#estemderetiro


Després de cinc anys d'activitat ininterrompuda hem fet una petita parada per a omplir els nostres pulmons d'aire fresc i net.
Aviat tornarem a donar guerra, no patiu. Mentrestant, podeu seguir-nos a les xarxes on (de tant en tant) ens deixem caure.

dimecres, 8 de maig del 2013

La taula (aprenent com a mare a respectar el procés i el temps de joc).



A l'espai creatiu de casa hi conviuen dues taules adequades a l'alçada dels nens: la taula d'art i la taula de joc. Sóc cada vegada més conscient que el territori del joc és el terra. En sóc, perquè és el que els meus fills m'han ensenyat (aquí és on us explico que gairebé a diari em repeteixo la frase "el caos no durarà per sempre, només uns anys" com un mantra). Ells volen, poden, prefereixen jugar a terra. D'acord. Ho respecto, ho comprenc. Però els ofereixo  la taula perquè pot acollir el joc que s'allarga en el temps, els processos inacabats. Així, un procés creatiu no ha de finalitzar quan ha arribat el moment de recollir, perquè el procés no finalitza quan nosaltres decidim que és hora de recollir o que han de sopar. El procés finalitza quan l'infant decideix abandonar aquell joc perquè ja li ha aportat el que necessitava en aquell moment. L'infant decideix quan finalitza el joc, en ocasions, només el posposa: per més tard, per demà, per la setmana que ve... A casa, el que es posa a la taula es respecta. Els processos oberts, els materials inespecífics, les propostes curioses... troben el seu lloc a la taula.

Fa poc hem vestit la taula amb un mirall, regal d'una bona amiga. Els meus fills són prou grans i prudents per a no remenar-lo, de manera que no l'hem clavat a la paret i això ens ofereix la possibilitat de moure'l, jugar amb el plànol vertical i horitzontal. El mirall multiplica la realitat, ofereix una nova perspectiva, desdobla l'aprenentatge perquè mostra el que no es veu.

Aquestes són alguns dels jocs que hi han sorgit, la gran majoria a petició seva, alguns a proposta meva, altres vegades la taula queda nua i simplement, recorrem a les cubetes que té a la part inferior. Quan una proposta arriba a la taula, s'hi està durant dies. Més d'una setmana. Fins que decidim canviar-la.

Primerament, us presento la taula. La seva alçada els resulta còmode (fa un any vam posar-li unes potes més altes perquè se'ls havia quedat petita) i és prou àmplia per a jugar-hi tots dos sense molestar-se l'un a l'altre. La taula té tres compartiments, en ells hi ha cubetes amb material. Aquestes cubetes hi són des de fa un any, i el material és fix (tenim un moble amb un altre tipus de materials que sí vaig rotant). A la taula hi tenim Lego, construccions de fusta (actualment desplaçades a un cistell sota la taula) i Playmobils. La intenció primera era que fos un espai per a la construcció, tot i que amb el temps s'ha anat flexibilitzant (i multiplicant) la seva funció.

El joc:

Ciutat de cartró. Inspirada en les ciutats de paper de Made by Joel.

Els escenaris de joc són un dels punts forts de la taula. Permet mantenir-los muntats per poder deixar i reprendre el joc a voluntat.

Un any després, torno a presentar-los la proposta, una de les idees que em van motivar a preparar el material era que servia com a excusa per fer boletes de plastilina i així ajudar els seus dits a agafar força. La idea segueix vigent i és ben acollida.

El joc és deliciós i pausat.

A vegades juguem amb imants i peces metàl·liques. Aleshores, posem una planxa de metall sobre la taula.

Alguns processos de joc, sobretot aquells relacionats amb el fet de construir quelcom, són complexes i requereixen temps perquè es basen en l'assaig-error.

Lego de diferents tamanys.

Combinant peces i aprenent.

Les seves propostes són sempre interessants: construccions i retoladors.

 Pintar les peces de fusta és sempre la millor opció.

Construir sobre el mirall.

La percepció de profunditat es multiplica.

Hi ha persones que pensen que les construccions són per a nens més petits. 

Com més edat, més complexes i elaborades es tornen les seves estructures i, més valuosos són els aprenentatges que construeixen amb elles.

Construir davant el mirall. Tot canvia, la composició pren una magnitud espectacular.

Combinant materials de la natura amb peces de fusta.

Algunes vegades, és necessari situar-se en una posició còmode (i privilegiada).

La tasca de distribuir cada personatge al seu lloc resulta complexa i s'allarga durant dies.

A l'espai creatiu de casa hi passen moltes coses, hi fem molts aprenentatges. És on portem a terme la major part de les propostes creatives i d'experimentació. Però també hi creem joc. Perquè el joc és l'expressió més sublim de la creativitat. Perquè el joc és (m'atreveixo a dir) el llenguatge més potent, el més poderós que té l'infant. Perquè és inherent a la seva condició, perquè és sempre i en tot moment el més adequat al seu moment evolutiu, el que s'ajusta més als seus interessos. Perquè li permet fer i desfer. Perquè li permet equivocar-se. Perquè li permet rectificar (si és que vol). Entrar i sortir. Aprendre i desaprendre. Comunicar, expressar i transmetre.

2011, 2012 i 2013. Tres, quatre i cinc anys.


4 comentaris:

  1. Molt bona idea això de la planxa de metall per posar sobre la taula quan juguem amb imants. En buscarem una!
    El que ens serà impossible és això de mantenir el joc intacte en una taula gran. A vegades per conservar-ho ho recollim per parts i ho desem en una taula de camping en una altra habitació però no hi podem fer més. Hauriem de penjar la taula del sostre amb unes politges! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, no et pensis, que no és or tot el que llueix... l'intentem respectar al màxim, però a vegades acaba feta una piltrafa, no et pensis. Aleshores la recollim, la netegem (ehem) i canviem el material. Toto i que això de les politges no em desagrada, no... ;-P

      Elimina
  2. Una gran idea no fixar el mirall perquè us permet posar-lo sobre la taula, a la paret i obre l'experimentació a la perspectiva dels objectes.
    Nosaltres, vam optar a deixar-li l'habitació més gran de la casa al nostre fill i allà hi tenia els seus muntatges a terra i a la taula mentre la resta de la casa restava en condicions ha,ha,ha.
    M'han agradat molt les activitats que fan els teus fills a les taules.
    Bon cap de setmana!
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres vam convertir l'habitació més gran de la casa en l'espai creatiu: una part és estudi-taller-sala d'art, l'altra part exerceix com a sala de jocs. És un espai de convivència i ens hi sentim més a gust. Dormim en habitacions més petites, però total, tampoc necessitem més espai, així la resta de la casa està també "en condicions ha, ha, ha" ;-D El tema és que dos adults, dues criatures de cinc anys i dos gatetes peludes embrutem moooooooolt i dia sí - dia no hem de posar l'aspirador (beneïda roomba!) i si no enfilo mobles i coses, els pèls de les gates queden a les raconeres i quan fa una mica d'aire tot voleia i no ha servit de res!

      Bona setmana!

      Elimina

Digues la teva!