#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

divendres, 28 d’agost de 2015

Retrats Land Art



Una de les propostes que ha tingut més força i personalitat aquest estiu que ens hem centrat en el retrat és la de fer composicions amb el retrat en ment.

Fer una composició és un treball creatiu que ens mostra un ampli ventall de processos i relacions entre ells, però també ens permet explorar i allargar el procés creatiu durant llarga estona, mastegant-lo, retocant-lo, posposant-lo, definint-lo i perfilant-lo, reprenent-lo més tard... Una composició es fa amb objectes que esdevenen significatius i importants simplement pel fet de ser utilitzats... o amb objectes que són prou significatius i importants com per a ser utilitzats, perquè ningú pot saber on comença i on acaba la màgia d'un objecte o material, la bellesa és als ulls de qui mira, diuen.

Composicions-retrat n'hem fet diverses aquest estiu, però em centraré en una en concret que vam anomenar Terri Terraman Jessica. Quant al nom... bàsicament ens vam jugar l'ordre dels noms proposats per tots tres a cara o creu amb una moneda que vam trobar-nos allà, no hi ha més. El mot Terri ve de Terra però també és un homenatge al riu Ter. El mot Terraman ajunta el concepte anterior amb el mot anglès Man (home), com en un intent d'anomenar-lo home de terra. El mot Jessica, és un nom escollit en honor a el personatge d'una pel·lícula d'animació que durant un temps, va tenir un gran èxit a casa.

La idea va néixer després de jugar amb el fang i l'aigua del rierol, quan vam trobar una petita clariana, amb algunes fulles. Recordant la frase de la Llum que relacionava la forma dels ulls amb les fulles, de seguida va sorgir la idea de considerar aquelles fulles com a ulls, i van esdevenir el punt de partida per a la composició. Diuen que els retrats sempre es comencen pels ulls... perquè si aquests no surten bé no paga la pena continuar i més val recomençar de nou.

La resta del procés: un salt d'aigua. Una petita però constant ampliació, una contínua modificació i reajustament de la idea. Afegir i treure, buscar i rebuscar entre les pedres, els pals i les fulles aquells objectes amb una forma més adient per a la imatge mental que s'havia fet cadascú de nosaltres, però d'altra banda, aprendre a col·laborar i treballar plegats en un projecte que a mesura que va avançant guanya en complexitat.

De la composició més senzilla on els mateixos peus o un tros de canya fa de boca, al debat col·lectiu sobre la conveniència de que llueixi pestanyes, dents, ullals de vampir, o sobre quina hauria de ser la forma dels llavis.


















Compartir un temps. Un espai. Una idea. Un projecte.

Vincular-se emocionalment amb el temps. L'espai. La idea. El projecte.

Ara sabem que hi ha un ésser anomenat Terri Terraman Jessica que habita entre el riu Ter i el rierol de la Cabanya (que és com anomenem a aquest lloc, malgrat no hi ha cap cabanya). Sabem que té unes pestanyes generoses i que en determinats moments li creix un ullal de vampir. Sabem que li agrada la vida vora el riu i que li importa més aviat poc la moda. Sabem que té una vida interior rica i que és tan feliç allà que no somia amb tenir cames per a marxar cap a una altra banda.

Juliol del 2015. Set anys i mig.

Si t'ha agradat aquesta proposta t'agradarà...










3 comentaris:

  1. Hola: por las fotos ya veo que fue una experiencia inolvidable. Seguimos en contacto

    ResponElimina
  2. Que bonica la descripció de totes les passes de l'elaboració del retrat i del personatge. I quina felicitat i relax crear en plena natura... Molts petons

    ResponElimina
  3. I moltes gràcies pero enllaçar el meu Land Art de tardor! :)

    ResponElimina

Digues la teva!