#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

diumenge, 5 de maig del 2013

Avui i sempre (el making of).



Ahir la Llum i jo vam tenir "una cita". Els homes de casa van decidir anar a veure el Girona, i la Llum i servidora vam gaudir d'una nit de noies. No és que a la Llum i a mi no ens agradi el futbol... a ells els agrada bastant més, però no és aquest el tema. De tant en tant ens agrada tenir un "tu i jo" amb els nens, compartir unes hores d'exclusivitat. Jo, que sóc filla de família nombrosa, recordo molt especialment aquests moments d'exclusivitat: anar al metge i sortint, anar a berenar NOMÉS amb la mare (o el pare) era un luxe, era el teu moment. Així que la propera cita la tindré amb en Biel.

Mentre els meus homes es deixaven la veu animant a l'equip, la meva doneta i jo ens ho vam passar teta ballant, saltant... vaig pensar que podia aprofitar la sessió de dansa per fer-nos fotos per al Weekend Hashtag Project que la gent d'instagram ens han proposat per aquest cap de setmana i que té com a tema principal les siluetes. I d'aquí a aprofitar-les per a felicitar-vos el dia de la mare... hi ha un pas (sobretot després de veure la inspiradora entrada de la meva estimada apanona). Espero que us agradin. Nosaltres no som gaire tradicionals en aquest sentit, no solem celebrar aquests dies... però bé, que et deixin dormir fins les deu i t'obsequiïn amb un munt de petons i una flor, doncs tampoc fa cap mal.

En aquest enllaç trobareu la llista de reproducció que he recopilat amb els temes que la Llum em va demanar per ballar ahir: la seva tarda, la seva tria.




Després, quan vam estar tipes de ballar, la Llum es va treure el tutú, jo em vaig treure les orelles de gatet i vam anar a sopar juntes. La Llum va tenir molta feina a triar la roba i els complements, tot i que abans de sortir de casa es va treure tots els braçalets i collarets, li va semblar que no era gaire còmode.


I d'aquesta manera, compartint moments i complicitats, vam enfortir el nostre lligam... i quan ens vam retrobar tots quatre teniem un munt de coses per a explicar-nos.

Maig del 2013. Cinc anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!