#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 16 de juliol del 2016

Un pom d'estrelles a la mà.


(...) però una nit vaig somiar que les flors de llessamí em cridaven; volien que les collís jo i només jo. 
Mercè Rodoreda. Viatges i flors.

Pensar amb les mans.
Deixar-les fer i desfer a voluntat.
Sempre m'han fascinat les coses que fan les mans de les persones.
A vegades costa trobar temps per a deixar-les volar.
Com dos ocells lleugers i feliços amb la panxa plena.

Fa uns dies vaig estar remenant al balcó.
Vaig preparar una petita invitació per als nens:
Pedres, aigua, guixos.
Al costat, el gessamí.
Dels bons, que deia la meva abuela
Dels que fan més olor al vespre.
Nena: el jazmín y la Dama de noche. 
Però va passar que l'ombra de les flors de gessamí em va cridar...
i m'hi vaig quedar a jugar-hi jo.

Dibuixar, pintar, esborrar, barrejar...
La bellesa efímera que es transforma, s'esvaeix.
















I per una estona em vaig convertir en una nena perduda,
com la Gertrudis.
I igual que ella, vaig escollir seguir vivint en aquell bosc
amb la faldilla vermella i el cosset de floretes,
i un pom d'estrelles oloroses a la mà.

Juliol del 2016. 
Els llenguatges de l'aigua.

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...

Pintant pedres amb aigua.

Dibuixos amb aigua a terra. O la bellesa com a qualitat efímera.

Pintant basses (o la bellesa de l'art efímer).

Pintura casolana de guix.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!