino
e poter osservare il fenomeno per benino.
"Signore, - gli dissi - dunque lei ha una certa età:
di quell'orecchio verde che cosa se ne fa" ?
Rispose gentilmente: "Dica pure che son vecchio.
Di giovane mi è rimasto soltanto quest'orecchio.
E' un orecchio bambino, mi serve per capire
le cose che i grandi non stanno mai a sentire:
ascolto quel che dicono gli alberi, gli uccelli,
le nuvole che passano, i sassi, i ruscelli,
capisco anche i bambini quando dicono cose
che a un orecchio maturo sembrano misteriose."
Così disse il signore con un orecchio acerbo
quel giorno sul diretto Capranica-Viterbo.
Gianni Rodari.

Un home madur amb una orella verda
Un dia al tren que va a Capranica-Viterbo
vaig veure pujar un home amb una orella verda.
No era gaire jove, de fet havia madurat,
tot, a excepció de l’orella, que verda havia quedat.
Em vaig canviar ràpidament de lloc per a acostar-me-li
i poder observar el fenòmen ben observat.
“Senyor, - li vaig dir - vostè té ja una certa edat;
digui’m, aquesta orella verda, li és d’alguna utilitat?”
Em va respondre amablement: “Pots dir que sóc persona vella,
 de jove m’ha quedat només aquesta orella.
És una orella d’infant, em serveix per interpretar
les coses que els grans no s’aturen a escoltar:
escolto què és el que diuen els arbres, els ocells,
els núvols que passen, les pedres, els rierols,
entenc també als infants quan diuen coses
que a una orella madura semblen misterioses.”
Això va dir el senyor amb una orella verda
aquell dia, al tren que va a Capranica-Viterbo.
Gianni Rodari. (Traducció d'Àngela Bosch)


Una de les maneres d'acostar-nos a les orelles ha sigut a través d'aquest petit i meravellós conte-poema que el gran Gianni Rodari va escriure. Partint de la versió original en italià i consultant diferents traduccions a diferents llengües m'ho vaig passar en gran fent-ne una traducció lliure i gens pretensiosa (agraïré qualsevol suggeriment per a millorar-la ^ ^). Un dels divertiments en narrar-la amb els nens ha sigut el buscar topònims que lliguin amb verda, si bé en la versió escrita m'he decidit per a respectar els noms que donava l'autor al text original. Així el nostre tren a vegades viatja a Fontcoberta, a Userda (tot i que és un poble imaginari), a Rasquera, a Susqueda o a Tordera... 

Així que he preguntat als nens si els agradaria retratar al senyor madur amb l'orella verda i ells, fortament motivats per l'alegria de la descoberta d'aquesta meravella, de seguida s'hi han engrescat. No podia ésser de cap altra manera: ens hem decidit a partir de l'orella verda. Pintant la nostra orella amb pintura verda i estampant-la sobre paper hem establert el punt de partida per al nostre retrat.




















La Llum ha dibuixat a un senyor madur fent incís en la seva capacitat per a escoltar les meravelles que sovint passen desaparcebudes als adults.

Després de fer i desfer molts esbossos, d'enfadar-se i frustar-se perquè el seu dibuix no s'assemblava a la imatge mental que ell s'havia fet, finalment en Biel ha desestimat aquesta primera idea i ha dibuixat un senyor-calavera amb l'orella verda. Orgullós de la seva creació, l'ha penjat al capçal del llit.

I jo... jo m'he centrat en l'aspecte extern del senyor madur: el seu barret, les seves pestanyes i, sobretot, el seu bigoti.

Tres processos diferents i únics a partir d'una mateixa idea, d'un mateix concepte i d'un mateix punt de partida.

Agost del 2015. Set anys i tres quarts.

Si t'ha agradat aquesta entrada, segur que t'agradarà...




4 comentaris:

  1. Hola. es una actividad muy creativa. Se nota que disfrutaron mucho con el dibujo. Seguimos en contacto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gracias, Marta! Cómo puedes ver, nos lo hemos pasado en grande los tres! Y por si quedaba alguna duda, sí, pintamos los retratos con las orejas aún llenas de pintura! ;-)

      Elimina
  2. Trobo que és una idea excel.lent i esbojarrada això de partir de l'estampació en paper d'una orella! No saps con m'agrada! Mirarem de treure'n partit. Molts petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'orella com a punt de partida... a partir d'aquí, tot és possible!
      Orelles i oïda llestes per a una nova aventura!
      Petons ben sonors!

      Elimina

Digues la teva!