Entomarem la dutxa
de totes les canals
i ens inventarem barques
a tots els xorregalls.
Maria-Mercè Marçal, Cançó de pluja.
En aquest enllaç la podeu escoltar
musicada i cantada deliciosament per Túrnez i Sesé
L'última tarda del mes de juliol.
Un juliol dens, intens,
a voltes inesgotable,
a voltes inexorable.
Carregat de jocs i gelats.
De cames morenes.
De tupès i cançons.
D'amics i emocions.
Cal tancar-lo sense deixar enrere
tot el que hem viscut i après.
Celebrem-lo en la seva última tarda.
Amb amics i gelats.
Amb un cel enteranyinat.
Amb una temperatura amable.
Amb un joc sense hores ni temps.
Amb un aiguat baixat del cel
com un caramel d'aigua.
No fa fred.
Tenim tarda i hores elàstiques.
Tenim els pulmons plens de geosmina i petricor.
Tenim les flors de la calamarsa esperant a ser recollides.
Tenim pressa per viure el temps de la infància.
Que la infància acaba el dia que en veure una bassa
en comptes d'una possibilitat hi veus un entrebanc.
De l'aigua desbocada i salvatge en una tarda d'estiu.
De l'aigua fent veure que es deixa domesticar en una plaça concreta.
De l'aigua jugant a fet i amagar amb uns infants curiosos.
De gota en gota.
De raig en raig.
De bassa en bassa.
Per canaleres i caminets imaginats.
D'uns infants jugant a ritme de pluja.
Amb la samarreta amarada i la pell regalimant.
Juliol de 2016. Vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua.
Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...
uuuuumh!! que ganas dais de chapotear :)))
ResponElimina^ ^
EliminaEs lo que tiene el verano... que todo es mucho más fácil!
Os mando algo de lluvia, para que podáis hacer chip-chap (pero sólo un poquito, y ya).