#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net. Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dissabte, 6 d’agost de 2016

La paret que somiava ser mar.

Fuera de las rutas en los mapas 

dibujar el mar de nuevo a golpes.





Vaig somniar que era paret.
La pell, de maó,
i un vestit teixit amb heura.

Una vida pètria,
immòbil.
Només
mirar,
observar,
espiar.

I enmig d'aquell somiar
naixia un desig
imperiós,
incontenible
de cridar,
de bategar
de trencar el temps
de trencar l'espai.

El somni del meu cos
ocupant un nou espai
amb un moviment d'anada i vinguda.

El somni del meu cos
jugant a ser onada
amb un moviment creixent i rítmic.

I vaig ser paret.
I vaig ser onada.
I vaig trencar el silenci del moviment.

I després, el cel.


Juliol del 2016, vuit anys i mig.
Els llenguatges de l'aigua. 

Si t'ha agradat aquesta entrada, potser t'agradarà...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!